| Cronologies |
|
Des de Romà Alt Imperi fins a Romà Alt Imperi ( 14 / 192 )
|
|
Des de Medieval fins a Medieval ( 400 / 1492 )
|
| Tipus de jaciment |
|
Lloc d'enterrament Complements monument sepulcral
|
|
Varis sitja isolada
|
|
Assentament militar torre
|
|
| Protecció: Declarat EPA |
|
Data Declaració: 31/01/2000
|
| Protecció: Declarat BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. de Registre/Catàleg: 1872-MH
|
|
Data Declaració: 22/04/1949
|
|
| Descripció |
Dins el nucli de Les Gunyoles, sobre un morrot de penya que, en l'extrem oest d'aquesta població, s'alça sobre la plana del Penedès. Per la carretera N-340 de València a Barcelona s'arriba a Les Cabòries, des d'on surt la carretera que, en direcció sud, porta fins el nucli de Les Gunyoles (a 1'1 quilòmetres). Des de l'entrada del poble, es troba molt fàcilment la plaça de l'Església i, un cop aquí, s'accedeix al carrer de la Torre Romana, que porta directament a la propietat de Can Rialb o El Castell, on s'ubica la torre.
La construcció de la torre es feu directament sobre la roca, és de planta circular, fa 9 metres de diàmetre, les parets fan 1'40 metres de gruix en la seva part alta i 1 metre d'alçada conservada. L'obra és d'"opus caementicium", morter de calç i pedres desiguals, revestit amb carreus, "opus quadratum", de diferents tamanys. Les mides d'aquestes pedres oscil·len entre els 0'25-0'50 metres d'alçada i 0'25-0'30 metres d'amplada. Presenta un sòcol de 2'10 metres d'alçada que sobresurt uns 0'20 metres de gruix. A l'altura de 7'25 metres, una motllura de 0'30 metres de gruix, en part restaurada, constata l'única ornamentació de la construcció. A continuació s'aixecaria un segon cos de l'edifici, del que encara es conserven, en algun tram, tres filades de blocs que fan de testimoni. Segons tradició oral, aquest segon cos fou desmuntat per reaprofitar els carreus en bastir-se l'església del poble a finals del segle XVIII. Durant l'excavació efectuada l'any 1967, va aparèixer la cara interna del mur, revestit de carreus de bona qualitat perfectament conservats i distribuïts en filades horitzontals, igual que a l'exterior. Amb la terra del buidatge es trobaren alguns carreus, diverses pedres sense treballar i les restes d'una sòlida volta de formigó de calç i pedres petites, en el qual encara era visible l'empremta de l'encanyissat de la cintra (bastida de construcció). Els resultats d'aquesta excavació indicaren la possibilitat que la torre anés coberta per un sostre d'"opus caementicium" de forma cònica, com es troba en altres monuments d'aquest estil. A més, adossades a la paret sud hi havia una premsa de cargol i una pila de pedra amb una font, que foren extretes en fer-se la restauració. L'estructura també fou malmesa per les diferents construccions i cobertes que s'hi recolzaren en època medieval (existència del castell de les Gunyoles?) i moderna. Des del 1883, any en el qual té lloc la primera referència bibliogràfica on es cita la torre, perdura el debat entre els investigadors sobre l'ús de l'edifici: monument sepulcral o torre de defensa. No obstant això, pel caràcter massís de la torre (que impedeix la possibilitat d'entrada, etc.) i les seves dimensions, s'exclou la possibilitat de que funcionés com a torre de defensa o vigilància aïllada. D'altra banda, existeixen molts paral·lels fora de la península ibèrica (a la Itàlia central), de monuments funeraris romans d'iguals característiques, amb cronologies des del segle I aC al segle I dC. Així doncs, la Torre de les Gunyoles es pot classificar com un monument funerari amb una cronologia difícil de precisar, atesa l'absència de criteris estilístics i datació incerta que dóna el tipus d'aparell "opus quadratum". Segons A. Balil, es pot situar entre mitjan segle I dC i el principat d'Adrià (primera meitat del segle II). Cal fer esment de la reutilització de la torre en època medieval. També és interessant la notícia del descobriment d'una sitja a 14 metres a l'oest de la torre, identificada durant les obres de restauració de l'any 1967. El petit dipòsit, excavat a la roca a una profunditat de 2'75 metres, era de boca oval de 0'80-0'70 metres de diàmetre en l'extrem més estret i de 2 metres en el més ample. El seu descobridor, M. Ribas, la classificà d'època romana, encara que també podria formar part del conjunt medieval de caire agrícola, si es té en compte la premsa que es trobà adossada a la paret sud de la torre. Els propietaris de la casa no coneixien l'existència d'aquesta sitja, però sí que indicaren la ubicació d'una sitja a l'interior de la casa, que fou tapada o destruïda durant les obres de reedificació d'una part de la casa amb problemes de fonamentació. També indicaren la possibilitat que en un altre sector del mas hi hagi més sitges, ja que s'han detectat problemes de fonaments que podrien ser causats per aquestes.
Caldria fer un estudi documental contrastat amb les restes que encara queden, per detectar el lloc d'ubicació del Castellet medieval, per poder donar per vàlid el caràcter defensiu i de control estratègic que tindria la torre en aquesta època, a més del caràcter funerari en època romana (motiu pel qual fou construïda la torre circular segons els últims estudis) No s'ha d'oblidar tampoc, la importància d'aquest recinte en el moment que es construí el mas senyorial gòtic i s'utilizà la torre per sostenir les cobertes dels recintes de transformació dels productes agrícoles
Dins el nucli de Les Gunyoles, sobre un morrot de penya que, en l'extrem oest d'aquesta població, s'alça sobre la plana del Penedès. Per la carretera N-340 de València a Barcelona s'arriba a Les Cabòries, des d'on surt la carretera que, en direcció sud, porta fins el nucli de Les Gunyoles (a 1'1 quilòmetres). Des de l'entrada del poble, es troba molt fàcilment la plaça de l'Església i, un cop aquí, s'accedeix al carrer de la Torre Romana, que porta directament a la propietat de Can Rialb o El Castell, on s'ubica la torre.
La construcció de la torre es feu directament sobre la roca, és de pl...
|
|
|
|
| Documentació |
| Classe |
Comentari |
| Fotogràfica |
P.Giró feu fotografies de la Torre en la seva visita de l'any 1939 (no localitzades). |
| Fotogràfica |
Informe de l'excavació i estudi del monument per part del Servei de Conservació de Monuments Històrics de la Dip. BCN (1967). |
| Fotogràfica |
Exp. fotogràfica itinerant: Del Pont del Diable a l'Arc de Berà. Vestigis romans al Penedès, X.Virella, 5è Aniv. I.E.P., 1982. |
| Gràfica |
Informe excavació i estudi del monument per part del Servei de Conservació de Monuments Històrics de la Diputació de Barcelona. |
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
|
novembre 1984 |
Recull de l'obra dispersa de l'arqueòleg Pere Giró i Romeu |
| ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J.C.; COLOMINAS ROCA, J |
1945 |
Carta Arqueológica de España. Barcelona |
| AUTORS DIVERSOS |
1967 |
Els castells catalans |
| BALIL, A |
1976 |
Zephyrus |
| ESTRADA GARRIGA, J |
1969 |
Vías y poblamiento romanos en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona |
| GIRÓ ROMEU, P |
1950 |
Actas y Comunicaciones de la I Asamblea Intercomarcal del Penedès y Conca d'Òdena |
| PÉREZ I GARCIA, Víctor Lluís |
2011 |
Butlletí Arqueològic |
| RAURET, A.Mª |
1963 |
El proceso de la primitiva población del Panadés |
| RIBAS, M |
1967 |
Ampurias |
| SANMARTÍ, J |
1984 |
Fonaments: Prehistòria i Món Antic al Països Catalans |
|
| |
|
)
)
)
)