Per accedir al jaciment cal prendre la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes fins uns 50 metres abans d'arribar al punt quilomètric 1. Aquí cal girar a mà dreta i seguir un camí assenyalat amb un indicador ("Dòlmens"). Seguir per aquest camí, que transcorre planer al costat d'una riera seca (Barranc de la Coma de l'Infern), uns 1300 metres, moment en què s'ha de creuar la riera. A partir d'aquí el camí comença a pujar i es fa més estret, alhora que comença a estar marcat amb pintura groga sobre les pedres. Cal seguir les indicacions d'aquestes marques uns 300 metres més fins arribar al dolmen de la Vinya del Rei, que es troba situat en un petit replà del vessant de migdia del Puig de la Carena, en una zona actualment erma, plena de vegetació arbustiva.
Es tracta d'un sepulcre de corredor del neolític mig-recent. La primera notícia que es té d'aquest megàlit podria ser la referència de Josep Antoni de Nouvilas, a final del segle XIX, quan esmenta l'existència d'un dolmen en el territori anomenat "Coma d'Infern". Manuel Cazurro (1912) esmenta que l'informaren de l'existència d'un dolmen en aquest mateix lloc, però no el visità. Des de llavors fou visitat per Lluís Pericot, Pere Bosch-Gimpera, Joan Maluquer de Motes i dos afeccionats de Vilajuïga, Mn. Rafael Barnés i Vicenç Feliu Egidio. Però fou Isidre Macau qui en publica un primer estudi, l'any 1934. Joan Garriga, mestre de Vilajuïga, va excavar la cambra a inici dels anys 40 del segle passat. August Panyella i Miquel Tarradell tornaren a excavar la cambra l'any 1942 i localitzaren restes d'ossos humans molt trinxats i de ceràmica a mà. També s'han documentat una destral de pedra polida, una punta de sageta de sílex amb peduncle, un fragment de sílex i diversos fragments de vasos campaniformes d'estil pirinenc.
El dolmen de la Vinya del rei és un sepulcre megalític de corredor amb cambra trapezoïdal llarga i passadís estret. Bastit en un vessant amb fort pendent, cosa que obligà a atrinxerar-lo per darrere de la capçalera. La cambra consta de sis lloses conservades (de les set que devia tenir) i la coberta. No consta que hi hagués restes d'enllosat. Les seves dimensions internes són 3,6 m de longitud, 2 m d'amplada, 1,6 m d'alçada.
No es conserva cap senyal visible del túmul que possiblement era de planta circular, però en contrafort frontal, amb un diàmetre aproximat de 9 o 10 m.
Els materials exhumats durant l'excavació només indiquen una ocupació durant el neolític final (plaquetes d'esquist) o el calcolític (vas campaniforme). A partir del seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) el situa cronològicament a la segona fase dels sepulcres de corredor de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de la segona meitat del IV mil·lenni aC.
L'estat de conservació del dolmen és bo, doncs no ha patit cap tipus d'agressió i conserva les lloses de la cambra i la de la coberta.Per accedir al jaciment cal prendre la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes fins uns 50 metres abans d'arribar al punt quilomètric 1. Aquí cal girar a mà dreta i seguir un camí assenyalat amb un indicador ("Dòlmens"). Seguir per aquest camí, que transcorre planer al costat d'una riera seca (Barranc de la Coma de l'Infern), uns 1300 metres, moment en què s'ha de creuar la riera. A partir d'aquí el camí comença a pujar i es fa més estret, alhora que comença a estar marcat amb pintura groga sobre les pedres. Cal seguir les indicacions d'aquestes marques uns 300 metres més fins arribar al d...
Estat de Conservació Bo
Sense dades.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
ALSINA, J.
1985
Revista Quermençó
CARRERAS, E.; GAY, P.; TARRÚS, J.
1998
Centre Excursionista d'Olot
MACAU TEIXIDOR, Isidre
1934
Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural
PANYELLA, A.; TARRADELL, M.
1943
Ampurias
PERICOT, L.
1950
Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica
TARRÚS, J.
2002
Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental)
TARRÚS, J., BADIA, J., BOFARULL, B., CARRERAS, E., PIÑERO, M.D.
1988
Dòlmens i menhirs. 111 monuments megalítics de l'Alt Empordà i Vallespir Oriental