|
|
|
|
|
|
| Cronologies |
|
Des de Bronze Final fins a Bronze Final ( -1200 / -650 )
|
|
Des de Ferro-Ibèric fins a Ferro-Ibèric ( -650 / -50 )
|
|
Des de Romà fins a Romà ( -218 / 476 )
|
|
Des de Medieval fins a Medieval ( 400 / 1492 )
|
|
Des de Modern fins a Modern ( 1453 / 1789 )
|
| Tipus de jaciment |
|
Lloc d'habitació amb estructures peribles poblat
|
|
Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat
|
|
Lloc d'habitació amb estructures conservades ciutat
|
|
Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis
|
|
Assentament militar
|
|
Assentament militar muralla
|
|
Assentament militar castell
|
|
Edifici religiós església
|
|
Varis sitja isolada
|
|
|
|
| Descripció |
El jaciment de Sant Martí d'Empúries correspon al poble del mateix nom, ubicat a la costa, al nord del terme municipal de l'Escala, en un petit promontori que era un illot unit a terra per un istme.
Es tracta d'un assentament humà amb una ocupació des del bronze final fins els nostres dies. Correspon a l'indret on es situa la Palaia Polis, el primer assentament grec de la península ibèrica, fundada pels foceus al segle VI aC. Segons Estrabó (Geografia III, 4, 8-9) "Emporion és una fundació dels massaliotes (...). Primerament els emporitans ocupaven un illot situat davant mateix de la costa, el qual avui anomenem Palaia Polis, però actualment viuen a terra ferma".
Les primeres notícies de l'existència de l'antiga ciutat grega són del segle XV, però no fou fins al segle XIX quant la Palaia Polis d'Estrabó s'associà al nucli urbà de Sant Martí d'Empúries. És cert, però, que Jeroni de Pujades indicà, l'any 1609, l'existència d'un port que configurava una unitat entre els nuclis de Sant Martí d'Empúries i la Neàpolis grega, però la polèmica encetada suscità altres possibles ubicacions fins a la seva localització definitiva, l'any 1823, per Jaubert de Passá, que donà lloc a la fi de les especulacions. Fou a inicis del segle XX quan s'iniciaren les primeres actuacions a càrrec per Josep Puig i Cadafalch, qui, l'any 1908, encarregà a Emili Gandia els primers treballs d'excavació a Empúries que continuaren fins a l'esclat de la Guerra Civil. Durant aquest període l'activitat principal se centrà en el nucli romà i la Neàpolis si bé, es realitzaren alguns sondatges a Sant Martí d'Empúries i seguiments d'obres al nucli urbà, que confirmaren l'ocupació continuada de l'indret des d'antic. Un cop acabada la guerra, la direcció de les excavacions a Empúries passà a mans de Martín Almagro, qui centrà la seva actuació en la ciutat romana. No obstant, durant els anys 1962 i 1963 es portà a terme dues campanyes d'excavació a la Palaia Polis, al solar que havia estat l'antic cementiri, i que donaren com a resultat la seqüència estratigràfica completa del jaciment amb materials grecs arcaics associats a materials indígenes a la base del rebliment. L'any 1975 s'inicià un nou projecte d'excavacions, per encàrrec del nou director Eduard Ripoll, a tocar de les cales efectuades per M. Almagro i una excavació d'urgència al carrer del Castell que mai foren publicades. L'any 1984, Aurora Martín, del Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona, va efectuar una excavació d'urgència al número 1 del carrer del Pou, documentant diverses estructures d'època tardorromana.
Amb motiu de la redacció del Pla Especial de Reforma Interior de Sant Martí d'Empúries, l'any 1991, per l'arquitecte Alfred Fernandez de la Reguera a petició de l'Ajuntament de l'Escala, es va realitzar excavacions arqueològiques entre els anys 1994 i1996 que van afectar a la plaça Major, la plaça Petita, solar septentrional de l'església, els carrers del Pou, Rectoria, carreró del Pou, carrer Major, carrer Nou, carrer de la Francesa, carrer del Corral, carrer del Castell, carrer de la Miranda. Aquestes intervencions han demostrat l'existència d'un poblat. Finalment, l'any 1998, amb motiu de la construcció d'un habitatge al carrer del Corral, núm. 8-10, es va fer una excavació que permeté aportar noves dades de l'ocupació de la zona.
Totes aquestes intervencions realitzades al llarg d'un segle han permès comprovar els diferents establiments humans a Sant Martí d'Empúries, que s'han anat sobreposant a mode de palimpsest arqueològic.
La primera ocupació estable del promontori correspon al bronze final IIIA (850/800 aC), documentada a la part més enlairada del promontori a partir de la troballa de material ceràmic a mà, sense estructures associades (urnes britroncocòniques, escudelles, bols oberts de llavis bisellats i plats tapadora). Les excavacions del 1998 afegiren a aquest inventari un important dipòsit d'eines de bronze. Fins a la primera edat del ferro (650 aC) es produí un hiatus en l'ocupació de l'indret. D'aquesta fase s'ha identificat diverses estructures d'hàbitat associades a material arqueològic que corresponen a cabanes de dimensions reduïdes (5 x 2,8 m ). Són de planta ovoide, amb un sòcol de pedres on s'aixecaven les parets de tàpia. La disposició arrenglerada de les cabanes indica un urbanisme incipient. El material recuperat és fonamentalment indígena, amb predomini de la ceràmica a mà amb decoració acanalada, impresa i amb cordó. En aquesta fase comença a aparèixer ceràmica d'importació fenícia i grega. Les restes de metall són molt minses, destacant un fragment de fre de cavall. A finals del segle VI aC fou quan es produí la primera instal·lació focea, que esdevindria a mitjans del segle VI aC la fundació de la Neàpolis a terra ferma. Les estructures localitzades a les excavacions a Sant Martí mostren uns hàbitats de forma quadrangular, amb sòcols de pedra lligats amb argila, amb un alçat de toves, configurant ja un urbanisme regular. El material associat conté de forma clarament representada la ceràmica massaliota i la disminució de les importacions fenícies, així com una persistència significativa de material d'origen indígena. Sembla que l'indret fou abandonat entre els segles VI i III aC com a nucli d'hàbitat, si bé fou utilitzat com a lloc d'emmagatzematge. Prova d'això són les sitges localitzades i que han permès recuperar materials d'època hel·lenística. Diverses evidències mostren una nova ocupació entre els segles II i I aC, ja en època romana republicana: un paviment d'opus signinum, i diverses parets de funcionalitat indeterminada. Ben probablement aquesta revifalla fou conseqüència de la reactivació econòmica de l'Emporiae romana. Un nou hiatus cronològic apareix en el registre arqueològic i s'estén fins a l'antiguitat tardana, un cop abandonada Empúries. El nucli de Sant Martí, ara encerclat d'una muralla, va esdevenir seu Episcopal. Les evidències arqueològiques d'aquest període són un conjunt ceràmic recuperat en un abocador, diverses inhumacions i estructures d'emmagatzematge i part de les muralles de la ciutat reconstruïdes en aquest període. Després de l'ocupació àrab i la recuperació franca a partir de l'any 785, Empúries esdevingué capital del comtat carolingi, fixant la seva seu a Sant Martí fins el trasllat a Castelló d'Empúries al segle XI. Les evidències d'aquest període són mont minses, i es limiten a nivells de rebliment de diverses sitges. A nivell documental, la seu episcopal visigòtica és coneguda ja als segles VI i VII, si bé no s'ha localitzat el seu emplaçament físic. L'església es citada en un document judicial de l'any 842, indicant que es trobava intramurs. Al segle XV es convertí en plaça militar durant la Guerra Civil catalana (1462-1472), en època del regnat de Joan II d'Aragó. D'aquest període s'ha identificat part del fossat del castell i un llenç de muralla, entre altres evidències. Al llarg d'època moderna (XVI-XVIII), la fundació del port de l'Escala va fer perdre progressivament el caràcter administratiu de Sant Martí, si bé la configuració urbana actual respon a la desenvolupada durant aquest període.
L'estat de conservació de les restes és bo, donat que la major part de les mateixes va ser coberta amb geotèxtil i colgada amb terra.
El jaciment de Sant Martí d'Empúries correspon al poble del mateix nom, ubicat a la costa, al nord del terme municipal de l'Escala, en un petit promontori que era un illot unit a terra per un istme.
Es tracta d'un assentament humà amb una ocupació des del bronze final fins els nostres dies. Correspon a l'indret on es situa la Palaia Polis, el primer assentament grec de la península ibèrica, fundada pels foceus al segle VI aC. Segons Estrabó (Geografia III, 4, 8-9) "Emporion és una fundació dels massaliotes (...). Primerament els emporitans ocupaven un illot situat davant mateix de la costa...
|
|
| Anys |
Tipus intervenció |
| 1984 |
Control, Intervenció preventiva |
| 1994 |
Intervenció d'urgència, Excavació |
| 1994 |
Excavacions: urgència, Excavació |
| 1994 |
Excavacions: urgència, Excavació |
| 1995 |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1995 |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1995 |
Projecte d'investigació |
| 1996 |
Excavació, Projecte d'investigació |
| 1997 |
Intervenció preventiva, Control |
| 1997 |
Control, Intervenció preventiva |
| 1998 |
Control, Intervenció preventiva |
| 1998 |
Consolidació, Projecte d'investigació, Adequació |
| 1998 |
Control, Intervenció preventiva |
| 1999 |
Projecte d'investigació, Excavació |
|
| Documentació |
| Classe |
Comentari |
| Memòries i informes |
Memòria intervenció arqueològica 1994-1996. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg.: 2139 |
| Memòries i informes |
Memòria intervenció arqueològica 1997-1998. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. Reg.: 3292 |
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| AA.VV. |
2003 |
Deu anys d'arqueologia a l'entorn d'Empúries (1993 - 2002) |
| AA.VV. |
2008 |
Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos |
| ALBIZURI, Silvia |
2017-2018 |
Cypsela: Revista de prehistòria i protohistòria |
| ALMAGRO, Martín |
1964 |
Excavaciones arqueològicas en España |
| AQUILUÉ, Xavier |
2000 |
Ceràmiques jònies d'època aercàica: centres de producció i comercialització al Mediterrani Occidental. Actes de la Taula Rodana celebrada a Empúries, els dies 26 al 28 de maig de 1999 |
| AQUILUÉ, Xavier, BURÉS, Lurdes, CASTANYER, Pere, SANTOS, Marta, TREMOLEDA, Joaquim |
1996 |
II Jornades d'arqueologia de les comarques de Girona, Santa Coloma de Farners (la Selva), 14-15 de juny de 1996 |
| AQUILUÉ, Xavier, CASTANYER, Pere, SANTOS, Marta, TREMOLEDA, Joaquim |
2008 |
Vuitenes jornades d'arqueologia de les comarques de Girona, Roses, 6 i 7 d'octubre de 2006 |
| AQUILUÉ, Xavier, CASTANYER, Pere, SANTOS, Marta, TREMOLEDA, Joaquim |
2008 |
Novenes jornades d'arqueologia de les comarques de girona, l'Escala - Empúries, 6 i 7 de juny de 2008 |
| BADIA I HOMS, J. |
1985 |
L'Arquitectura medieval de l'Empordà |
| BELARTE, Maria Carme |
2010 |
Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire. Actes des rencontres du programme européen Ramses2 (2006-2008) |
| BLENCH, Michael, MARZOLI, Dirce |
2005 |
Empúries |
| BURJACHS, Francesc, BACH, Joan, BUXÓ, Joan, LLÀCER, Patrícia, MCGLADE, James, PICAZO, Marina, PIQUÉ, Raquel, ROS, Maria Teresa |
2005 |
Empúries |
| CASTANYER, Pere; SANTOS, Marta; TREMOLEDA, Joaquim |
2009-2011 |
Empúries |
| LAMBAUD, Fernando |
2005 |
Empúries |
| MARCET, Roger, SANMARTÍ, Enric |
1989 |
Empúries |
| MORET, Pierre |
2010 |
Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire. Actes des rencontres du programme européen Ramses2 (2006-2008) |
| NIETO, Xavier, REVIL, André, MORHANGE, Christophe, VIVAR, Gustau, RIZZO, Enzo, AGUELO, Xavier |
2005 |
Empúries |
| NOLLA, J. M i CASAS, Josep |
1984 |
Carta arqueològica de les comarques de Girona. El poblament en època romana al N.E. de Catalunya |
| PONS i BRUN, Enriqueta |
1984 |
L'Empordà. De l'edat del bronze a l'edat del ferro |
| SANTOS, Marta; CASTANYER, Pere; TREMOLEDA, Joaquim |
2013 |
L'Occident grec: de Marseille à Mégara Hyblaea: Hommages à Henri Tréziny |
|
| |
|
|
| |
|
)
)
)
)
)
)
)