Masroig, el (Priorat)
Bellmunt del Priorat (Priorat)
Cronologies
Des de Bronze Final III fins a Bronze Final III ( -900 / -650 )
Des de Ferro-Ibèric Antic fins a Ferro-Ibèric Antic ( -650 / -600 )
Tipus de jaciment
A l'aire lliure
Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat
Informació no disponible.
Descripció
Per accedir al jaciment, des del Masroig per la carretera T-734 en direcció Falset, a la sortida del nucli i a l'alçada del cementiri hi ha un camí que indica l'ermita de les Pinyeres i el Puig Roig. Passat el riu i el molí de la Verònica, cal seguir per una pista asfaltada on anirem trobant indicadors del sender que condueix fins al jaciment.
Es tracta d'un poblat de l'edat del ferro (segles IX a VII aC) ubicat sobre el turó del Puig Roig. El poblat presenta unes condicions òptimes per a un assentament eminentment de control del territori i de defensa del lloc d'hàbitat. Es troba elevat, però a prop del riu Siurana d'on podrien obtenir aigua, que a la vegada podia servir de via de comunicació entre el que ara és el Priorat i la Ribera d'Ebre.
Presenta un traçat urbanístic amb una alineació d'àmbits a banda i banda d'un carrer central i un mur de contenció i defensa d'un metre d'amplada que volta el costat nordoest i que delimita el que s'ha interpretat com un barri a part. A l'extrem oest hi ha una torre amb funcions de control del territori i des d'on es controla visualment tot l'entorn i gran part del curs del riu Siurana. Actualment la torre està consolidada. Els diferents àmbits d'habitatge i d'emmagatzematge formen una filera a l'eix longitudinal del terreny. Són de planta rectangular molt allargada i serien construïts amb sòcol de pedra (gres vermell) i paret de tovot. Generalment s'assenten directament sobre la roca o fins i tot la retallen en part per a poder assentar o anivellar millor la zona destinada a l'habitatge. Pel que fa als sostres sembla que estaven fets amb brancatge recobert amb argila i reforçats amb plaques de licorella. Els paviments han estat identificats com a preparats, de terra batuda. També dins d'alguns dels àmbits s'han documentat forats interpretats com a anclatges de pals per a la sustentació d'estructures: sostres,...
S'han documentat dues fases: una d'ocupació i una altra d'abandonament posterior del poblat a causa d'un incendi. Aquestes dues fases es troben dividides estratigràficament en tres nivells: Un primer nivell superior, un mitjà de cendres i un tercer de base. Tot i així, la presència de materials arqueològics al voltant del turó podrien indicar una primera arribada de pobladors anterior al primer establiment.
Els materials de l'interior de les cases són d'ús domèstic habitual: gerres, recipients grans o contenidors, vasos petits de ceràmica i algunes ceràmiques a mà; molt escasses, de procedència fenícia; pesos de teler; armes i altres eines de tall; objectes d'ornament; fragments de motlle per la fundició de metall; indústria lítica sobre sílex i pedra polida, i fauna. Cal destacar la presència de galena en una de les habitacions i també la presència de llàgrimes de plom fos, que juntament amb els motlles documentats, ens parlen de la metal·lúrgia del plom al poblat. Cal tenir en compte que la galena és un material necessari per a la obtenció de plom, que és abundant a la zona i que ha estat explotat fins als nostres dies. També s'ha documentat indústria sobre os i restes de fauna, sobretot de bòvid.
Durant una campanya per a la localització de la possible necròpolis, es trobà una fossa de 7 m de llargada i 1 m d'amplada, oberta a la roca, on hi havia dipositades urnes i grans contenidors, sovint tapades amb una lloseta o una capa d'argila. Barrejades amb els vasos i enmig de pegots de calç, aparegueren restes de fauna, sobretot bòvids, equids i súids. D'aquest sector provenen el 50% dels materials metàl·lics de tot el jaciment.
Entre els anys 2011 i 2012 es va portar a terme unes campanyes de manteniment i conservació del jaciment, que havia quedat malmès durant els dos hiverns anteriors.
El 2014 es va realitzar una campanya de manteniment i conservació del jaciment que va consistir en la neteja de tot el recinte, el canvi d'elements senyalitzadors i cordes dels itineraris, i finalment la reconstrucció d'alguns murs caiguts degut a les inclemències climàtiques.Per accedir al jaciment, des del Masroig per la carretera T-734 en direcció Falset, a la sortida del nucli i a l'alçada del cementiri hi ha un camí que indica l'ermita de les Pinyeres i el Puig Roig. Passat el riu i el molí de la Verònica, cal seguir per una pista asfaltada on anirem trobant indicadors del sender que condueix fins al jaciment.
Es tracta d'un poblat de l'edat del ferro (segles IX a VII aC) ubicat sobre el turó del Puig Roig. El poblat presenta unes condicions òptimes per a un assentament eminentment de control del territori i de defensa del lloc d'hàbitat. Es troba elevat, p...
GENERA MONELLS, MARGARIDA. (1999-2001). Memòria de les intervencions arqueològiques al jaciment del Puig Roig del Roget. Núm. Mem. 3406
Memòries i informes
Memòries 1977-83: núm. 778.
Memòries i informes
Memòries 1977-85: núm. 1325.
Memòries i informes
Memòries 1994: núm. 1861.
Memòries i informes
Informe resultat de la campanya 2007.
Memòries i informes
GENERA MONELLS, MARGARIDA. (2012). El jaciment Protohistòric del Puig Roig del Roget. El Masroig, Priorat. Memòria de les intervencions anys 2011-12 (neteja, conservació i mostreigs). Núm. Mem. 11095.
Memòries i informes
GENERA MONELLS, MARGARIDA. (2014). Memòria de la intervenció realitzada en l'establiment del Puig Roig del Roget, Masroig, el Priorat. Núm. Mem. 13250
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
BELARTE, Maria Carme
2010
Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire. Actes des rencontres du programme européen Ramses2 (2006-2008)
DDAA
1982
Les excavacions arqueològiques a Catalunya en els darrers anys
GENERA I MONELLS, Margarida
D.L. 2013
La conca minera del Priorat: L'establiment del Puig Roig del Roget, el Masroig. Vol. I, El medi natural
GENERA, M.
2001
Actes de les I Jornades d’Arqueologia. Ibers a l’Ebre, recerca i interpretació. Tivissa, 2001
GENERA, M.
2004
L’establiment prehistòric del Puig Roig del Roget (El Masroig, Priorat). Un hàbitat d’antics miners i metal·lúrgics
GENERA, M.
2004
Actas 1 Jornadas La Edad del Bronce en tierras valencianas y zonas limítrofes. Villena, 2002
GENERA, M.
1991
L'Ebre final: del Paleolític al món romà
GENERA, M.
1993
Protohistòria del Priorat: el poblat del Puig Roig del Roget, el Masroig (Priorat)
GENERA, M.
1995
El poblat protohistòric del Puig del Roget (El Masroig, Priorat)
GENERA, M.
1986
Tribuna d'Arqueologia 1985-1986
GENERA, M.
1986
Quaderns 1985. Quaderns del Centre d'Estudis Comarcals de Banyoles
GENERA, M.
1979
Arqueología 79. Memoria de las excavaciones programadas en el año 1979
GENERA, M.
1980
Arqueología 80. Memoria de las excavaciones programadas en el año 1980
GENERA, M.
1983
Arqueología 83. Memoria de las excavaciones programadas en el año 1983
GENERA, M.; BRULL, C.
2000
XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà. Comerç i vies de comunicació (1000 aC - 700 dC). Puigcerdà, 1998
RAFEL FONTANALS, Núria
DL 2013
Interacción social y comercio en la antesala del colonialismo: (Actas del Seminario Internacional celebrado en la Universidad Pompeu Fabra el 28 y 29 de marzo de 2012)
RAFEL, Núria; ARMADA, Xosé-Lois
2009
Butlletí Arqueològic
VILASECA, S.
1954
Nuevos yacimientos tarraconenses de cerámica acanalada
VILASECA, S.
1973
Reus y su entorno en la Prehistoria
VILASECA, S.
1936
La indústria del sílex a Catalunya. Les estacions tallers del Priorat i extensions
)
)
)
)
)
)
)