Des de Paleolític Superior fins a Paleolític Superior ( -33000 / -24000 )
Tipus de jaciment
Lloc d'habitació amb estructures peribles
Sense dades.
Descripció
L'accés al jaciment des de la pedania de Picamoixons s'efectua seguint la carretera T-7421 en direcció a la carretera T-724. En aquesta primera, just abans de creuar el conegut Pont de Goi, que travessa el riu Francolí, es troba, a la dreta, un molí draper abandonat. Al costat d'aquesta edificació hi ha un camí que s'ha de seguir, prenent el primer trencall a l'esquerra. A banda i banda d'aquest camí i paral·lels al meandre del riu, sobretot en les primeres parades d'avellaners delimitades pel camí i el riu és on es troben les majors concentracions d'indústria lítica.
Es tracta d'un jaciment en superfície que s’estén per una àrea molt àmplia. Fou descobert i documentat pel Dr. Vilaseca (Vilaseca, 1940 i 1953), qui n'efectuà un breu estudi. Posteriorment, als anys 70 un afeccionat prospectà la zona i recollí un elevat nombre d'indústria lítica que posteriorment cedí a l'antic L.A.U.B.T.(Laboratori d'Arqueologia de la Universitat de Barcelona a Tarragona), on s'estudiaren els materials.
El material està constituït exclusivament per indústria lítica en sílex procedent de diferents àrees del jaciment, essent la situada al nord la que presentava més densitat de troballes.
L'estudi morfotècnic del conjunt ha permès constatar el desenvolupament d'unes estratègies de producció lítica caracteritzades per una explotació unipolaritzada bifacial a partir del pla horitzontal, amb configuracions còniques i centrípetes, una explotació unipolaritzada unifacial amb el pla d'interacció ubicat a la perifèria del volum, una explotació bipoaritzada a partir de dos plans d'interacció disposats de forma ortogonal i una explotació bipolaritzada a partir de dos plans d'interacció disposats de forma oposada. Aquests esquemes de producció permeteren l'obtenció majoritària d’esclats no laminars, tot i que també se’n documenten de laminars. Tot i així, s'observa una gran homogeneïtat en les seves característiques tècniques, essent l'únic element diferenciador l'índex de llargària. Els esclats són transformats essencialment mitjançant el retoc simple. Les tipologies més representades són el denticulat, i en menor mesura, gratador, rascadora i burí.
La complexitat documentada en els processos d'explotació del sílex ha permès plantejar la hipòtesi de la pertinença del jaciment a un moment de crisi i de transformació dels models tècnics. La coexistència de models bifacials centrípets, característics del paleolític mitjà, amb esquemes d'explotació laminar documentats a inicis del paleolític superior situaria hipotèticament, les ocupacions de Pont de Goi a cavall entre aquests dos períodes. De totes maneres, tampoc no es descarta que els diferents models corresponguin a ocupacions diferenciades cronològicament. En aquest sentit, la manca d'una seqüència estratigràfica només ha permès plantejar aquest darrer aspecte a nivell d'hipòtesi.
Des del punt de vista de la dinàmica ocupacional es planteja la possibilitat que Pont de Goi correspongués a un campament central, amb un important desenvolupament d'activitats domèstiques que es plasmaria en la variabilitat qualitativa dels instruments o que correspongués a un seguit d'ocupacions cícliques.
Anys més tard de la donació del material, les obres de conducció del gaseoducte entre les poblacions del Morell i el Pla de Santa Maria obligaren a la realització d'un seguiment arqueològic a la zona immediatament al nord d'on s'estenia el jaciment de Pont de Goi. En concret, l' àrea prospectada comprenia una franja de terreny que s'estenia al llarg d'uns 200 metres al nord de l'antic molí del pont de Goi, a l'oest de la carretera TV-7421 que uneix la carretera Valls-Alcover amb la de Valls-Picamoixons. Tot i que existia la possibilitat de trobar restes del jaciment en posició estratigràfica, per l'exhumació de material lític en aquesta zona, el resultat del seguiment fou negatiu.
Actualment encara es pot documentar la presència de material lític en superfície en tota l'àrea que ocupa el jaciment, especialment en les parades d'avellaners que es troben al costat del tall del riu Francolí.L'accés al jaciment des de la pedania de Picamoixons s'efectua seguint la carretera T-7421 en direcció a la carretera T-724. En aquesta primera, just abans de creuar el conegut Pont de Goi, que travessa el riu Francolí, es troba, a la dreta, un molí draper abandonat. Al costat d'aquesta edificació hi ha un camí que s'ha de seguir, prenent el primer trencall a l'esquerra. A banda i banda d'aquest camí i paral·lels al meandre del riu, sobretot en les primeres parades d'avellaners delimitades pel camí i el riu és on es troben les majors concentracions d'indústria lítica.
Es tracta d'un jacim...
Estat de Conservació Bo
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
BORREGO, A, CARBONELL, E., GABARRÓ, J.M., OLLÉ, A., VERGÈS, J.M.
1989
XXXV Assamblea Intercomarcal d'Estudiosos de Catalunya. Valls-Vila-rodona
VAQUERO, M.
1992
Tecnología y cadenas operativas líticas
VAQUERO, M.
1996
Quaderns de Vilaniu. Miscel·lània de l'Alt Camp
VERGÈS, J.M.
1997
Alcover: Una història
VERGÈS, J.M.
1996
L'Alt Camp a la prehistòria. Els caçadors-recol·lectors de Picamoixons en la cruïlla d'un canvi econòmic
VILASECA, S.
1952
Boletín arqueológico de la Real Sociedad Arqueológica Tarraconense
)
)
)