S'accedeix al jaciment des del Pont de Vilomara per la carretera BV-1124 que mena al nucli de Rocafort. A l'alçada del punt quilomètric 0,385 (és a dir, a menys d'un quilòmetre d'arribar a Rocafort) és troba un trencall a l'esquerra que és l'inici del camí de cal Casajoana. A un centenar de metres a l'esquerra d'aquest camí és troba el jaciment.
En aquest punt hi ha un pujol encinglerat de forma ovalada, d'uns 80 per 50 metres, actualment erm i rodejat per bosc de pins i alzines al nord, sobre el vessant abrupte que mena a la riera de Mura, i camps de conreu al sud.
La forma de promontori amaga realment un tell format pels enderrocs de la construcció. Hi resten dempeus tots els murs perimetrals del castell, més o menys conservats. La part més ben conservada és un mur a la banda sud que arriba als 7'80 m d'alçada a la part exterior, amb una obertura on hi havia una finestra, que ja no conserva el marc. Està fet amb aparell constituït per filades horitzontals de pedres voluminoses i ben escantonades. El lligam és un morter consistent de color grisenc, fet amb sorra i calç. A la part nord-occidental del pujol encara es fa patent el fossat que aïllava la fortificació en aquest cantó.
Aquest castell era el centre d'un antic terme anomenat Nèspola que comprenia aquest mateix castell, el de Mura i possiblement el de Talamanca, però a finals del segle X se separa en els tres termes de castells esmentats. Aquest terme de Nèspola apareix documentat per primera vegada el 926 i, el 1022 es documentà com a "castell de Nèspola que diuen Rocafort", i ja no s'esmentarà mai més el nom antic. De propietat comtal en orígen, passà a la família Rocafort el 978.
Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica, el desembre de 2010, es visità el lloc i s'observaren restes de murs i de materials constructius enmig de la vegetació dominant. Es va deduir que la planta de les estructures del castell devien estar conservades sota les piles d'enderroc. D'altra banda es va observar una possible cala furtiva arran d'un mur interior.
Sense una excavació arqueològica es fa difícil precisar l'evolució de l'edifici i si les poques restes visibles en superfície pertnayen als moments fundacionals en el segle X o bé a reformes o ampliacions anteriors.S'accedeix al jaciment des del Pont de Vilomara per la carretera BV-1124 que mena al nucli de Rocafort. A l'alçada del punt quilomètric 0,385 (és a dir, a menys d'un quilòmetre d'arribar a Rocafort) és troba un trencall a l'esquerra que és l'inici del camí de cal Casajoana. A un centenar de metres a l'esquerra d'aquest camí és troba el jaciment.
En aquest punt hi ha un pujol encinglerat de forma ovalada, d'uns 80 per 50 metres, actualment erm i rodejat per bosc de pins i alzines al nord, sobre el vessant abrupte que mena a la riera de Mura, i camps de conreu al sud.
)
)
)
)
)
)
)