Per accedir al jaciment cal prendre la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes fins uns 50 metres abans d'arribar al punt quilomètric 1; on cal girar a mà dreta i seguir un camí assenyalat amb un indicador (“Dòlmens”). A continuació seguir per aquest camí, que transcorre planer al costat d'una riera seca (Barranc de la Coma de l'Infern), uns 1300 metres, moment en què s'ha de creuar la riera. A partir d'aquí el camí comença a pujar i es fa més estret, alhora que comença a estar marcat amb pintura groga sobre les pedres. Cal seguir les indicacions d'aquestes marques uns 300 metres més fins arribar al dolmen de la Vinya del Rei. Seguir pel camí marcat uns 200 metres més fins trobar el dolmen de Garrollar, en un pla envoltat per vegetació arbustiva de bruc, estepa i garriga. Prop seu té una cresta de quars blanc.
Es tracta d'un sepulcre de corredor, del neolític mig-recent. Isidre Macau és el primer en fer un estudi, l'any 1934. El gener de 1941 Lluís Pericot el va visitar, en companyia de Joan Maluquer de Motes i de dos afeccionats de Vilajuïga, Mn. Rafael Barnés i Vicenç Feliu Egidio. Un any després, August Panyella i Miquel Tarradell, excavaren la cambra del dolmen.
El dolmen del Garrollar és un sepulcre megalític de corredor amb cambra trapezoïdal curta i passadís estret, originalment amb cinc lloses, de les quals en resten tres al seu lloc i la coberta. No consta que hi hagués restes d'enllosat. Les seves dimensions internes són 2,1 m de longitud, 1,9 m d'amplada, 1,65 m d'alçada. Es conserva la totalitat del túmul al voltant del dolmen, encara que fou aprofitat com a pedregar. És circular, d'uns 12 o 13 m de diàmetre, bastit en terreny pla, i format possiblement per blocs i terra. No es veuen estructures internes ni de l'anell exterior de contenció, que devia de ser un mur amb sòcol de grans blocs.
No s'han documentat materials arqueològics; però a partir del seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) el situa cronològicament a la segona fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de la segona meitat del IV mil·lenni aC.
L'estat de conservació del dolmen és bo, ja que conserva tota l'estructura original de la cambra i part del túmul de pedregam que l'envoltava.Per accedir al jaciment cal prendre la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes fins uns 50 metres abans d'arribar al punt quilomètric 1; on cal girar a mà dreta i seguir un camí assenyalat amb un indicador (“Dòlmens”). A continuació seguir per aquest camí, que transcorre planer al costat d'una riera seca (Barranc de la Coma de l'Infern), uns 1300 metres, moment en què s'ha de creuar la riera. A partir d'aquí el camí comença a pujar i es fa més estret, alhora que comença a estar marcat amb pintura groga sobre les pedres. Cal seguir les indicacions d'aquestes marques uns 300 metres més fins...
Estat de Conservació Bo
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
CARRERAS, E.; GAY, P.; TARRÚS, J.
1998
Centre Excursionista d'Olot
MACAU TEIXIDOR, Isidre
1934
Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural
PANYELLA, A.; TARRADELL, M.
1943
Ampurias
PERICOT, L.
1950
Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica
PERICOT, L.
1943
Ampurias
TARRÚS, J.
2002
Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental)
TARRÚS, J., BADIA, J., BOFARULL, B., CARRERAS, E., PIÑERO, M.D.
1988
Dòlmens i menhirs. 111 monuments megalítics de l'Alt Empordà i Vallespir Oriental
)
)
)
)
)
)
)