Lloc d'habitació amb estructures conservades altres
Lloc o centre de producció i explotació ceramista
Sense dades.
Descripció
S'arriba al pont de Tiana per Montgat, a partir del carrer de Sant Antoni Maria Claret, en recòrrer aquest des de l'autopista Mataró - Barcelona C-32 durant uns 850 m. Aquesta zona està densament urbanitzada en l'actualitat.
Es tracta d'un jaciment d'època romana descobert arrel de diverses troballes efectuades al voltant del pont de Tiana, caracteritzades per una canalització obrada amb teules, documentada anteriorment per J. M. Padrós a finals dels anys 50. Posteriorment Galceran i Almeida ressenyaren, el 1971, l'existència dins de la riera d'una altra canalització i d'un forn que no presentava materials ceràmics.
D'altra banda segons M. Prevosti, encara al 1981, passat el pont i al costat esquerre de la carretera de Montgat a Tiana, en direcció a Tiana, es podien veure les restes d'una paret i un paviment d' opus signinum que aflorava en un marge.
La quantitat i diversitat d'estructures de les quals tenim notícia permeten parlar de l'existència d'un assentament romà en aquest indret. L'absència de material ceràmic i el fet que actualment s'ignori l'emplaçament exacte de cadascuna de les estructures descrites i la seva possible relació, no permet establir ni la tipologia ni la cronologia concretes del jaciment.
Les característiques de la zona, plenament urbanitzada en l'actualitat, fan molt probable que totes les restes hagin desaparegut.
A la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren restes materials ni estructurals a la zona que permetin aportar més informació.S'arriba al pont de Tiana per Montgat, a partir del carrer de Sant Antoni Maria Claret, en recòrrer aquest des de l'autopista Mataró - Barcelona C-32 durant uns 850 m. Aquesta zona està densament urbanitzada en l'actualitat.
Es tracta d'un jaciment d'època romana descobert arrel de diverses troballes efectuades al voltant del pont de Tiana, caracteritzades per una canalització obrada amb teules, documentada anteriorment per J. M. Padrós a finals dels anys 50. Posteriorment Galceran i Almeida ressenyaren, el 1971, l'existència dins de la riera d'una altra canalització i d'un forn que no pres...