S'accedeix al jaciment sortint de Seròs en direcció Maials per la C-242. Just després de travessar el pont sobre el Segre, cal continuar per la carretera 500 m. més i prendre una pista a mà dreta que porta a la part superior de la terrassa.
Es tracta d'un tossal amb el cim pla, molt modificat per conreus i extraccions de terres, el qual domina per l'est el Pont de Seròs. Superficialment surten diversos fragments de ceràmica a mà, esclats de sílex, sense treballar, etc.
Durant les prospeccions de 1996 no es localitzà ceràmica en superfície; en canvi, es van localitzar restes de parets: en concret, una filada de pedres situada a la part superior del vessant de l'esperó que baixa cap al riu Segre.
Durant la visita al jaciment en motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l'any 1998 no es va poder documentar la presència de cap resta arqueològica al tossal ja que el jaciment molt probablement ha quedat destruït pels treballs agrícoles, que han suposat que tot el cim pla del tossal es trobi rebaixat uns 2 metres respecte al seu nivell originari.
A l'única zona on no ha estat rebaixat (a l'extrem nord) es constata la presència de clots efectuats per furtius.S'accedeix al jaciment sortint de Seròs en direcció Maials per la C-242. Just després de travessar el pont sobre el Segre, cal continuar per la carretera 500 m. més i prendre una pista a mà dreta que porta a la part superior de la terrassa.
Es tracta d'un tossal amb el cim pla, molt modificat per conreus i extraccions de terres, el qual domina per l'est el Pont de Seròs. Superficialment surten diversos fragments de ceràmica a mà, esclats de sílex, sense treballar, etc.
Durant les prospeccions de 1996 no es localitzà ceràmica en superfície; en canvi, es van localitzar restes de parets: e...
Estat de Conservació Dolent
Anys
Tipus intervenció
1996
Prospecció
Documentació
Classe
Comentari
Memòries i informes
Memòria de les prospeccions,1996.Arxiu del Servei d'Arqueologia.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
RODRÍGUEZ DUQUE, J.L
1980
Materiales para una carta arqueológica del Bajo Segre