Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis
Informació no disponible.
Descripció
L'església de Sant Martí de Pertegàs s'ubica a la dreta del riu Pertegàs, entre el Passeig de la Rectoria Vella, carrer de Pere Ferrer, Avinguda de Catalunya i Passeig Pertegàs.
Es tracta d'una ermita d'una sola nau de planta rectangular, tot i que en alguns moments ha arribat a tenir dues naus laterals, amb coberta a doble vessant i volta de canó lleugerament apuntada, amb la capçalera semicircular. L'entrada a l'edifici que s'observa en l'actualitat seria l'entrada original de l'ermita del segle XII. La població medieval de Sant Celoni habitava en cases de pagès i/o masies agrupades entorn la capella de Sant Martí de Pertegàs, fet que justifica encara més la necessitat de realitzar investigació arqueològica en el lloc i en els seu entorn. Actualment, a l'interior de l'edifici s'hi conserven les lloses sepulcrals de diferents rectors dels segles XVIII a XX.
L'any 2002 es va dur a terme una intervenció arqueològica, que es centrà en l'àmbit de la façana est de l'església. Es realitzà una rasa al llarg dels gairebé 18 metres de façana de l'ermita per determinar la fondària que s'havia d'assolir per a la seva total excavació. Es distingiren quatre àmbits diferents, entre els que es discerní una gran nau lateral, una capella i dos àmbits més que no pogueren ser excavats per manca de temps. La nau lateral quedà delimitada per tres grans murs de 1'10m de gruix bastits amb pedres mitjanes lligades amb morter de calç blanc, amb alta quantitat de desgreixant calcari. També es construïren dos contraforts adossats a un dels murs. Sota els nivells de runa aparegueren restes del segle XVIII; dins aquests estrats es documentaren les fosses de tres inhumacions individuals d'inicis del XIX. Del segle XVI es localitzà un paviment format per rajoles de ceràmica de 19 x19 cm. Sota aquest paviment aparegueren dues inhumacions més d'època moderna, i un crani aïllat que fa pensar en un enterrament molt més antic; en un dels enterraments es localitzaren claus de ferro corresponents al taüt. D'altra banda, també es realitzà un sondeig a la façana de l'ermita per tal de poder documentar la fonamentació, consistent en una banqueta romànica del segle XII que aparegué a una profunditat de 1'30 m. El primer nivell d'amortització localitzat correspon al segle XVII. L'accés des de la nau a la capella es realitzava mitjançant un rebaix en un dels murs d'aquesta, i l'interior de la capella fou vestit amb un paviment de còdols de riu de petites dimensions lligat amb morter de calç. L'altar es troba al centre de la capella i adossat al mur posterior. Al mig de l'estança es documenta una gran fossa que servia per albergar les inhumacions de tres individus adults. En el rebliment de la fossa es localitzaren dues monedes dels segles XVI-XVII, a més de varis fragments de teixit metàl·lic de bronze, agulles de bronze per a la roba i claus de ferro. Sembla que dins aquesta fossa s'hi enterraren possiblement cinc individus (se'n documenten tres), cadascun en el seu taüt de fusta, tot plegat datat en el segle XV. Del mateix moment es trobà una sepultura aïllada d'un individu infantil, entre 6 i 8 anys, en molt mal estat de conservació. A partir de l'estudi dels paraments de l'edifici i de l'estudi de la documentació escrita, combinats amb els resultats de la intervenció arqueològica, s'han pogut determinar un seguit de fases cronològiques per a la capella de Sant Martí de Pertegàs:
1) Fase Romànica - Principis del segle XII: correspon a les restes més antigues documentades de l'ermita, probablement de l'edifici consagrat l'any 1106. La planta d'aquesta fase és molt semblant a la que s'observa actualment: un edifici d'una sola nau rectangular, amb la capçalera en forma d'absis semicircular, que tindria una coberta a dues aigües. L'entrada a l'edifici se situaria en el mateix lloc on es troba actualment.
2) Finals del segle XII - segle XIII: d'aquesta fase es conservaven moltes evidències. Es produí una gran reforma del primitiu edifici del segle XII, que només conservà la capçalera i part del parament de la façana nord-est. La resta de l'actual planta de l'edifici es construí en aquest moment, així com la volta lleugerament apuntada que fa de coberta actualment, així com la façana. Es pot afirmar que l'edifici que va existir des de finals del segle XII fins la segona meitat del segle XIV era molt similar en planta a l'actual i a l'anterior romànic, edifici d'una sola nau que conservaria la capçalera de l'ermita del segle XII amb la coberta de volta lleugerament apuntada. La porta d'accés és possible que fos l'original.
3) Finals del segle XIV: en aquesta fase es produïren les reformes i ampliacions més importants que conformaran l'engrandiment de l'edifici, construint dues naus laterals, una de les quals s'ha pogut documentar arqueològicament. Per facilitar l'accés entre les naus laterals i la central s'obriren quatre arcs. La nova fisonomia de l'edifici a partir de les reformes i ampliacions arribà, amb petites transformacions, fins el segle XVII. La transformació patida en aquesta fase convertirà l'ermita d'un edifici d'una sola nau a un edifici amb tres naus, la nau central amb coberta de pedra apuntada i les naus laterals amb coberta de fusta, sostingudes per arcs de diafragma.
4) Inicis del segle XV: Es repara un dels arcs i es construeix un nou arc amb més llum.
5) Mitjans segle XV: entre 1454 i 1477 es construí una capella i un retaule. L'accés a aquesta capella es realitzava per una obertura en un dels murs de la nau lateral.
6) Finals del segle XV i inicis del XVI: es construeix una nova sagristia l'any 1508 a la capçalera de l'ermita i s'enderroca l'absis romànic. També en aquesta fase es construeix una escala d'accés al cor.
7) Finals del segle XVI i primer terç del segle XVIII: l'ermita continua funcionant, sense gaires canvis.
8) Segon terç del segle XVIII: inici de la decadència de l'edifici provocada per la construcció de l'actual església parroquial. S'enderroquen les naus laterals i la sagristia, i s'amortitzen totes les obertures de la façana de la nau a l'exterior.
9) Mitjans del segle XIX a mitjans del segle XX: fase marcada per reformes per tal d'adequar tota la zona fins l'estat en que es troba actualment.
El 2006 es realitzaren una sèrie de campanyes arqueològiques amb l'objectiu principal de concretar i ampliar els resultats obtinguts el 2002 i, sobretot, de localitzar l'absis de la primitiva església. Finalment es va localitzar la sagristia del segle XVI, un paquet d'enterraments del segle XIV de fossa simple (a excepció d'un d'ells, de caixa de lloses), un absis de finals del segle XIII o inicis del XIV, i una estructura rectangular adossada a la part exterior i central de l'absis, així com fragments de fonamentacions de murs, diversos paviments i un enllosat.L'església de Sant Martí de Pertegàs s'ubica a la dreta del riu Pertegàs, entre el Passeig de la Rectoria Vella, carrer de Pere Ferrer, Avinguda de Catalunya i Passeig Pertegàs.
Es tracta d'una ermita d'una sola nau de planta rectangular, tot i que en alguns moments ha arribat a tenir dues naus laterals, amb coberta a doble vessant i volta de canó lleugerament apuntada, amb la capçalera semicircular. L'entrada a l'edifici que s'observa en l'actualitat seria l'entrada original de l'ermita del segle XII. La població medieval de Sant Celoni habitava en cases de pagès i/o masies agrupades entor...
Estat de Conservació Regular
Anys
Tipus intervenció
Excavació
Excavació
2002
Excavacions: urgència
2006
Intervenció preventiva, Control, Excavació
2006
Eliminació, Intervenció preventiva
2006
Intervenció preventiva, Excavació
Documentació
Classe
Comentari
Memòries i informes
Memòria-MERCADO, M.; SALVADÓ, I.: Memòria de la intervenció arqueològica efectuada a l'església de Sant Martí de Pertegàs (Sant Celoni, Vallès Oriental). Intervenció març-abril 2002, 2 volums. Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC
Memòries i informes
PONSETI, M.; ZABALA, M.: Intervenció arqueològica a l'església de Sant Martí de Pertegàs. Intervenció 2006. nº reg. 8858, 2 vols.
Memòries i informes
FOLCH, C.; GIBERT, J.: "Memòria d'excavació de la Necròpolis de Pertegàs" 2008. Mem. Núm.: 7658.
Memòries i informes
FOLCH, C.; GIBERT, L.: "Memòria d'excavació de la Necròpolis de Pertegàs. Campanya 2009". Mem. Núm.: 7659
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
AA DD
1991
Catalunya romànica
ABRIL, J.M
1992
Patrimoni Històric Arquitectònic de Sant Celoni. Pre-catàleg
PONS GURI, J.M
1989
Recull d'estudis d'història jurídica catalana
PONS, J
1984
Inventari dels pergamins de l'Arxiu Històric "Fidel Fita" d'Arenys de Mar
)
)
)
)
)
)
)