|
|
|
|
|
|
| Cronologies |
|
Des de Ferro-Ibèric Antic fins a Ferro-Ibèric Antic ( -650 / -450 )
|
|
Des de Ferro-Ibèric Ple fins a Ferro-Ibèric Ple ( -450 / -200 )
|
|
Des de Ferro-Ibèric Final fins a Ferro-Ibèric Final ( -200 / -50 )
|
|
Des de Modern fins a Modern ( 1453 / 1789 )
|
| Tipus de jaciment |
|
Lloc d'habitació amb estructures conservades ciutat
|
|
Lloc o centre de producció i explotació mineria
|
|
| Protecció: Declarat BCIN |
|
Classificació: Zona arqueològica
|
|
Núm. de Registre/Catàleg: 2027-ZA
|
|
Data Declaració: 03/06/1931
|
|
| Descripció |
El jaciment es troba dins el conjunt d'Empúries, en la franja compresa entre la costa i el Carrer Puig i Cadafalch (antic Carrer del Museu). La història de la recerca a la zona de la Neàpolis comença l'any 1846, quan la Diputació de Girona va encarregar una excavació a varis afeccionats locals. Aquests posaren al descobert l'àrea de la capella funerària, o cella memoriae, construïda en època tardoantiga sobre un edifici termal de la Neàpolis. Malgrat aquests resultats positius, els treballs no van tenir continuïtat, quedant els jaciments arqueològics a l'abast d'afeccionats i saquejadors que espoliaren sistemàticament el jaciment per a la posterior venda de les restes exhumades, com el cas del mosaic del Sacrifici d'Ifigènia.
La història de les excavacions sistemàtiques a la ciutat romana s'iniciaren de la mà d'Emili Gandia el 23 de març de 1908, i continuaren quasi ininterrompudament fins l'esclat de la guerra civil, l'any 1936. Aquestes van incloure el sector entre la ciutat grega i la ciutat romana. Poc després les obres se centraren intensivament en la Neàpolis.
A l'acabament de la guerra i la proclamació del nou règim, es nomenà Martín Almagro com a nou màxim responsable. En els primers anys de la postguerra es va continuar les tasques a la zona de la Neàpolis.
Ja en el període democràtic (1981), sota la direcció d'Enric Sanmartí, s'intervingué a la Neàpolis, desprès d'anys d'inactivitat, sobretot a la zona de santuaris, per tal d'establir d'una manera més precisa la cronologia dels diferents edificis.
A principis del segle VI aC es produí la primera instal·lació focea a la Palaiàpolis, que esdevingué l'origen de la fundació a mitjans del segle VI aC de la Neàpolis a terra ferma. Aquest terme fou encunyat per Puig i Cadafalch en contraposició al terme Palaiàpolis de les fonts. L'estat actual de la investigació no permet precisar les característiques de la polis grega a mitjan segle VI aC, donada la superposició de fases posteriors. El creixement de la ciutat es va fer cap al sud, ja que els límits septentrional, llevant i ponent estan força definits. En aquest sentit, cal especificar que el límit oriental està delimitat per la costa i no pel passeig i les dunes actuals, que se sobreposen al jaciment. En el segle IV aC s'amplià el recinte defensiu i, per tant, no es pot determinar les dimensions del nucli original. A ponent, hi ha una zona més elevada anomenada Torre Talaia on s'ha documentat ocupació antiga a partir de les restes d'una torre bastida a finals del segle V aC. Es tracta d'un lloc predominant sobre l'entorn immediat que podria fer les funcions d'acròpolis. Els treballs arqueològics del sector meridional indiquen la presència d'un barri extramurs de la ciutat que podria haver estat ocupat per ibers. La muralla visible a l'entrada del recinte actual, que s'havia adscrit a la ciutat antiga, es va datar vers la meitat del segle II aC. Aquest fet va fer replantejar les interpretacions del jaciment. Les muralles antigues es van localitzar uns 25 metres més al nord, construïda amb carreus d'aspecte ciclopi amb un doble parament farcit de pedres i fang a l'interior. Correspon a una ampliació del perímetre durant la primera meitat del segle IV aC. Estava reforçada per dues torres quadrangulars. En l'extrem est es localitzà un bastió més gran destinat a reforçar les defenses d'aquest sector. Es van desmuntar en la reforma de les muralles de mitjan del segle II aC.
En aquesta zona també s'aixeca l'àrea de santuaris, el més conegut dels quals és el d'Asclepi, a partir de la troballa de la seva estàtua, l'any 1909; un centre terapèutic i religiós sota l'advocació d'Asclepi, déu grec de la medicina.
En el recinte ja hi havia un altar més antic, del que no es coneix la seva advocació, i que desaparegué juntament amb la muralla grega en construir-se aquest recinte. L'Asklepeion pròpiament dit estava format per tres temples situats a la zona de ponent del conjunt. També s'hi inclouen unes cisternes i el pou que hi ha al davant, així com un edifici porticat (Aditon) construït a la banda nord, l'edifici on els malalts experimentaven el somni sagrat que, una vegada interpretat pels sacerdots, servia per a dictaminar el tractament terapèutic que calia seguir. Els altres temples possiblement estaven dedicats a Higiea i altres divinitats guaridores. Les cisternes proporcionaven tota l'aigua necessària per als ritus de purificació.
Més tard, molt possiblement durant la primera meitat del segle I aC, hi hagué un gran canvi a la zona occidental del recinte, on es construeí un temple tetràstil amb escales laterals, molt possiblement dedicat a Isis i Serapis, segons la troballa d'una làpida de marbre escrita en grec i llatí on es diu que un tal Noumas va pagar la construcció d'un temple dedicat a aquestes divinitats. En el moment de construir el temple, el porticat de la zona de ponent de la plaça es reduí a una sola nau i les dependències de ponent deixaren de funcionar.
Les transformacions urbanístiques del segle II aC no només afecten la zona meridional, sinó a tota la ciutat. Els exemples més clars són l'àgora i l'estoa, situades al centre de la Neàpolis emporitana. Aquests dos recintes foren el centre comercial i polític de l'Empúries de l'època hel·lenístico-republicana.
L'àgora fou construïda en el segle II aC, en el mateix moment que s'aixecà la muralla sud de la ciutat i les àrees dels temples del sector meridional. És una gran plaça rectangular (40 x 50 m) amb els costats més llargs orientats d'est a oest. Al nord limita amb l'estoa, mentre que a migdia, llevant i ponent hi ha tres pòrtics, actualment totalment arrasats. A la zona de ponent de la plaça, encara és possible veure tres basaments d'estàtua, un dels quals és doble. Aquest espai fou construït damunt de les restes d'edificis anteriors, fet que és visible sobretot al sector sud-est. No gaire lluny d'aquest espai, hi hauria els edificis dedicats a les funcions polítiques i administratives de la ciutat, però encara no han estat identificats.
L'estoa es construí al mateix temps que l'àgora i, a l'igual que aquesta, damunt d'estructures anteriors. Era el lloc de les activitats comercials; es convertí en l'eix de la vida de relació a la ciutat hel·lenística. És un gran edifici de planta rectangular (50 x 14 m), de dos pisos, amb dos porxos. L'anterior descansava al damunt de grans blocs de pedra calcària, al peu dels quals hi havia una claveguera. L'interior es fonamentava damunt de grans amuntegaments de pedra que encara actualment són visibles. Al fons hi havia nou locals comercials, les tabernae, la superfície dels quals varia entre els 12 i 20 metres quadrats. Hi ha també tres grans cisternes arrodonides amb orientació sud-nord, la llargada de les quals ocupa tota la fondària de l'estoa.
Pel que fa a l'arquitectura domèstica de la Neàpolis, es coneix la relacionada amb el segle II aC, que són les restes que han estat destapades. Predominen les cases senzilles, com és natural, d'una o dues habitacions al voltant d'un petit pati. Hi ha alguna casa més important de tipus hel·lenístic al voltant d'un peristil, com la casa del peristil, al sud de l'àgora. L'accés es realitza per un carreró secundari que condueix a un petit vestíbul que dóna a una cambra que podria ser considerada un tablinum, que és la sala de recepció de visitants i clients del propietari de la casa. A continuació, s'arriba a un gran pati amb peristil, a l'interior del qual hi ha restes d'un pou i una cisterna utilitzats pel consum domèstic. Les altres cambres que se situen a l'entorn d'aquest pati són difícils d'identificar, però correspondrien a les habitacions de dormir (cubiculae) i al menjador (triclinium). D'altres segueixen el model itàlic, amb un impluvi central. Totes amb sòcol de pedra i parets de tàpia o tovot.
Al costat esquerre del carrer principal en direcció sud-nord, abans d'arribar a l'àgora, hi ha un edifici amb una cisterna central i set àmbits al voltant. Es tracta d'una cisterna de gran capacitat que recollia aigua de la pluja. S'interpreta com una cisterna pública d'un edifici amb funcions comercials. Molt a prop, es troba la factoria de salaons, identificada així per les seves característiques constructives i l'organització interna de l'espai. Fou abandonada a la segona meitat del segle I dC.
Cal esmentar, en darrer lloc, que els constructors del monestir de monjos servites de Santa Maria de Gràcia (actual seu del Museu Monogràfic) van construir sobre les restes de la Neàpolis (a la zona oest de la ciutat i al costat de la talaia) un gran forn de calç que es pot datar aproximadament entre els segles XVII i XVIII. Amb aquest forn es coïa la pedra calcària que anaven agafant dels monuments adjacents (muralles, temples, escultures, làpides, etc.) amb la finalitat d'obtenir calç per al morter. Aquest fet explica també el mal estat general de les estructures antigues d'aquest sector.
El llarg historial de la recerca al lloc, així com la cura posada en la consolidació i restauració de les restes, fa que actualment el seu estat de conservació sigui globalment molt bo. Tot i això, el fet d'estar a la intempèrie i el mateix pas dels visitants fan que hi hagi alguns signes de deteriorament.
Entre el febrer i l'octubre del 2010 es va excavar un sector situat a l'extrem SO de l'aparcament del recinte arqueològic destinat a ser l'edifici de recepció de visitants. Durant els treballs varen aparèixer diverses fases d'ocupació. L'etapa més antiga del cementiri correspon a 34 tombes d'inhumació, una incineració i un ustrinum amb una cronologia que sembla que pot situar-se en els segles V-III aC. La fase republicana es caracteritza per un canvi de la topografia de la zona amb la construcció de terrasses artificials i l'excavació d'un gran conjunt de fosses tallades a la roca mare. Probablement d'aquest mateix moment i amortitzades en època augustal es van localitzar dues grans cisternes. La darrera ocupació es situa ja en època imperial on l'àrea torna a ser utilitzada com a cementiri amb una dualitat de rituals funeraris, trobant-se 10 incineracions i 41 inhumacions dels segles I-II d.C.
El juny del 2010 es va procedir a cobrir dues cisternes hidràuliques amb geotèxtil i l'octubre del 2010 es van eliminar les estructures ubicades on se situa l'actual l'edifici de recepció de visitants.
L'any 2015 es va dur a terme una intervenció arqueològica a l'Estoa de la Neàpolis d'Empúries. Es van documentar sis fases constructives. La Fase 0 fa referència a la prèvia urbanització d'època grega arcaica, i es va localitzar un fons de cabana. La Fase IA fa referència a la primera urbanització de la zona. Es van documentar murs i anivellaments associats a la pavimentació dels carrers i cases. El material arqueològic trobat, data aquesta fase del tercer quart del segle VI aC. Les Fases IB, IIA, IIB i III fan referència a reformes de l'edifici al llarg dels segles. En totes es detecten murs i enderrocs de les anteriors fases. Els materials ceràmics daten les fases IB i IIA del segle VI aC, i la Fase IIB i III del segle V aC.
El jaciment es troba dins el conjunt d'Empúries, en la franja compresa entre la costa i el Carrer Puig i Cadafalch (antic Carrer del Museu). La història de la recerca a la zona de la Neàpolis comença l'any 1846, quan la Diputació de Girona va encarregar una excavació a varis afeccionats locals. Aquests posaren al descobert l'àrea de la capella funerària, o cella memoriae, construïda en època tardoantiga sobre un edifici termal de la Neàpolis. Malgrat aquests resultats positius, els treballs no van tenir continuïtat, quedant els jaciments arqueològics a l'abast d'afeccionats i saquejadors que e...
|
|
| Anys |
Tipus intervenció |
| 1986a |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1987a |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1988b |
Projecte d'investigació |
| 1989a |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1990a |
Projecte d'investigació |
| 1991b |
Projecte d'investigació |
| 1991c |
Excavacions: urgència |
| 1992c |
Excavacions: urgència |
| 1992f |
Excavacions: urgència |
| 1992i |
Intervenció preventiva, Excavacions: urgència |
| 2003a |
Intervenció preventiva, Control |
| 2005a |
Control, Intervenció preventiva, Intervenció d'urgència |
| 2006a |
Intervenció preventiva, Adequació |
| 2010 |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2010 |
Consolidació |
| 2010 |
Eliminació |
| 2011 |
Intervenció preventiva, Excavació |
| 2015 |
Excavació |
| 2015 |
Excavació |
| 2015 |
Excavació |
|
| Documentació |
| Classe |
Comentari |
| Memòries i informes |
SANMARTÍ, JOAN; TREMOLEDA, JOAQUIM; CASTANYER, PERE; BARBERÀ, JOSEP. (1986). Las estructuras griegas de los siglos VI y IV a de J.C. halladas en el sector sur de la Neapolis de Ampurias (Campaña de excavaciones del año 1986). Núm. Mem. 172 |
| Memòries i informes |
SANMARTÍ GREGO, JOAN. (1990). Excavació del Kardo B. Noves aportacions sobre l'abandonament de la ciutat romana d'Empúries. Núm. Mem. 847 |
| Memòries i informes |
AQUILUÉ, XAVIER. (1992). Memòria de la intervenció arqueològica efectuada l'any 1992 al fòrum romà d'Empúries (L'Escala, Alt Empordà). Núm. Mem. 1380 |
| Memòries i informes |
SANTAMARIA, PAULA; TREMOLEDA, JOAQUIM. (2010). Memòria d'eliminació de restes a la zona de construcció de l'edifici de recepció de visitants d'Empúries. Sector sud d'entrada. Museu d'Arqueologia de Catalunya - Empúries. Núm. Mem. 8699. |
| Memòries i informes |
SANTAMARIA, PAULA; TREMOLEDA, JOAQUIM. (2010). Memòria d'eliminació de restes a la zona de construcció de l'edifici de recepció de visitants d'Empúries. Sector sud d'entrada. Museu d'Arqueologia de Catalunya - Empúries. Núm. Mem. 8698. |
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| AA.VV. |
2003 |
Deu anys d'arqueologia a l'entorn d'Empúries (1993 - 2002) |
| AQUILUÉ, X. [et al.] |
2000 |
La ceràmica de vernís negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialització a la Península Ibèrica. Taula rodona. Empúries, 4 i 5 de juny de 1998 |
| AQUILUÉ, X. [et al.] |
Setembre-Octubre 2007 |
Revista de Girona |
| AQUILUÉ, X.; CASTANYER, P.; SANTOS.; TREMOLEDA, J. |
2002 |
Sisenes Jornades d'Arqueologia de les comarques gironines (Sant Joan de les Abadesses, 10 i 11 de maig de 2002). |
| AQUILUÉ, Xavier |
1997 |
Ciutats antigues de la mediterrània |
| AQUILUÉ, Xavier |
2001 |
Josep Puig i Cadafalch, Empúries i l'Escala |
| AQUILUÉ, Xavier |
1997 |
Ciutats antigues de la mediterrània |
| AQUILUÉ, Xavier [et al.] |
2011 |
Tribuna d'Arqueologia 2009 |
| AQUILUÉ, Xavier, CASTANYER, Pere, JORDAN, David, SANTOS, Marta, TREMOLEDA, Joaquim |
2000 |
Empúries |
| BADIA I HOMS, J. |
1985 |
L'Arquitectura medieval de l'Empordà |
| BALIL, A |
1975 |
Sautuola I |
| CAMPO, Marta |
2017 |
De la dracma a l'euro: Sistemes i unions monetàries a l'occident d'Europa: 15è aniversari de la introducció de l'euro: XXI Curs d'història monetària hispànica, 29 i 30 de novembre de 2017 |
| CASTANYER, Pere; SANTOS, Marta; TREMOLEDA, Joaquim |
2015 |
Contacts et acculturations en Méditerranée occidentale: Hommages à Michel Bats: Actes du colloque de Hyères, 15-18 septembre 2011 |
| CASTANYER, Pere; SANTOS, Marta; TREMOLEDA, Joaquim |
DL 2014 |
Tribuna d'Arqueologia 2012-2013 |
| CASTANYER, Pere; SANTOS, Marta; TREMOLEDA, Joaquim |
2009-2011 |
Empúries |
| LAMBAUD, Fernando |
2005 |
Empúries |
| LAMBOGLIA, N |
1973 |
Rivista di Studi Liguri |
| LAMBOGLIA, N |
1952 |
Rivista di Studi Liguri |
| LÓPEZ MULLOR, Albert |
2015 |
La dècada prodigiosa 1914-1924: L'arqueologia catalana, un instrument vertebrador al servei de la Mancomunitat de Catalunya |
| MARCET, R. <E. SANMARTÍ |
1989 |
Empúries. |
| MIRÓ, M.T |
2006 |
La ceràmica àtica de figures roges de la ciutat grega d'Emporion |
| NOLLA, J.M. <J. CASAS |
1984 |
Carta arqueològica de les comarques de Girona, Centre d'Investigacions arqueològiques de Girona |
| NOLLA, JM., SAGRERA, J. |
1996 |
Revista de la Facultat de Lletres. UdG |
| OLMOS BENLLOCH, Pau |
2009-2011 |
Empúries |
| PUIG I CADAFALCH, J. |
1908 |
Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans |
| PUIG I CADAFALCH, J. |
1911-1912 |
Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans |
| PUIG I CADAFALCH, J. |
1915-1920 |
Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans |
| PUIG I CADAFALCH, J. |
1909-1910 |
Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans |
| RIPOLL i PERELLO, Eduardo |
1969 |
Ampúrias. Guia itineraria. |
| SANMARTÍ GREGO, E |
1973 |
Ampurias |
| SANMARTÍ GREGO, E |
1978 |
La cerámica campaniense de Emporion y Rhode |
| SANMARTÍ, E. <J.M. NOLLA |
1988 |
Empúries. Guia itineraria. |
| SANMARTÍ, E. et alii |
1992 |
"Darreres excavacions a Empúries", Primeres Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona, |
| SANMARTÍ, Enric |
1994 |
Leyenda y arqueología de las ciudades prerromanas de la península ibérica. Ciclo de conferencias. Madrid, 25 y 26 de Noviembre de 1993 |
| SANTOS, Marta; CASTANYER, Pere; TREMOLEDA, Joaquim |
2013 |
L'Occident grec: de Marseille à Mégara Hyblaea: Hommages à Henri Tréziny |
|
| |
|
|
| |
|
)
)
)
)
)
)
)