Per accedir al jaciment des de la població de Torà cal seguir la carretera C-1414a en sentit nord-oest. A 855 m de la sortida de la població, just a l’alçada del Mas d’en Grau, cal girar a la dreta i seguir el camí de terra. Després de recórrer un total de 2380 m seguint el mateix camí, que descriu diversos giravolts per salvar la pronunciada pendent i posteriorment passa pel veïnat de l’Aguda, s’arriba a l’ermita romànica de Sant Salvador de l’Aguda.
L’enclavament està situat a l’extrem oriental d’una serra que acota pel nord les planes de la vall del Llobregós, i dóna pas a la zona muntanyosa que constitueix la transició natural cap el Solsonès. Aquesta situació estratègica no ofereix tan sols un domini visual de la vall i la població de Torà, que queda als seus peus, sinó també de la via de comunicació natural vers el nord-est, definida pel pas de la Riera de Llanera. L’ús del sòl predominant al fons de les valls és el conreu extensiu del cereal, amb alguns camps d’ametllers. A les zones més elevades, però, tot i les evidències d’antics abancalaments, la major part del terreny és ocupat per boscos d’alzina i garrics. Als marges estrictes dels cursos fluvials hi predomina la vegetació de ribera.
El jaciment es trobaria acotat a l’entorn immediat de Sant Salvador, on Ramon Boleda indica haver recollit ceràmiques d’època neolítica. Tot i que els autors de la Carta Arqueològica de l’any 1986 interpretaren que es devia tractar de ceràmica de l’edat del bronze. Ni en aquell moment ni en la revisió de 2006 se n’ha trobat cap evidència.
Així doncs, no es poden aportar dades entorn de la datació, ubicació exacta ni estat de conservació del possible jaciment.Per accedir al jaciment des de la població de Torà cal seguir la carretera C-1414a en sentit nord-oest. A 855 m de la sortida de la població, just a l’alçada del Mas d’en Grau, cal girar a la dreta i seguir el camí de terra. Després de recórrer un total de 2380 m seguint el mateix camí, que descriu diversos giravolts per salvar la pronunciada pendent i posteriorment passa pel veïnat de l’Aguda, s’arriba a l’ermita romànica de Sant Salvador de l’Aguda.
L’enclavament està situat a l’extrem oriental d’una serra que acota pel nord les planes de la vall del Llobregós, i dóna pas a la zona muntan...
Estat de Conservació Desconegut
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
BACH, A. i PUIGFERRAT, C.
1997
Catalunya romànica, vol. XXIV El Segrià, les Garrigues, el Pla d'Urgell, la Segarra, l'Urgell
BOLEDA, R.
1976
Carta arqueològica de les valls dels rius Corb, Ondara i Sió
COBERÓ, J.
1982
Historia civil i religiosa de la vila de Torà
PERA I ISERN, J.
1993
La Romanització a la Catalunya interior: estudi històrico-arqueològic de Iesso i Sigarra i el seu territori
RODRIGO REQUENA, E.
2006
L'evolució del poblament i de l'organització de l'ager de Iesso de l'època ibèrica a l'Antiguitat tardana. Estudi de l'ocupació i estructuració del territori.
)
)
)
)