| Cronologies |
|
Des de Romà Segle III fins a Romà Segle III ( 192 / 284 )
|
|
Des de Romà Baix Imperi fins a Romà Baix Imperi ( 284 / 476 )
|
|
Des de Medieval Comtes de Barcelona fins a Medieval Comtes de Barcelona ( 988 / 1150 )
|
|
Des de Medieval fins a Medieval ( 1150 / 1492 )
|
|
Des de Modern fins a Modern ( 1453 / 1789 )
|
| Tipus de jaciment |
|
Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis
|
|
Lloc o centre de producció i explotació agrícola camp de sitges
|
|
Edifici religiós església
|
|
|
|
| Descripció |
L'any 1993 s'inicia un projecte de sondejos a la Plaça de la catedral de Vic, encarregat pel Departament d'Urbanisme i Obres Públiques de l'Ajuntament de Vic. Es duu a terme pels indicis que hi havia de possibles restes al subsòl de la plaça, de l'antiga església de Santa Maria la Rodona.
Aquest projecte s'acabarà duent a terme l'any 1998, i els resultats permetran posar al descobert les restes de l'antiga església i la seva necròpolis, construïda en època romànica i destruïda al segle XVIII. El conjunt de troballes implicarà la necessitat d'una intervenció arqueològica en extensió que es realitzarà anys posteriors. Els sondejos donen els següents resultats:
- A les rases 1 i 4 s'identifica part de la façana principal de l'església, amb dues files de carreus i una de les columnes que decoraven la porta; amb una tipologia constructiva del segle XII.
- Les rases 2, 3 i 5, permet ratificar l'existència de les restes de l'església de Santa Maria, on només es conservarien els nivells de fonamentació.
- Per sobre aquests nivells trobem un nivell estratigràfic amb restes òssies i fragments de làpides d'època moderna, que pertanyerien a la necròpolis situada entre l'església de Santa Maria i la catedral. També l'existència de tombes medievals, dins i fora del perímetre de l'església. I restes d'elements època moderna i de diferents obres realitzades a l'interior de l'església, que no es pot concretar la cronologia.
Arran dels resultats positius en els sondejos a la plaça s'inicia al febrer de l'any 2000 una prospecció a l'edifici situat al sud-est de la plaça, on es troba el Casal Vilademany. Durant la rehabilitació d'aquesta finca es documenten diferents nivells arqueològics. Amb l'obertura de 7 cales, es localitzen restes de ceràmica tardoromana i estructures de mur relacionades amb ceràmiques d'època medieval, i restes faunístiques i altres estructures contemporànies. Vist el seu valor històric i arqueològic s'inicia posteriorment una segona fase d'intervenció per tal de documentar i exhaurir els nivells arqueològics.
Es realitza una excavació en extensió el mateix any 2000, amb una intervenció en les diferents sales que hi ha a l'edifici, destacant les següents fases:
- Fase romana: tant en les sales 3 i 4 i l'antic pati, es documenten estructures muraries en diferents àmbits i que permeten considerar que probablement estaríem parlant d'un edifici, que per les seves característiques seria d'arquitectura domèstica. Els paviments estan molt destruïts i en el nivell d'enderroc s'han trobat restes de ceràmica romana (segle III-IV dC).
- Fase medieval: en les sales 1 i 2, destaca estructures muraries, paviment de còdols i lloses i restes ceràmiques de període altmedieval (segle IX-XII). També un enterrament altmedieval amb una tomba rectangular de lloses. Aquest enterrament es troba excavat en un estrat romà. I un nivell d'habitació relacionat amb estructures i paviments d'habitatges del segle IX al XII, datat per les ceràmiques trobades.
Durant els mesos de maig-juliol de 2004 s'inicia la intervenció arqueològica en tota la plaça de la Catedral. És una intervenció preventiva per la remodelació urbanística de la plaça. L'àrea d'actuació és un àmbit de 800 metres i posarà al descobert l'existència de dues construccions clarament diferenciades: d'una banda l'església del segle XI (bastida en 1038 pel Bisbe Oliba) i d'altra banda l'església del segle XII, aixecada de nova planta entre 1141 i 1180 i que perdurà fins a 1787. Però les restes de l'església no foren les úniques documentades, en el subsòl de la plaça de la Catedral es poden diferenciar restes de diverses cronologies, des de l'època romana:
- Època Romana (segles II - V). En l'interior del perímetre de l'antiga església s'ha localitzat un únic i potent estrat associat a època romana en què apareixen únicament fragments dispersos de ceràmica. En la zona sud-est del jaciment s'hi trobà un conjunt format per diversos fragments de columna, probablement romans, fora de context i reutilitzats per a bastir l'església medieval. Amb les poques restes conservades d'època romana sembla clar que hi hagué un establiment (potser monumental) però no se'n pot determinar ni el tipus ni la funcionalitat, l'ocupació altmedieval degué implicar un important arrasament de les estructures d'èpoques anteriors. De tots els enterraments localitzats en la plaça, n'hi ha dos que semblen correspondre a un moment tardoromà: amb base de tègules i amb coberta de tègules a doble vessant, de les que tan sols una conservava l'individu
- Necròpolis dels segles IX - X: Inicis de la primera església de Santa Maria. La major part de les restes corresponen a nivells de pavimentació. La primera menció documental sobre l'existència de l'església és de l'any 888, de la que no queden restes però sí un gran nombre d'inhumacions (segles IX - X). Les tombes es presenten algunes amb tendència antropomorfa, altres amb estructures de factura molt primitiva, i algunes seccionades per murs de l'església del segle XI. Aquestes tombes, un total de 27, són l'únic testimoni arqueològic que es pot associar a la primera construcció de Santa Maria.
- L'església del segle XI. Les fonts documentals informen que durant el segle X el conjunt episcopal de Vic era format per tres edificis independents: el de Sant Pere, Sant Miquel i Santa Maria. L'obra reformadora vingué de la mà del bisbe Oliba, realitzà algunes reformes a Santa Maria i reconstruí la Catedral de Sant Pere, cosa que féu desaparèixer Sant Miquel.
El conjunt de restes documentades de l'església rodona d'aquest moment són essencialment tres murs que defineixen la planta d'una església de nau central o circulat coronada a ponent per un absis semicircular. El diàmetre a l'interior de la nau circular era de 10'5m, i l'amplada dels murs d'1'5m.
- L'església del segle XII. Entre 1141 i 1180 fou bastit un nou edifici, també de planta circular, a partir del qual s'originà el nom de Santa Maria la Rodona. Aquest nou edifici substituí l'anterior església aixecada per Oliba. És estrany el fet que es construís una nova església tan sols un segle després de l'anterior, el que ha pogut determinar la intervenció arqueològica es que aquesta no es realitzà per causes de mal estat de conservació o deteriorament de l'anterior església. El mur circular d'aquesta nova església és de dimensions monumentals, sense capçalera. S'ha descobert tot el mur excepte una part, que està sota les escalinates de la Catedral, on hi hauria la porta d'accés.
En la part central d'aquest nou edifici es localitza la Cripta, de la qual no se'n tenia constància abans de la intervenció arqueològica. Se situaria aprofitant l'absis de l'antiga església del segle XI i excavada en el subsòl, amb unes dimensions bastant reduïdes. Els seus vestigis han estat descoberts gràcies a la intervenció. Durant l'època moderna aquesta cripta va ser remodelada i per això no coneixem l'estructura originària.
-La Necròpolis dels Segles XII - XIII. Tan sols un enterrament d'aquest moment s'ha conservat, situat en la zona nord; és una tomba de fossa rectangular sense capçalera diferenciada i construïda amb caixa de cista a base de còdols dipositats verticalment. La resta de les tombes de la necròpolis d'aquest moment segurament es trobarien en la resta de l'espai de la plaça que no s'ha excavat en aquest moment.
-Les reformes del segle XVI. Es documenta una nova pavimentació que substitueix l'anterior. La cripta també va patir remodelacions en el mateix segle, quan la capçalera semicircular va passar a tenir la forma recta. També es pot observar a partir de les restes l'existència un petit altar construït durant la remodelació del segle XVI.
-Reformes dels segles XVII - XVIII. Posteriorment a la remodelació de la cripta s'inutilitzà, reomplint-la amb runa a inicis del segle XVIII. Es realitzaran dos dipòsits funeraris; un al mig de l'antiga entrada de la cripta, quan aquesta ja no s'utilitzava; i l'altre al perímetre nord del mur de l'església. Possiblement l'esfondrament de la coberta a finals de segle XVII va implicar que la desaparició de la cripta.
- Necròpolis dels segles XVII-XVIII: Trobem un total de 16 tombes dins d'aquesta cronologia, totes elles situades a l'interior del recinte eclesiàstic. El seu estat de conservació és dolent per la pavimentació de la plaça que va provocar la mutilació de bona part d'aquestes tombes. La tipologia de les tombes és de fossa simple rectangular i algunes excavades en l'estrat d'època romana. Segurament la gran part de la necròpolis moderna està situada a l'exterior dels límits de l'església, però aquesta part no està previst d'excavar-se.
- Demolició de l'església en 1787. L'any 1787 es produí l'enderroc total de l'església de Santa Maria, motivat per la construcció de la nova Catedral neoclàssica, situada davant de l'edifici de la Rodona.
L'any 2005 es realitza una nova intervenció on es documenten noves restes arqueològiques en el subsòl de la plaça: el primer nivell documentat és tardoromà, en què es localitzà material ceràmic d'un moment anterior (entre els segles II i III). D'època medieval es documenta un conjunt de cinc sitges d'emmagatzematge de secció globular amb el fons pla o còncau, i gran material de quantitat arqueològic consistent en ceràmica i restes faunístiques; d'altra banda, un gran nombre de tombes que contenien fins a 35 enterraments en la meitat nord de la plaça, i excavades en nivells formats prèviament a la construcció de Santa Maria la Rodona que es corresponen a la necròpolis altmedieval situada al voltant de l'església.D'època moderna es localitzaren algunes estructures com canalitzacions i paviments, amb ceràmica d'època moderna.
I finalment la darrera intervenció realitzada és l'any 2008, a raó de la remodelació de l'interior d'un edifici situat a la plaça de la Catedral. En aquest cas es realitza una intervenció preventiva amb sondejos. Es duu a terme amb l'obertura de cales i es rebaixa fins a trobar el nivell geològic. Totes elles van tenir resultats negatius, només destaca: la cala núm. 3 es troba claveguerams contemporanis, a la cala núm. 4 presència de murs de fonamentació de la mateixa casa. Per tant no es troben cap resta de materials ni d'estrats antròpics.
L'any 1993 s'inicia un projecte de sondejos a la Plaça de la catedral de Vic, encarregat pel Departament d'Urbanisme i Obres Públiques de l'Ajuntament de Vic. Es duu a terme pels indicis que hi havia de possibles restes al subsòl de la plaça, de l'antiga església de Santa Maria la Rodona.
Aquest projecte s'acabarà duent a terme l'any 1998, i els resultats permetran posar al descobert les restes de l'antiga església i la seva necròpolis, construïda en època romànica i destruïda al segle XVIII. El conjunt de troballes implicarà la necessitat d'una intervenció arqueològica en extensió que es...
|
| Estat de Conservació Regular |
|
| Anys |
Tipus intervenció |
| 1998 |
Excavació |
| 2000 |
Control, Intervenció preventiva, Prospecció |
| 2000 |
Excavacions: urgència |
| 2004 |
Intervenció preventiva, Excavació |
| 2005 |
Intervenció preventiva, Control, Excavació |
| 2008 |
Intervenció preventiva, Control |
|
| Documentació |
| Classe |
Comentari |
| Memòries i informes |
DURAN, M.; MESTRES, I. (2000):" Memòria de les excavacions arqueològiques d'urgència realitzada al solar del C/ Santa Maria /Plaça de la Catedral". Núm Mem: 2970. |
| Memòries i informes |
PUJADES, J.; SUBIRANAS, C. (1998): Memòria de l'excavació arqueològica al subsòl de la Plaça de la Catedral". Mem.núm. 3081 |
| Memòries i informes |
SUBIRANAS, C.(2004): "Memòria de la intervenció arqueològica a la Plaça de la Catedral de Vic". Núm.mem.: 5854 |
| Memòries i informes |
MESTRES, I. (2000): "Memòria de la prospecció arqueològica realitzada a l'edifici per a la premsa d'Osona S.A, el 9 Nou. C/ Santa Maria /Plaça de la Catedral". Núm. mem: 2735 |
| Memòries i informes |
GUÀRDIA, J. (2005):" Memòria de la intervenció arqueològica a la Plaça de la Catedral de Vic". Núm. mem.: 6348 |
| Memòries i informes |
CASTILLO, R.J. (2005): "Memòria de la intervenció arqueològica preventiva realitzada a Consultori Bayés. Plaça de la Catedral, 7". Núm. mem: 8243. |
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.C.; COLOMINAS, J. |
1945 |
Carta Arqueológica de España: Barcelona |
| CRUELLS, W.; MOLAS, M.D.; OLLICH, I |
1984 |
Programa de Recerca Arqueològica de la Ciutat de Vic (PRAV) |
| GUDIOL, J. M |
1907 |
Gazeta Montanyesa |
| JUNYENT, E |
1955-57 |
Ausa |
| JUNYENT, E |
1987 |
Monuments romànics d'Osona |
| MOLAS, D |
1982 |
Els Ausetans i la ciutat d'Ausa |
| MOLES, D |
1975 |
La comarca de Osona: problemática de su iberización y proceso de romanización a través de su carta arqueológica |
| RIU-BARRERA, E |
abril 2005 |
L'Avenç |
| SUBIRANAS, C |
Setembre 2005 |
Arqueologia Medieval. Revista Catalana d'Arqueologia Medieval |
| SUBIRANAS, C |
2006 |
Tribuna d'Arqueologia 2004-2005 |
|
| |
|
)
)
)
)