| Cronologies |
|
Des de Epipaleolític fins a Epipaleolític ( -9000 / -5000 )
|
|
Des de Neolític Antic fins a Neolític Antic ( -5500 / -3500 )
|
|
Des de Calcolític fins a Calcolític ( -2200 / -1800 )
|
|
Des de Bronze Final fins a Bronze Final ( -1200 / -650 )
|
|
Des de Ferro-Ibèric Ple fins a Ferro-Ibèric Ple ( -450 / -200 )
|
| Tipus de jaciment |
|
Abrics i similars d'habitació
|
|
Abrics i similars d'enterrament
|
|
|
|
| Descripció |
A la Bauma del Serrat del Pont s'accedeix des de Montagut per la ctra. que porta a Sant Aniol d'Aguja, a l'alçada del pont del Llierca un cop atravessat aquest i seguint uns 150 m en direcció nord pel camí empedrat que porta a la Font del Cosi, al marge dret del camí es troba el jaciment.
Es tracta d'un jaciment en bauma, d'uns 75 m2 amb una notable estratigrafia de 2'60 m, que conté diferents nivells:
Estrat I: superficial amb material barrejats que van des del segle I a.C al XIX.
Estrat II: datat entre mitjans del II mil·lenni a.C i segle II a.C. Aquest conté diferents nivells:
II-1. Nivell d'ocupació ibèrica.
(1-a) amb una cronologia dels segles III i II a.C. on es documenta una construcció enderrocada de pedra seca, orientada E-W, amb funció d'habitació d'uns 40 m2.
(1-b) entre els segles V i IV a.C., i es tractaria d'una ocupació de curta durada, probablement sense arrenjaments de l'epai.
II-2. Aquest nivell d'habitació del Bronze Final, amb dos fases d'ocupacions successives.
(2-a) l'àrea d'habitació s'organitza al voltant d'una estructura d'habitació rectangular d'entre 40 i 55 m2, situada a cobert de la bauma, identificada a partir dels forats de pal i limitades a l'exterior per estructures de combustió. Entre el material ceràmic recuperat hi ha bols decorats (acanalats i incisions), plats/tapadores amb llavi decorat a l'interior amb incissions, vasos tancats amb la part superior decorada amb acanalats, globulars amb vora decorada, atuells amb vora decorada i cordons impresos, tases carenades i apèndix de botó. Quan a l'utillatge lític tallat majoritàriament sobre quars i sílex (local i forani), una destral de corneana, un percusor de calcària i un fragment de polidor fet sobre còdol. També es documenta un morter de basalt amb restes de cereals, una mà de morter i alguns còdols termoalterats. Els objectes metàl·lics són escassos: una punta de sageta, una agulla de cosir i un penjoll de bronze. Entre la fauna documentada es troben: espècies domèstiques (bou, porc, ovicaprins), animals caçats (cérvol, porc senglar, cabirol, cabra salvatge i conill), gos, linx i guineu. Cal destacar la presència de cereals i fruits: aglans, ordi vestit, blat nu, pisana, raïm silvestre. A la part NW, just sobre el nivell del sól de cabana, es documentà una petita estructura circular de pedres (70 cm de diàmetre i 9 cm d'alçada), on es trobà una mandíbula humana d'un individu senil.
II-3. Nivell d'ocupació de curta durad, del Bronze Antic, datat en 3.840+-90 BP. Organitzat en base a una cabana documentada a partir de forats de pal. Del material ceràmic s'han recuperat fragments de vasos grans de vores rectes (sovint decorades), globulars de fons pla decorats amb cordons, vasets llisos amb dobles mugrons, tasses carenades i bols de tendències hemisfèriques. Dins les decoracions característiques de l'epicampaniforme en bandes, amb motius geomètrics i també solars; les superfícies engrutades; i diversos tipus d'apèndix de botó. D'entre els objectes metàl·lics destaca un fragment d'agulla o punxó de bronze. Els objectes d'ornamenta com denes i penjolls de formes planes i allargades amb perforació, fetes sobre curculles, cargols marins i fragments de musclo. Les restes vegetals trobades són: ordi vestit, mill comú, fenerola, trévol i glans. Les restes faunístiques destaquen les espècies consumides: cabres, ovelles, bou, brau, porc, porc senglar, cérvol, cabirol, llebre i conill. I finalment entre els carnívors s'hi troba gos, llop i guineu.
II-4 i II-5. Nivells d'habitació de curta durada, del bronze antic, datat en 2.615 i 2.780 cal a.C. respectivament.
El nivell III-4 presenta una estructura de planta rectangular definida pels forats de pal. Com al nivell II-3, la distribució de les estructures domèstiques indiquen els límits exteriors de la cabana. A l'interior de l'abric es situa l'activitat de mòlta, amb la presència de 4 molins plans barquiformes i un morter de basalt.
Associat a la cabana pel costat S i aprofitant la paret de la bauma com a límit, s'ha localitzat un enterrament d'inhumació col·lectiva en fossa poc profunda i en posició secundària (II-4). Aquest està format per escasses restes de 3 individus adults i 2 infantils. Cal destacar que les restes òssies aparèixen disperses en una àrea de 30 m2 entre diferents nivells d'hàbitat i també l'absència de parts més resistents de l'esquelet i la presència d'elements petits. Aquests elements s'han interpretat com a fruit de la manipulació de les restes per part dels grups que ocuparen la bauma.
El conjunt ceràmic representat per vasos de tradició veraziana: globulars, bols hemisfèrics llisos, amb mugrons superposats; vasos campaniformes (d'estil internacional marítim i amb decoració incisa pirinenca). També es documentaren globelets (decorats amb pinta i incís), bols hemisfèrics (incisió-impressió i pinta), un d'aquests hauria actuat com a vas-forn. La indústria lítica tallada és pobre: fragments, nuclis de quars local, sílex local i útils fets sobre sílex exogen (punta de fletxa, nuclis de quars sobre grans esclats, nucli polièdric). Hi ha únicament un punxó biapuntat de coure (N II-4). La indústria òssia està representada per botons d'os perforats en V, fragments d'agulla, punxons, fragments d'espàtula i un botó fet sobre una dent d'hervíbor.
Entre els objectes d'abillament destaquen: denes fetes sobre conquilla, penjolls, cargolina i un botó perforat. Quan als recursos animals destaca amb un clar predomini de les espècies domèstiques d'ovicaprins, suids i bovins, i la presència puntual de gos. Entre les espècies caçades es troba: cérvol, porc senglar, cabra salvatge, cabirol, llebre i diferents aus. També s'ha documentat carnívor com el llop, la guilla i el teixó. Entre les restes vegetals recuperades, les plantes conreades es documenten: cereals, avellana, glans. També males herbes que s'associen als camps de conreu i plantes ruderals.
Del nivell II-5 es pot destacar 3 grans fogars, de secció gairebé plana i un reompliment format per cendres i moltes pedres termoalterades, com a àrea d'activitat artesanal per a la transformació del mineral a metall i la seva elaboració en útil.
Estrat III:
III-1. Nivell d'habitació Calcolític, datat en 2.530 cal. a.C. L'àrea d'habitació s'organitza en funció d'una estructura d'habitació de planta rectangular, sota l'abric rocós. Aquesta presenta com a aïllament del sól, un empedrat uns 24 m2 de pedres calcàries disposades de manera irregular conformant un sòcol. Dins el conjunt ceràmic s'han documentat: vasos cilíndics, globulars, bols hemisfèrics i vasos de perfil troncocònics (llisos, amb aplicació de mugró, amb cordó llis i amb la vora decorada). També hi ha vasos campaniformes (bols d'estil pirinenc, globelets i base d'estil internacional). Finalment s'han recuperat vasos llisos emprats com a vasos-forn. La indústria lítica tallada està representada per nuclis polièdrics de quars i de sílex local, esclats de llidita i fragments de sílex, fragments de sílex, fragments de làmina retocada, dent de falç i un burí sobre truncadura. Com a objectes lítics polits: destral, polidor de basalt i fragments de plaqueta amb l'inici d'una perforació. La indústria òssia és molt pobre, tan sols s'ha recuperat una punta de fletxa en os, amb aletes incipients; extrem de banya afusat i estella afusada. Com a elements metàl·lics: 1 punta de fletxa de coure de forma triangular i plana, amb peduncle ample. Com a objectes d'abillament s'han localitzat penjolls treballats sobre molusc (Glycymeris glycymeris, columella rustica) i altres sobre mineral. Entre les restes vegetals es troba un 64% de plantes conreades (cereals. ordi vestit, blat nu ...). Un 27'4% de plantes recol·lectades (gerdera, cirerer, raïm silvestre i aglans) i un 3'2% de palntes rudelars. Entre les espècies domèstiques presents, es pot destacar els bòvids per sobre dels ovicaprins i els suids. Les espècies caçades únicament representen el 12%, però destaca la caça d'ampli espectre: cérvol, senglar, èquid, llebre, conill, tortuga i aus. Entre els carnívors: llop, teixó i guilla.
III-2. Nivell d'habitació del Neolític Final. L'àrea d'habitació s'organitza a l'entorn d'una cabana d'uns 28 m2, localitzada a partir de dos forats de pal i una acumulació de pedres que la delimiten. Diverses estructures de combustió estarien situades al límit exterior de la cabana, així com una àrea de mòlta. El conjunt ceràmic és molt homogeni, està format per: vasos hemiesfèrics amb llengüetes simples i dobles mugrons i cordons de pessic, de mida gran i mitjana i alguns vasets ovals, tots ells d'estil verazià. La indústria lítica és representada per: ascles, fragments sobre sílex local i quars, i útils (laminetes i raspadors) en sílex exogen. També es documenten molins i morters. La indústria en os es composa d'un punxó i un gran d'enfinall o dena. Entre les restes de plantes cultivades es troba cereal (blat nu, espelta bessona, espelta petita i ordi nu) i entre les silvestres: aglans, avellanes i raïm silvestre. La fauna representada destaca per la diversistat d'espècies domèstiques: ovicàprids, porc, bou i cavall. També hi ha restes d'avifauna, ictiofauna, moluscs i tortugues d'aigua dolça.
III-3. Nivell d'habitació del Neolític Final, datat en 3.100-2.800 cal. a.C. Els elements estructurals d'aquesta ocupació són: una pared de pedra seca (que aprofita tres grans blocs de calcària despresos del sostre) i que tanca totalment la bauma a la part central en sentit perpendicular a l'abric; i dues llars en cubeta situades a la part més exterior de l'abric.
La indústria lítica està composta majoritàriament de fragments en sílex i quars; els útils retocats són fets en sílex al·lòcton i jaspi, on destaca la presència de raspadors, punta de projectil, 2 micròlits (triangle i trapeci) en sílex forani. La indústria òssia és present amb d'os punxons (sobre diàfisis d'ulna de Bos i sobre diàfisis de tíbia de conill). Les restes vegetals i la fauna documentades d'aquest nivell són les mateixes que en el N II. Finalment hi ha penjolls sobre Columbella rustica.
III-4. Nivell d'habitació de curta durada, del Neolític Antic, datat en 5.480-5.380 cal. a.C., documentat en una àrea molt petita, del que s'ha recuperat poc material. Entre la ceràmica identificada hi ha bols hemiesfèrics, de petites dimensions i amb decoracions cardials. La indústria lítica és majoritàriament d'esclats i fragments, elaborats sobre sílex i quars local, i productes laminars sobre sílex forani. Destaca el fet que la fauna representada sigui únicament producte de la cacera (cabra salvatge, cérvol, porc senglar i aus) i guilla.
Durant les campanyes de 2001-2002-2003 els treballs d'excavació arqueològica s'han centrat en l'estrat IV, nivells arqueològics IV.1, IV.2, IV.3, IV.4 i IV.5 adscrit al període mesolític.
- Nivell IV.1. Superfície total de 38m², presència de diverses estructures domèstiques (de sosteniment, de combustió i diverses fosses excavades).
- Nivell IV.2. Superfície aproximada de 38m² excavats. Només es documenta una estructura en fossa de reduïdes dimensions.
- Nivel IV.3. Superfície de 9m² excavats. Cap estructura documentada.
- Nivel IV.4. Superfície de 6m² excavats. Cap estructura documentada.
- Nivel IV.5. Superfície de 2,5m² excavats. Cap estructura documentada. Presència de restes carbonoses i de dos rierencs de certes dimensions.
L'estudi de les restes faunístiques dels nivells mesolítics de la Bauma del Serrat del Pont indiquen una important activitat de cacera com a base de la dieta humana del grup que ocupava aquest abric. Les espècies millor documentades són els mamífers de mida mitjana (cèrvol, porc senglar, cabra salvatge i cabirol), seguides dels petits carnívors (guilla, teixó i marta), aus i tortugues terrestres. Destaca l'abandonament de la cacera de mamífers de talla gran (ur, cavall), tan àmpliament documents en moments anteriors del Paleolític, passant a un cacera diversificada d'animals de talla més petita en la qual es pot apreciar un estret control de l'edat i del sexe de les preses caçades per tal de no esgotar les seves possibilitats de reproducció.
L'estat de preservació dels nivells d'ocupació de la Bauma del Serrat del Pont és regular-bona.
A la Bauma del Serrat del Pont s'accedeix des de Montagut per la ctra. que porta a Sant Aniol d'Aguja, a l'alçada del pont del Llierca un cop atravessat aquest i seguint uns 150 m en direcció nord pel camí empedrat que porta a la Font del Cosi, al marge dret del camí es troba el jaciment.
Es tracta d'un jaciment en bauma, d'uns 75 m2 amb una notable estratigrafia de 2'60 m, que conté diferents nivells:
Estrat I: superficial amb material barrejats que van des del segle I a.C al XIX.
Estrat II: datat entre mitjans del II mil·lenni a.C i segle II a.C. Aquest conté diferents nivells:...
|
|
| Anys |
Tipus intervenció |
| 1989 |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1991 |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1992 |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1993 |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1994 |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1995 |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1997 |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1998 |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1999 |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1999 |
Documentació, Anàlisi |
| 2000 |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2001 |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2002 |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2003 |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2005 |
Intervenció preventiva, Rebliment indefinit |
|
| Documentació |
| Classe |
Comentari |
| Fotogràfica |
Memòria de les interveincions: Arxiu Servei d'Arqueologia. |
| Gràfica |
Planta topogràfica i secció. Informe 1989: Arxiu Servei d'Arqueologia. |
| Gràfica |
Memòria de les interveincions: Arxiu Servei d'Arqueologia. |
| Memòries i informes |
Alcalde Gurt, Gabriel; Toledo i Mur, Assumpció; Molist Montaña, Miquel. (1990): Bauma del Serrat del Pont (Tortellà, La Garrotxa). Memòria de les campanyes 1989 i 1990. Arxiu Servei d'Arqueologia. |
| Memòries i informes |
Alcalde, G, Saña A, M. La Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa). Memòria campanyes de 2001-2002 i 2003. nº 8410 |
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| ALBIZURI, Silvia |
2017-2018 |
Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria |
| ALCALDE I GURT, Gabriel; SAÑA I SEGUÍ, Maria |
2008 |
Procés d'ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) entre 7400 i 5480 cal aC |
| ALCALDE, A; MOLIST, M; TOLEDO, A |
1992 |
Primeres Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona |
| ALCALDE, G. [et al.] |
2001 |
Revista de Arqueología |
| ALCALDE, G. [et al.] |
2001 |
Bell Beakers today. Pottery, people, symbols in prehistoric Europe |
| ALCALDE, G. [et al] |
1994 |
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins |
| ALCALDE, G. [et al] |
1997 |
Procés d'ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (la Garrotxa) entre el 2.900 i el 1.450 cal AC |
| ALCALDE, G.; MOLIST, M.; SAÑA, M |
2002 |
Procés d'ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) entre 5480 i 2900 cal AC |
| ALCALDE, G.; MOLIST, M.; SAÑA, M. |
2000 |
Cinquenes Jornades d'Arqueologia a les Comarques de Girona. |
| ALCALDE, G.; MOLIST, M.; TOLEDO, A |
1994 |
Segones Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona |
| ALCALDE, G.; MOLIST, M.; TOLEDO, A |
1994 |
Procés d'ocupació de la Bauma del Serrat del Pont (La Garrotxa) a partir del 1450 a.C |
| GASSIOT BALLBÈ, Ermengol; CLEMENTE CONTE, Ignacio |
2018 |
Les Valls d'Andorra durant el Neolític: un encreuament de camins al centre dels Pirineus |
| LLOVERAS RISSECH, Zoé; NADAL, Jordi; LLOVERAS ROCA, Lluís |
2019 |
Recursos marins en el passat: IV Jornades d'Arqueozoologia del Museu de Prehistòria de València |
| TOLEDO, A |
1988 |
Vitrina |
|
| |
|
)
)
)
)