| Cronologies |
|
Des de Ferro-Ibèric fins a Modern ( -650 / 1789 )
|
| Tipus de jaciment |
|
Edifici religiós església
|
|
Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis
|
|
Lloc o centre de producció i explotació agrícola camp de sitges
|
|
Lloc o centre de producció i explotació agrícola premsa de vi
|
|
Lloc d'habitació amb estructures conservades vil·la
|
|
|
|
| Descripció |
El jaciment està situat al centre del municipi de Cornellà de Llobregat, a redós de l'església de Santa Maria, passant per l'edifici de l'Ajuntament de la població i arribant, possiblement, fins al Castell de Cornellà.
L'any 1928, en el curs d'unes obres de reforma de l'ajuntament de Cornellà de Llobregat, es localitzaren diverses restes tardo-romanes. Actualment, el jaciment es troba sota el subsòl del carrer i la plaça de l'església. S'hi van localitzar diversos murs corresponents a la planta d'una basílica de nau única i capçada per un absis poligonal, d'època visigòtica. S'hi va trobar també una necròpolis possiblement datada entorn l'època baix imperial, algunes de les quals retallava un mosaic. Aquest era policrom amb motius de fulles en forma de garnaldes i una magrana. Les restes del mosaic s'han interpretat com una lauda sepulcral (Almagro et alii, 1945), que segons Xavier Barral i Altet (1978) estaria datat entorn al segle IV dC. Entre 1065 i 1095 hi ha documentada la construcció d'una nova església, situada a la vora de l'anterior basílica, en l'emplaçament de l'actual església de Santa Maria. Aquesta, es va reformar a la segona meitat del segle XVIII i es va tornar a edificar després de la guerra civil espanyola.
L'any 1993 es va realitzar una intervenció d'urgència al Carrer Ametllers número 4. Els resultats de l'excavació van donar a conèixer el que possiblement hauria estat un camp de sitges d'època ibèrica o romana, situat al costat d'un nucli rural.
Segons la directora d'excavació, Juana Maria Gómez, la falta de restes estructurals relacionades amb aquestes troballes i la incertesa de la cronologia del material recuperat en el seu interior, fa realment difícil la interpretació del jaciment. Cal tenir en compte que el material del farciment que omplia les sitges va proporcionar una datació d'època medieval-moderna, que podria correspondre amb els successius condicionaments del terreny en relació amb el conreu i en el marc d'una intensificació de l'ocupació i explotació del territori a partir de les darreries d'època medieval.
L'any 1997 es va realitzar una intervenció d'urgència a la zona de la Plaça dels Enamorats, entre l'església i l'ajuntament dirigida per Mercedes Serrano.
Les excavacions desenvolupades al barri antic de Cornellà del Llobregat entre juliol de 2009 i febrer de 2010 van posar de manifest la riquesa arqueològica de l'entorn de l'església de Santa Maria, materialització de la continuïtat d'us de l'espai al llarg del temps. La cronologia general de les restes d'època romana oscil·la entre el canvi d'Era i els segles II-III a la major part de les estructures excavades (anivellaments i rebliments) exceptuant les darreries del segle V com a moment de construcció de l' absis com a nou us d'un espai també ocupat des del segle II dC. Sembla evident doncs que hi ha una primer ocupació tardo-republicana o de canvi d'Era molt minsa si fem cas als materials d'aquest període, essent els segles II-III el període cronològic més representatiu d'uns espais constructius (sector 3) i d'emmagatzematge (sectors 2 i 3). A l'extrem sud del sector 1 es documentà part d'una zona clarament productiva, dos contrapesos de premses de vi i una gran quantitat de mostres de raïm analitzades i d'altres produccions (LÓPEZ, 2010 -inèdit).
L'assentament romà s'estén doncs des dels voltants de l'actual església de Santa Maria i la Rectoria, fins l'Ajuntament i la masia de Can Vallhonrat. En aquest sentit, l'any 1995 es van dur a terme excavacions al Castell de Cornellà recuperant-se una considerable quantitat de materials ceràmics d'una període ampli entre els segles III aC i III dC. Per tant, podria semblar que aquest assentament romà amb precedents ibèrics podria estendre's fins el castell conformant-se una zona molt extensa.
En una segona fase d'ocupació tant el sector 2, com es 6 es transformen en un espai funerari on s'enterren alguns dels difunts de la comunitat. Les tres datacions de C14 efectuades a Poznan fan coincidir aproximadament en el temps, segles X-XII, aquest nou ús amb la localització de les columnes a l'accés de l'actual ajuntament.
La presencia de materials dels segles XIV-XV amortitzant sitges inicialment destinades a l'emmagatzematge d'excedents agrícoles (sitges 1,2 i 3), així com restes d'un paviment, murs i una pilastra (sector 2) exemplifiquen l'ocupació baix medieval en aquesta zona, associada a les remodelacions de l'església.
Formant part del registre arqueològic general del lloc cal destacar murs i materials diversos corresponents a període de temps entre els segles XVI- XIX. L' ubicació del campanar, l' ossari associat, així com petits trams de murs de factura molt modesta son indicatius clars de les ocupacions més recents fonamentalment al sector 1.
L'excavació efectuada posa de manifest la necessitat imperiosa de dur a terme seguiments acurats de les excavacions en aquesta zona del municipi, agilitzant els processos que permetin anar augmentant el nostre coneixement al voltant del patrimoni arqueològic i històric de Cornellà del Llobregat.
El centre de Cornellà també es troba situat el Castell d'època medieval, on diverses excavacions a l'interior i al seu voltant han documentat un seguit d'estructures i elements que podrien tenir una relació amb les excavacions abans esmentades.
De fet, a l'indret ocupat pel castell s'ha pogut constatar una continuïtat d'hàbitat des d'aproximadament el segle II aC. fins als nostres dies. Destaca la gran quantitat de materials d'època ibèrica i romana. La varietat de coccions i la continuïtat de formes ceràmiques de tradició ibèrica en època romana sembla indicar l'existència d'un centre terrisser a prop del lloc. Tot i així, s'ha trobat abundant ceràmica fina representativa, tant per la seva qualitat com per la diferent procedència dels tallers productors.
En època ibèrica, segons Mercedes Serrano i Joan García (2000), la troballa dels materials no aporta dades concretes sobre les característiques de l'assentament. La manca d'estructures no permet concretar la naturalesa del jaciment.
Pel que fa a l'ocupació romana, la mancança d'estructures dificulta matisar alguns aspectes, no obstant, s'ha interpretat que el lloc del castell fou ocupat per la pars urbana d'una vil·la datada als segles I-III dC. En època baix imperial les restes són menys representatives.
La manca d'un estudi sobre les produccions ceràmiques tardo-romanes i alt medievals no permet detallar la intensitat d'ocupació del territori fins al segle XIV.
No es pot confirmar que el castell esmentat en la documentació, datat d'inici del segle XIII, correspongui a les restes descobertes fins ara, ja que no es pot descartar l'existència d'una segona fortificació en un altre lloc del municipi.
El jaciment està situat al centre del municipi de Cornellà de Llobregat, a redós de l'església de Santa Maria, passant per l'edifici de l'Ajuntament de la població i arribant, possiblement, fins al Castell de Cornellà.
L'any 1928, en el curs d'unes obres de reforma de l'ajuntament de Cornellà de Llobregat, es localitzaren diverses restes tardo-romanes. Actualment, el jaciment es troba sota el subsòl del carrer i la plaça de l'església. S'hi van localitzar diversos murs corresponents a la planta d'una basílica de nau única i capçada per un absis poligonal, d'època visigòtica. S'hi va trobar...
|
| Estat de Conservació Regular, Bo |
|
| Anys |
Tipus intervenció |
| 1993 |
Excavacions: urgència |
| 1997 |
Excavacions: urgència |
| 2009 |
Control, Excavació |
| 2009 |
Control, Excavació |
| 2009 |
Rebliment indefinit |
| 2009 |
Control, Excavació |
| 2009 |
Rebliment indefinit |
| 2009 |
Excavació |
| 2009 |
Rebliment indefinit |
| 2010 |
Control, Excavació |
| 2010 |
Restauració, Consolidació |
| 2010 |
Consolidació |
| 2010 |
Control, Excavació |
| 2010 |
Rebliment indefinit |
|
| Documentació |
| Classe |
Comentari |
| Memòries i informes |
Marín, Silvia; Rodríguez, Alicia (2010): Memòria de l'actuació de conservació i restauració de les restes arqueològiques a l'entorn de l'església de Sant Maria de Cornellà i l'Ajuntament de Corne llà (àmbits1, 3 i 6). Mem. Núm.: 9580. |
| Memòries i informes |
Garcia Targa, Joan (2010): Memòria de les excavacions efectuades en relació al projecte dels espais públics a l'entorn de l'Ajuntament i la Carretera d'Esplugues a Cornellà del Llobregat (2009-2010). Mem. Núm.: 8298 (2vols.). |
| Memòries i informes |
1993: Arxiu Servei d'Arqueologia, núm. 258 |
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| A.A.D.D |
1996 |
Butlletí |
| ALMAGRO, M.; SERRA RÀFOLS, J.C.; COLOMINAS, J. |
1945 |
Carta Arqueológica de España: Barcelona |
| ANÒNIM |
1959 |
El pensamiento en Cornellà. Suplemento Mensual de Hoja Diocesana |
| BARRAL, X. |
1978 |
Les mosaïques romaines et médiévales de la Regio Laietana: Barcelone et ses environs |
| GEORGES, J. G |
1979 |
Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologique |
| HERNÁNDEZ, F |
1930 |
Archivo Español de Arte y Arqueologia |
| PAGÈS PARETAS, M. |
1984 |
Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat |
| PAGÈS, M. |
1992 |
Catalunya romànica |
| PUIG, J |
1927-1931 |
Anuari |
| PUIG, J |
1927-1931 |
Anuari |
| SOLÍAS, J.M |
1982 |
El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana |
|
| |
|
)
)
)
)