Per accedir al jaciment cal prendre la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes fins uns 100 metres abans d'arribar al punt quilomètric 5, on hi ha un revolt que gira a mà esquerra. Aquí cal deixar el cotxe en un petit replà que hi ha a mà dreta i seguir per un corriol que baixa vers l'oest en el que ja hi ha una indicació ("Dòlmens"). Seguir per aquest camí uns 120 metres fins trobar una alzina surera al costat de la qual surt un corriol entre les mates en direcció sud. Cal seguir per aquest corriol uns 200 metres, seguint les marques amb pintura groga fetes a les roques fins trobar el dolmen Caigut I, al costat dret d'aquest camí, enmig d'un paratge de matoll baix de bruc i garriga.
Es tracta d'un sepulcre de corredor del neolític mig - recent. Isidre Macau en publicà una primera planta i fotografia a l'any 1934. L'any 1942, August Panyella i Miquel Tarradell, observaren un gran forat excavat a la part dreta de la cambra. Continuaren l'excavació amb resultats negatius.
La cambra és de planta trapezoïdal curta i passadís estret, amb les lloses davanteres cavalcades sobre els laterals. Estava formada possiblement per quatre lloses (no es conserva la llosa davantera del costat esquerre) i dues cobertes (de les quals només se'n conserva una). No consta que hi hagués enllosat. Les dimensions internes de la cambra són 2,5 m de longitud, 1,5 m d'amplada i 1,45 m d'alçada. La coberta: És ovalada, amb els caires arrodonits, de secció rectangular. El túmul era de tendència circular, d'uns 9 m de diàmetre, però en contrafort frontal i lateral esquerre, on comença el barranc que duu al còrrec de Carena.
A partir del seu tipus arquitectònic, Tarrús (2002) la situa cronològicament a la segona fase dels sepulcres megalítics de l'Alt Empordà-Rosselló, és a dir, de la segona meitat del IV mil·lenni aC.
L'estat de conservació és regular, doncs la coberta es troba caiguda sobre les lloses que la subjectaven, quedant només dempeus, però desplaçades, les lloses que formaven l'angle nord-oest.Per accedir al jaciment cal prendre la carretera de Vilajuïga a Sant Pere de Rodes fins uns 100 metres abans d'arribar al punt quilomètric 5, on hi ha un revolt que gira a mà esquerra. Aquí cal deixar el cotxe en un petit replà que hi ha a mà dreta i seguir per un corriol que baixa vers l'oest en el que ja hi ha una indicació ("Dòlmens"). Seguir per aquest camí uns 120 metres fins trobar una alzina surera al costat de la qual surt un corriol entre les mates en direcció sud. Cal seguir per aquest corriol uns 200 metres, seguint les marques amb pintura groga fetes a les roques fins trobar el dol...
Estat de Conservació Dolent
Informació no disponible.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
CARRERAS, E.; GAY, P.; TARRÚS, J.
1998
Centre Excursionista d'Olot
MACAU TEIXIDOR, Isidre
1934
Butlletí de la Institució Catalana d'Història Natural
PANYELLA, A.; TARRADELL, M.
1943
Ampurias
PERICOT, L.
1950
Los sepulcros megalíticos catalanes y la cultura pirenaica
TARRÚS, J.
2002
Poblats, dòlmens i menhirs. Els grups megalítics de l'Albera, serra de Rodes i cap de Creus (Alt Empordà, Rosselló i Vallespir Oriental)
TARRÚS, J., BADIA, J., BOFARULL, B., CARRERAS, E., PIÑERO, M.D.
1988
Dòlmens i menhirs. 111 monuments megalítics de l'Alt Empordà i Vallespir Oriental
)
)
)
)
)
)
)