Per accedir al jaciment cal prendre el camí de Vilartolí que surt al nord del carrer d'Espolla de Sant Climent Sescebes. Passats 2,2 Km s'arriba al mas Torres, on cal trencar a la dreta passant pel mig del mas i prendre el camí que surt al nord en direcció a llevant. Passats 160 metres, el camí tomba en direcció sud i 30 metres més endavant s'arriba a un trencant. En aquest punt cal prendre el camí de l'esquerra i seguir-lo uns 400 metres fins a trobar un trencant a l'esquerra que cal prendre. Uns 300 metres més endavant es troba un suau promontori rocós, on hi ha el dolmen de Gutina, que cal deixar enrera i seguir la pista que passa arran d'aquest dolmen, en direcció nord, cap a la serra de Rocaters. Al cap de 800 m s'arriba a un camí transversal on es troba el menhir a l'altra banda de la pista (uns 30 metres més endavant), en un replà dominant enmig d'una zona planera de matoll baix, herbei i alguna alzina isolada a l'est del còrrec dels Reposadors, al sud del Castellar Gros i al nord-oest del Puigquebell.
Es tracta d'un menhir en forma d'estela del neolític mig-recent fet de granit amb un menhir més petit al costat. La seva alçada és de 3,45 metres per 1,70 metres d'amplada i 0,45 metres de gruix. Mentre que el menhir petit té una alçada d'1,7 metres per una amplada de 0,49 metres i un gruix de 0,75 metres. No s'observen falques a causa del pedruscall que hi ha a la seva base, a l'extrem superior presenta senyals de poliment. El menhir petit, que potser està trencat per la base, té els caires en brut, sense repicar.
La primera referència documental la proporciona Antoni Balmanya i Ros, l'any 1879. A partir d'ell, són diversos els autors que el citen, però mai s'ha excavat científicament.
Tenint en compte la seva situació dins la zona megalítica de l'Albera, s'ha de donar una cronologia àmplia -entre el neolític mitjà i el calcolític- per a la implantació d'aquest menhir, és a dir, entre el IV i el III mil·lenni cal aC.
El seu estat de conservació és bo, atès que el menhir es conserva dempeus i l'any 1982 es redreçà un petit menhir al seu costat que podria tractar-se possiblement de l'únic element conservat d'un cromlec de menhirs, al voltant de la Pedra Gentil.Per accedir al jaciment cal prendre el camí de Vilartolí que surt al nord del carrer d'Espolla de Sant Climent Sescebes. Passats 2,2 Km s'arriba al mas Torres, on cal trencar a la dreta passant pel mig del mas i prendre el camí que surt al nord en direcció a llevant. Passats 160 metres, el camí tomba en direcció sud i 30 metres més endavant s'arriba a un trencant. En aquest punt cal prendre el camí de l'esquerra i seguir-lo uns 400 metres fins a trobar un trencant a l'esquerra que cal prendre. Uns 300 metres més endavant es troba un suau promontori rocós, on hi ha el dolmen de Gutina, que cal...
Estat de Conservació Bo
Anys
Tipus intervenció
1987
Projecte d'investigació
2002
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
AVILÉS ARNAU, Joan
1890
Boletín de la Real Academia de Historia
BALMANYA i ROS, A.
1879
l'Excursionista
BOTET i SISÓ, Joaquim
1911
Geografía General de Catalunya
CAZURRO, M
1912
Monumentos megalíticos de la provincia de Gerona
PELLA FORGAS, J
1883
Historia del Ampurdán
RUIZ i SOLANES, J
1972
Anales del Centro de Estudios Ampurdaneses
SANPERE i MIQUEL, Salvador
1881
Revista Ciéncias Históricas
SOLÀ, J.
1978
Annals 1977. Patronat d'Estudis Històrics d'Olot i Comarca
TARRÚS, J.
2002
Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental)
TARRÚS, J., BADIA, J., BOFARULL, B., CARRERAS, E., PIÑERO, M.D.
1988
Dòlmens i menhirs. 111 monuments megalítics de l'Alt Empordà i Vallespir Oriental
)
)
)
)
)
)
)