Per arribar al jaciment s'ha de sortir de Tarragona per l'N-340 i seguir en direcció a Barcelona. Al cap de 7 km es troba la rotonda que du a la punta de la Móra i a Altafulla. Aquí cal agafar el desviament que du a la Móra. Al cap de pocs metres es passa per un pont sobre la via del tren. Just passat aquest pont trobarem un camí a mà dreta que porta directament al mas, que es troba a pocs metres de distància. El mas es troba dins d'una gran parcel·la que es varen reservar els propietaris en fer-se la parcel·lació de la urbanització. L'edifici s'ubica en el cim d'un petit tossal que domina la plana del torrent de la Móra, en una gran parcel·la gairebé envoltada per la urbanització La Móra. La vegetació del voltant és en part jardí, part bosc de pi blanc i part conreu de secà.
L'edificació està constituïda per un seguit de dependències entre les quals es troba una torre quadrangular. El mas que controlava una àmplia zona de cultiu, gaudia d'un sistema de rec constituït per una canalització feta buidant un seguit de carreus (possiblement del segle XVIII). Aquesta conducció actualment està desmuntada i el canal s'ha utilitzat en diferents parts del mas com a element decoratiu (ampits de finestres, bancs, jardineres...). Com a elements remarcables destaquen un parell de sitges excavades a la roca (situades en l'entrada principal del mas), un forn de pa que es troba al costat de la torre, i un celler excavat a la roca que és una gran sala amb coberta de canó, que presenta unes banquetes a nivell de terra per a situar les bótes de vi. Al costat del celler, i també excavat a la roca, hi ha un pou de glaç. La part més antiga del complex seria la mateixa torre i el mas que s'hi adossa al nord i nord-est. La torre és de maçoneria irregular amb els angles reforçats i les obertures emmarcades per carreus. Està distribuïda en planta baixa i tres pisos i coberta amb teulada a doble vessant.
Aquest mas, tot i trobar-se dins de l'àrea estudiada per Emma Liaño i Ramon Aloguín no s'inclou en els seus estudis (tampoc van situar les torres de l'Alzina, de Sant Simplici i La Torreta) i presenta les mateixes característiques que la resta de masos fortificats del sector. Aquesta torre s'ha de situar en el context de les freqüents incursions de pirates moros que assolaren les costes durant els segles XVI i XVII.
El 2002, es fa una prospecció per valorar l'impacte patrimonial que tindran les obres de l'autovia del segon cinturó de Tarragona, N-340 de Cadis a Barcelona. Aquesta prospecció aporta informació sobre un total de 31 jaciments entre el qual es troba aquest. El resultat de les prospeccions no van aportar elements patrimonials que aportessin informació referent al valor històric de l'indret, només indicaven la presència de l'element arquitectònic.
L'estat de conservació és òptim perquè està habitat. Tant la torre com el mas estan arrebossats i pintats, cosa que n'oculta possibles obertures antigues actualment condemnades. Als anys 90 anys els propietaris varen deixar al descobert els angles de carreus de la construcció.Per arribar al jaciment s'ha de sortir de Tarragona per l'N-340 i seguir en direcció a Barcelona. Al cap de 7 km es troba la rotonda que du a la punta de la Móra i a Altafulla. Aquí cal agafar el desviament que du a la Móra. Al cap de pocs metres es passa per un pont sobre la via del tren. Just passat aquest pont trobarem un camí a mà dreta que porta directament al mas, que es troba a pocs metres de distància. El mas es troba dins d'una gran parcel·la que es varen reservar els propietaris en fer-se la parcel·lació de la urbanització. L'edifici s'ubica en el cim d'un petit tossal que domina la...
Estat de Conservació Excel·lent
Anys
Tipus intervenció
2002
Prospecció
Documentació
Classe
Comentari
Memòries i informes
MACIAS, J. M. (2002) "Memoria de la prospección en el segundo cinturón de Tarragona Variante N-340. Tarragona (Tarragonès)". Mem. Núm. 3738
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
ROVIRA, S.; ANGUERA, P.; VENTURA, D.
1984
Gran geografia comarcal de Catalunya. Tarragonès, Baix Camp, Alt Camp
)
)
)
)