Franqueses del Vallès, les / Llerona (Vallès Oriental)
Cronologies
Des de Romà Alt Imperi fins a Romà Segle III ( 14 / 284 )
Tipus de jaciment
Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la
Sense dades.
Descripció
Al pati de la rectoria hi ha restes de paviment de treball d'opus testaceum que defineixen la base d'un torcularium. S'observen diferents pavimentacions superposades les unes a les altres. Per altra banda, aquestes estructures van acompanyades de ceràmiques terra sigillata sudgàl·lica, hispànica, i molta producció nord-africana de Clara A i comunes. Hi ha també restes d'àmfora tarraconensis. Sembla ésser el conjunt d'estructures de l'antiga vil·la de Laurona, situada sota l'actual església. Les estructures descobertes a l'eixida de la rectoria de l'església de Santa Maria, actualment són encara visibles. Es tracta d'una gran estança de planta rectangular de 4,20 x 8,75 cm construïda amb murs de 40 cm de gruix. Gaudeix d'un paviment d'opus testaceum de 32 cm format per una preparació de còdols (15 cm), el paviment (13 cm) i dues reparacions (4 cm). Presenta impremtes de les estructures de treball (base de premsa o torcularium, amb un diàmetre d'1,80 cm i una estructura rectangular annexa de 65 x 1,15 cm construïda al damunt d'una sitja excavada a l'argila natural). S'observen altres parets possiblement de cronologia diversa, algunes de les quals J. Vallicrosa relaciona amb l'antiga rectoria. El Mossèn ha descobert altres elements relacionats amb el jaciment: 1) Una làpida romana utilitzada com a pedra cantonera de l'arcada de la nau. 2) El possible coronament d'un monument funerari que actualment fa de basament a la pica baptismal. 3) Una columna que havia servit de suport al Sant Crist Gran i que M. Mayer identifica amb un possible mil.liari. Les restes de material superficial consisteixen principalment a tesel.les de mosaic, de pasta blanca, al camp del campaner.Al pati de la rectoria hi ha restes de paviment de treball d'opus testaceum que defineixen la base d'un torcularium. S'observen diferents pavimentacions superposades les unes a les altres. Per altra banda, aquestes estructures van acompanyades de ceràmiques terra sigillata sudgàl·lica, hispànica, i molta producció nord-africana de Clara A i comunes. Hi ha també restes d'àmfora tarraconensis. Sembla ésser el conjunt d'estructures de l'antiga vil·la de Laurona, situada sota l'actual església. Les estructures descobertes a l'eixida de la rectoria de l'església de Santa Maria, actualment són encar...
Estat de Conservació Regular
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
ARRIZABALAGA, T. <PARDO, J. <SADURNí, J.
1984
Els orígens de Granollers i del Vallès Oriental.
ESTRADA, J.
1955
Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores.
)
)
)