| Cronologies |
|
Des de Ferro-Ibèric Antic fins a Ferro-Ibèric Antic ( -600 / -450 )
|
|
Des de Ferro-Ibèric Ple fins a Ferro-Ibèric Ple ( -450 / -200 )
|
|
Des de Romà fins a Romà ( -218 / 476 )
|
|
Des de Medieval Domini visigòtic fins a Medieval Domini visigòtic ( 401 / 715 )
|
| Tipus de jaciment |
|
Lloc d'habitació amb estructures conservades ciutat
|
|
| Protecció: Declarat BCIN |
|
Classificació: Zona arqueològica
|
|
Núm. de Registre/Catàleg: 2027-ZA
|
|
Data Declaració: 03/06/1931
|
|
| Descripció |
Empúries, situada al nord del municipi de l'Escala, al sud del Golf de Roses i on s'assentaren els primers colons grecs vinguts de Focea en el segle VI aC, és actualment una realitat arqueològica força complexa. En realitat es tracta d'un territori densament poblat que acull entre d'altres restes quatre ciutats: la Palaiàpolis, la Neàpolis, la ciutat dels ibers i la ciutat romana. Al seu voltant s'ha anat descobrint altres jaciment que s'hi relacionen amb una llarga cronologia que abasta des del final del ferro fins l'època medieval. Les primeres informacions escrites d'Empúries que ens han arribat són d'època clàssica i provenen del llibre Geografia d'Estrabó i del llibre Ab urbe condita deTit Livi. Segons la descripció que en fa Estrabó "Emporion; [és] fundació dels massaliotes [i] dista uns 40 estadis del mont Pirineu i de la frontera que separa la Ibèria de la Cèltica. (...) Abans els emporitans habitaven una petita illa situada davant de la costa, que avui porta el nom de ciutat vella, però actualment viuen sobre la terra ferma. Es tracta d'una ciutat doble, separada en dos per un mur, on abans trobaven refugi alguns indigetes veïns, els quals, tot i que formaven una comunitat política diferenciada, volien tenir un recinte comú amb els grecs per raons de seguretat, un recinte doble separat per un mur mitger. Amb el temps, es reuniren en una entitat política en què es barrejaven les lleis bàrbares i les gregues, de la mateixa manera que s'esdevingué en molts altres llocs." (Geografia III, 4, 8-9). Tit Livi també ens fa una descripció força acurada, tot indicant que "Emporiae comprenia llavors dues ciutats separades per una muralla (...). La ciutat grega, oberta al costat del mar, tenia una muralla que s'estenia en total menys de 400 passos, mentre que la ciutat hispànica, més allunyada de la costa, feia 3000 passos de longitud (...) La part de la muralla que mirava als camps (...) no posseïa més que una porta en aquest costat" (Ab Urbe condita, XXXIX, 9).
Durant tota l'edat mitjana es va perdre el record de l'antic assentament grecoromà fins al segle XV quan, amb el moviment renaixentista, s'inicià un procés de revisió dels textos clàssics, si bé aquests autors confonien sovint Empúries amb la vila de Castelló d'Empúries. Es coneix la visita que el bisbe de Girona, Joan Margarit, va fer a les ruïnes d'Empúries durant aquesta centúria. La primera publicació que en parla és la Crónica universal del principat de Cathalunya de Jeroni Pujades, l'any 1609, on s'indica l'existència d'un port que configurava una unitat entre els nuclis de Sant Martí d'Empúries i la Neàpolis grega. L'any 1780, Josep de Vega i Sentmenat escriu la Disertación sobre las colonias de griegos en Cathaluña, per encàrrec de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona, que restà inèdita. L'any 1803 es publicà l'obra de Josep de Maranges Compendio histórico, resumen y descripción de la antiquísima ciudad de Empurias. Però no va ser fins l'any 1823 quan Jaume Jaubert de Passà publicà l'obra Notice Historique sur la ville et le comté d'Empurias en Catalogne on indicà l'emplaçament dels tres nuclis citats per Estrabó i que formen el conjunt emporità: la Palaiàpolis, a Sant Martí d'Empúries, la Neàpolis a tocar de mar i la ciutat romana o Emporium, a pocs metres de l'anterior sobre una petita elevació del terreny. Malgrat la decadència que patí en segles posteriors, el lloc també fou ocupat en època tardoromana (en què esdevingué seu episcopal) i altmedieval (exercint com a seu del comtat d'Empúries).
Totes aquestes notícies despertaren l'interès d'antiquaris i col·leccionistes que provocaren actuacions d'espoli descontrolades. Les intervencions "arqueològiques" documentades més antigues foren les realitzades per Josep de Maranges a la segona meitat del segle XVIII i les del monjo servita Manel Romeu a inicis del XIX. Però les espoliacions foren cada cop més intenses fins que es decidí intervenir-hi oficialment. Un primer intent de portar a terme una excavació oficial a Empúries és de l'any 1841, però no va rebre la subvenció sol·licitada i va ser desestimada. L'any 1846 va ser la Diputació de Girona qui va encarregar una excavació a varis afeccionats locals. Aquests posaren al descobert l'àrea de la capella funerària, o cella memoriae, construïda en època tardoantiga sobre un edifici termal de la Neàpolis. Malgrat aquests resultats positius, els treballs no van tenir continuïtat, quedant els jaciments arqueològics a l'abast d'afeccionats i saquejadors que espoliaren sistemàticament el jaciment per a la posterior venda de les restes exhumades, com el cas del mosaic del Sacrifici d'Ifigènia.
Al tombant de segle es produí un canvi en la percepció de les civilitzacions antigues amb els grans descobriments a Orient i Egipte. Fou amb el Noucentisme i la seva recerca per la identitat clàssica de Catalunya quan Empúries adquirí major rellevància. Josep Puig i Cadafalch i Enric Prat de la Riba, a través de la Junta de Museus de Barcelona, encetaren un programa d'excavacions sistemàtiques que comportà la compra de terrenys als propietaris. Per a aquesta finalitat es va crear la Comissió d'Empúries, que donà la direcció de les excavacions a Emili Gandia. Els treballs s'iniciaren el 23 de març de 1908, i continuaren quasi ininterrompudament fins l'esclat de la guerra civil, l'any 1936. Emili Gandia va deixar constància dels treballs realitzats en un diari d'excavacions que s'ha conservat fins als nostres dies, i que aporta valuosa informació sobre les troballes efectuades. Aquestes van incloure el sector entre la ciutat grega i la ciutat romana. Poc després les obres se centraren intensivament en la Neàpolis. La construcció del Museu sobre les ruïnes de l'antic convent servita i la creació de la Mancomunitat de Catalunya donaren un nou impuls a les excavacions que continuaren amb la Dictadura de Primo de Rivera. Cal destacar d'aquest període l'excavació de la Domus 1, a la ciutat romana, i els treballs als terrenys dels Enginyers Forestals a Sant Martí d'Empúries. Amb la caiguda de la dictadura i la proclamació de la República, l'any 1931, els treballs continuaren als voltants de la plaça de l'església a Sant Martí d'Empúries. Tot i l'esclat de la guerra civil i de l'ocupació per part de tropes republicanes de part del jaciment, les excavacions continuaren. L'acabament de la guerra i la proclamació del nou règim comportaren un canvi radical en les institucions i la direcció de les excavacions a Empúries, amb el nomenament de Martín Almagro com a nou màxim responsable. En els primers anys de la postguerra es va iniciar l'excavació de les muralles, l'amfiteatre i la palestra, amb la participació forçosa de presoners de guerra republicans. Els treballs també continuaren a la zona de la Neàpolis. La troballa d'una tomba del segle VI aC en aquestes intervencions dels anys 40 (tomba 69 de la Necròpolis Bonjoan) va propiciar un extens programa d'excavació de les necròpolis emporitanes. A nivell de divulgació s'inicià la revista Ampurias, els Cursos Internacionals d'Arqueologia d'Empúries i la sèrie de les Monografías Ampuritanas.
La segona etapa del franquisme, entre 1950 i 1964, es caracteritzà per la marxa de Martín Almagro a Madrid, tot i que continuà dirigint i controlant els treballs arqueològics, que a partir de l'any 1960 passaren a fer-se amb voluntaris dels camps de treball que es van desenvolupar a la necròpolis Mateu-Granada (1950-1951), al mal anomenat decumanus (1947-1957) i en altres zones de la ciutat romana, com la Domus 1 i la Domus 2. Aquests resultats permeteren a Lamboglia, arqueòleg italià que portà part de les excavacions, a plantejar la urbanística de la ciutat romana. L'any 1954 va començar el projecte d'excavacions de les esglésies de l'entorn emporità. La primera fou Sant Vicenç, seguida de les de Santa Margarida i Santa Magdalena. Aquest període fou ric en publicacions, amb una nova reedició de la guia itinerària, i varis volums de les Monografías Ampuritanas. Amb el nomenament d'Eduard Ripoll, l'any 1964, com a director del Museu Arqueològic de Barcelona i de les excavacions a Empúries, comença un nou període. Els nous treballs se centraren en la ciutat romana, en especial l'àrea del fòrum, que permeteren definir el seu urbanisme. Paral·lelament foren executades altres intervencions a la zona de Riells, on es documentà un fondejador, varis enterraments i una gran quantitat de restes ceràmiques dels períodes grec, republicà, imperial i tardoantic. Cal destacar d'aquest període els esforços per musealitzar els diversos jaciments, que van incloure un procés de restauració i restitució d'elements significatius i la realització d'exposicions i actes culturals. Ja en el període democràtic,1981, Eduard Ripoll fou substituït per Enric Sanmartí. Aquest canvi comportà la reorientació de les principals línies d'actuació al conjunt emporità. Els treballs al fòrum van permetre acabar de definir la seqüència evolutiva d'aquest espai. També s'intervingué a la Neàpolis, desprès d'anys d'inactivitat, sobretot a la zona de santuaris, per tal d'establir d'una manera més precisa la cronologia dels diferents edificis. A nivell de difusió, es va continuar la tasca iniciada per Eduard Ripoll de condicionament i impuls d'Empúries com a centre sociocultural, continguts en el "Projecte d'adequació museogràfica d'Empúries". D'aquest període es la remodelació del Museu, l'any 1992, tenint com a teló de fons el pas de la torxa olímpica dels jocs de Barcelona. La darrera etapa s'inicià l'any 1993, amb la creació del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Això comportà la creació de l'Organisme Autònom Conjunt Monumental d'Empúries (OACME) , fet que comportà per primera vegada la seva autonomia administrativa. D'aquesta manera, Empúries es dotà d'un equip tècnic permanent que va permetre a nivell arqueològic l'excavació a la plaça major de Sant Martí d'Empúries, la continuació dels treballs al fòrum i a les esglésies de l'entorn, i a nivell de difusió l'edició de guies turístiques, dossiers i materials didàctics. La darrera etapa s'inicià l'any 1995, amb la desaparició del OACME i la definició d'Empúries com a seu del Museu d'Arqueologia de Catalunya (MAC). Així el MAC-Empúries, es un museu nacional que depèn directament de la Generalitat de Catalunya. Aquest nou status jurídic possibilità la redacció d'un Pla Director del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries, redactat per Xavier Aquilué a executar entre els anys 1998 i 2008, que va permetre ordenar les infrastructures i serveis, plantejar nous equipaments, reordenar els itineraris turístics i acabar de definir l'evolució i fesomia del conjunt arqueològic i la seva relació amb l'entorn empordanès. A nivell arqueològic en aquesta darrera etapa s'ha continuat amb les línies encetades: la insula 30, les esglésies de l'entorn, les necròpolis de Vilanera i tot un seguit d'intervencions preventives fora del perímetre murat.
El conjunt arqueològic d'Empúries compren un territori continu on s'apleguen la Neàpolis i la ciutat romana. Entre la Neàpolis i la Paliàpolis s'estenen camps de conreu on abans hi havia hagut el port natural. Separat físicament per un passeig, però formant part de la mateixa realitat històrica i arqueològica, hi ha la zona del port i la factoria de metalls. A més a més, a tot l'entorn hi ha necròpolis.
LA NEÀPOLIS
La fundació de la ciutat té lloc cap a l'any 550, a l'extrem nord del rectangle que constitueix la ciutat. Aquesta primera instal·lació creix gradualment cap el sud fins que, a la segona meitat del segle V, arriba en part al límit meridional definitiu que, amb certes modificacions, es conserva fins al final de la seva existència. Les restes més antigues es limiten, actualment, a un parell de murs d'una habitació, a la part septentrional de la ciutat. Són estructures modestes però molt ben datades per les troballes de ceràmica.
A la segona meitat del segle V, l'àmbit urbà de la ciutat havia arribat als límits. La zona que s'ha pogut excavar correspon de manera gairebé exacta al que fou la ciutat durant l'època clàssica. Es tracta d'un nucli urbà de forma rectangular, voltat de muralles, que mesura aproximadament 3 Ha. Tots els límits són clars, a excepció del de llevant, que fou molt malmès pel camí obert al costat de la línia de la costa. No es coneix d'una manera tan clara com s'estructurava la ciutat des del punt de vista urbanístic. Cal tenir en compte que la majoria d'estructures actualment visibles corresponen a etapes més recents de la ciutat, de manera que és impossible veure les estructures corresponents al període clàssic de la ciutat grega.
Cal destacar, dins la ciutat grega, diversos elements i conjunts que s'han conservat en un relatiu bon estat i que són ben coneguts: el conjunt de les muralles de la zona sud, amb l'àrea dels temples, el conjunt de l'Àgora i l'estoa, la factoria de salaons, la casa del peristil, el macellum o la basílica.
LA CIUTAT ROMANA
La ciutat que funden els romans se situa a ponent de la ciutat grega, a l'interior d'un triangle emmurallat que mesura aproximadament 300 x 700 metres, amb una superfície de 21 ha. En el seu interior es determina una retícula ortogonal que es traça a partir d'uns eixos nord-sud i est-oest, aprofitant els que marcava l'antic campament militar. La retícula determina l'existència de 63 insulae amb unes mesures de 35 per 70 metres, que equival a 1 x 2 actus o a 120 x 240 peus romans. Les insulae estan repartides de la manera següent: 42 corresponen al costat meridional i 21 al septentrional. Estan separades per una muralla orientada d'est a oest, situada dins el perímetre de la ciutat i que, originalment, la dividia en dues parts, fins que en un cert moment, molt probablement en època d'August, s'enderrocà per tal d'unificar els dos nuclis.
No està gaire clara la raó per la qual hi ha aquesta divisió. Hi ha dues poblacions, la grega i la llatina, que estan ben situades. Aquest tercer grup, possiblement podria pertànyer als hispani, els indígenes, que adquirien la ciutadania romana fins i tot abans que els grecs, segons Tit Livi.
En el costat meridional es varen reservar dues insulae, és a dir, una superfície de 140 x 70 metres on s'edificà el fòrum, el gran centre de poder econòmic, polític i religiós de la ciutat i que substitueix l'Àgora de la Neàpolis com a centre neuràlgic. De les 21 ha que té la ciutat romana, només es coneix les que corresponen bàsicament al fòrum, les termes públiques (insula 30), al sector adjacent i les grans domus de la ciutat. Fora muralla, només s'ha excavat l'amfiteatre i la palestra.
El 2004 es va excavar un pou a la insula 30, el farciment del qual se situa vers el segle III DNE quan finalitza la ocupació de l'edifici termal, mentre que la fase més moderna la trobem al II DNE.
El llarg historial de la recerca al lloc, així com la cura posada en la consolidació i restauració de les restes, fa que actualment el seu estat de conservació sigui globalment molt bo. Tot i això, el fet d'estar a la intempèrie i el mateix pas dels visitants fan que hi hagi alguns signes de deteriorament.
L'any 2011, arran de les obres de construcció del nou centre de visitants del jaciment arqueològic d'Empúries es va localitzar fortuïtament un mur de grans proporcions en l'excavació d'una rasa de servei. A partir d'aquesta descoberta, es va decidir realitzar una prospecció geofísica per ampliar el coneixement sobre aquestes restes.
L'àrea prospectada es situa a la zona de Can Albert, a la platja del Portitxol, així com en algunes parts del Museu d'Empúries. A la zona sud d'aquest espai la detecció d'elements massius interpretats com a restes del mur ha quedat també validat a nivell arqueològic. En canvi, a la resta d'espais explorats no s'han detectat evidències fermes d'aquest element, tot i que sí s'han descrit altres elements constructius que denoten una ocupació de l'espai explorat a les proximitats del recinte de la ciutat grega i a la cara oest del mur.
Empúries, situada al nord del municipi de l'Escala, al sud del Golf de Roses i on s'assentaren els primers colons grecs vinguts de Focea en el segle VI aC, és actualment una realitat arqueològica força complexa. En realitat es tracta d'un territori densament poblat que acull entre d'altres restes quatre ciutats: la Palaiàpolis, la Neàpolis, la ciutat dels ibers i la ciutat romana. Al seu voltant s'ha anat descobrint altres jaciment que s'hi relacionen amb una llarga cronologia que abasta des del final del ferro fins l'època medieval. Les primeres informacions escrites d'Empúries que ens han ar...
|
|
| Anys |
Tipus intervenció |
| 1981a |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1982a |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1982b |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1983a |
Projecte d'investigació, Excavació, Altres |
| 1984a |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1985a |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1986a |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1987a |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1988b |
Projecte d'investigació |
| 1989a |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1990a |
Projecte d'investigació |
| 1991b |
Projecte d'investigació |
| 1991c |
Excavacions: urgència |
| 1992a |
Projecte d'investigació |
| 1992b |
Projecte d'investigació |
| 1992c |
Excavacions: urgència |
| 1992f |
Excavacions: urgència |
| 1992i |
Excavacions: urgència, Intervenció preventiva |
| 1992j |
Excavació, Intervenció d'urgència |
| 1993a |
Projecte d'investigació |
| 1994a |
Projecte d'investigació |
| 1994b |
Projecte d'investigació |
| 1994c |
Excavacions: urgència, Intervenció preventiva |
| 1994d |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1995a |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1996a |
Control, Intervenció preventiva |
| 1997a |
Consolidació, Intervenció d'urgència |
| 1997b |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1997c |
Excavacions: urgència, Intervenció preventiva |
| 1998a |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1998b |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1998c |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 1999a |
Excavació |
| 1999b |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2000a |
Excavació |
| 2000b |
Control, Intervenció preventiva |
| 2001a |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2001b |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2002a |
Excavació |
| 2002b |
Consolidació, Projecte d'investigació |
| 2002c |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2002d |
Excavacions: urgència, Intervenció preventiva |
| 2002e |
Consolidació, Projecte d'investigació, Adequació |
| 2003a |
Control, Intervenció preventiva |
| 2003b |
Control, Intervenció preventiva |
| 2003b |
Control, Intervenció preventiva |
| 2004a |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2004b |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2004c |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2005a |
Control, Intervenció preventiva, Intervenció d'urgència |
| 2005b |
Control, Intervenció preventiva |
| 2006a |
Intervenció preventiva, Adequació |
| 2006b |
Control, Intervenció d'urgència |
| 2006c |
Prospecció, Excavació, Intervenció preventiva |
| 2007a |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2007b |
Excavació, Control, Intervenció preventiva |
| 2007c |
Intervenció preventiva, Eliminació |
| 2007d |
Control, Intervenció preventiva |
| 2007e |
Control, Intervenció preventiva |
| 2008-2009a |
Control, Intervenció preventiva |
| 2009a |
Control, Intervenció preventiva |
| 2009b i d |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2009c |
Documentació, Intervenció preventiva |
| 2009e |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2010a |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2010b |
Intervenció preventiva, Eliminació |
| 2010c |
Intervenció preventiva, Rebliment temporal |
| 2011a |
Prospecció, Intervenció preventiva |
| 2011b |
Prospecció, Intervenció preventiva |
| 2011c |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2011d |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2012-2013 |
Excavació, Control, Intervenció preventiva, Rebliment indefinit |
| 2012a |
Consolidació, Intervenció preventiva |
| 2012b |
Consolidació, Excavació, Intervenció preventiva, Rebliment indefinit |
| 2013-2014 |
Control, Intervenció preventiva |
| 2013a |
Control, Intervenció preventiva |
| 2013b |
Projecte d'investigació, Excavació |
| 2013c |
Consolidació, Intervenció preventiva |
| 2014 |
Consolidació, Intervenció preventiva |
|
| Documentació |
| Classe |
Comentari |
| - |
Santamaria, P.: (2006). Memòria de la intervenció arqueològica C/Nero, S/N, Parcel·la F, Urbanització Necròpolis Granada (l'Escala, Alt Empordà) . Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg. 8716 |
| Memòries i informes |
Aquilué, X.; Castanyer, P.; Santos, M.; Tremoleda, J. (1999). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada l'any 1999 a la ciutat romana d'Empúries (l'Escala, Alt Empordà): Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 3798 |
| Memòries i informes |
Sanmartí i Greco, E. (1982). Memòria de les excavacions realitzades al Fòrum Romà d'Empúries durant els mesos de juliol i agost de 1982. Inventari de material: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 3986 |
| Memòries i informes |
Aquilué, X. (1992). Memòria de la intervenció arqueològica efectuada l'any 1992 al fòrum romà d'Empúries (L'Escala, Alt Empordà): Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 1380 |
| Memòries i informes |
Aquilué, X.; Castanyer, P.;Llinàs, J.; Santos, M.;Tremoleda, J. (1995). Memòria de la intervenció realitzada al criptopòrtic del Forum de la ciutat romana d'Empúries (l'Escala, Alt Empordà).: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 2091 |
| Memòries i informes |
Tremoelda, J.; Castanyer, P.; Aquilué, X. (1994). Memòria de l'excavació arqueològica efectuada al fòrum romà d'Empúries (L'Escala, Alt Empordà) dins del 48 curs d'Arqueologia d'Empúries.: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 1935 |
| Memòries i informes |
Aquilué, X.; Castanyer, P.; Santos, M.; Tremoleda, J. (1997): Memòria dels treballs de consolidació de la casa 2B de la ciutat romana i de la casa del Peristil de la Neàpolis d'Empúries (L'Escala), Núm. reg.: 2640 |
| Memòries i informes |
Aquilué, X.; Castanyer, P.; Santos, M.; Tremoleda, J. (1997-1998). Memòria de la intervenció arqueològica efectuada els anys 1997-1998 al Fòrum Romà d'Empúries (L'Escala, Alt Empordà): Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 2720 |
| Memòries i informes |
Sanmartí i Grego, E.; Castanyer Masoliver, P.; Tremoleda i Trilla, J.; Barberà Farras, J. (1986) Las Estructuras Griegas de los siglos VI i IV a de J.C Halladas en el sector sur de la Neapolis de Ampurias. Núm. reg.: 172 |
| Memòries i informes |
Sanmartí, E.; Nolla, J.M. (1985): Fouilles archeologiques a Emporion. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 170 |
| Memòries i informes |
Aquilué, X.; Castanyer, P.; Santos, M. Tremoleda, J. (1993).Memòria de les excavacions realitzades a Empúries l'Any 1993 (47è Curs d'Arqueologia d'Empúries): Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 1512 |
| Memòries i informes |
Sanmartí i Greco, E. (1990). Excavació del Kardo B. Noves aportacions sobre l'abandonament de la ciutat romana d'Empúries (L'Escala, Alt Empordà): Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 847 |
| Memòries i informes |
Sanmartí i Greco, E. (1982). Memòria de les excavacions realitzades al Fòrum Romà d'Empúries durant els mesos de juliol i agost de 1982.: Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 168 |
| Memòries i informes |
Aquilué Abadias, X.; Castanyer Masoliver, P.; Tremoleda i Trilla, J. (2000-2002). Intervenció arqueològica efectuada a lÍnsula 30 de la ciutat romana d'Empúries (L'Escala, Alt Empordà): Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 4403 |
| Memòries i informes |
Aquilué Abadias, X.; Castanyer Masoliver, P.; Tremoleda i Trilla, J. (2002). Adeqüació i consolidació realitzats al Fòrum de la ciutat romana d'Empúries (L'Escala, Alt Empordà): Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 4798 |
| Memòries i informes |
Aquilué, X.; Castanyer, P.; Santos, M.; Tremoleda, J. (1996) Memòria intervenció arqueològica al Fòrum Romà d'Empúries (L'Escala, Alt Empordà). Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.: 2447 |
| Memòries i informes |
Hernández, E.: Informe del control arqueològic de la realització d'una rasa per a la instal·lació de diverses conduccions al camí de ronda [...] (l'Escala, Alt Empordà), 2009. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg. |
| Memòries i informes |
Hernández, E.(2008-2009): Control arqueològic de la construcció de diversos bungalows als terrenys de l'Hotel Empúries a la Platja Portitxol (l'Escala, Alt Empordà), 2009. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg.8715 |
| Memòries i informes |
Santamaria, P.; Tremoleda, J.: Memòria d'eliminació de restes a la zona de construcció de l'edifici de recepció de visitants d'Empúries. Sector sud d'Entrada, Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries. Intervenció octubre 2010. Núm. 8698. |
| Memòries i informes |
Santamaria, P.; Tremoleda, J.: Memòria de cobriment de les restes a la zona de construcció de l'edifci de recepció de visitants d'Empúries. Sector sud d'entrada. Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries. Intervenció juny 2010. Núm. 8699. |
| Memòries i informes |
Castanyer Masoliver, P. Et al. Memòria de la intervenció arqueològica efectuada al pou de les termes de la insula 30 de la ciutat romana d'Empúries els mesos de març i abril de 2004 (l'Escala, Alt Empordà). Any: 2004. Núm- Mem: 9963. |
| Memòries i informes |
Sala, R., Garcia, E., Tamba, R. Prospecció geofísica al jaciment arqueològic d'Empúries (L'Escala, ALt Empordà). Seguiment d'una estructura amb georadar. 2011. Mem. Núm. 10732 |
| Memòries i informes |
Cle Brunsoms, A. (2013): Informe-Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada al Carrer Trajà Núm. 9 del municipi de l'Escala (Alt Empordà). Mem. Núm.: 10986. |
| Memòries i informes |
Ferrer Welsch, A. (2013). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada al passatge Domicià, 4. (L'Escala, Alt Empordà). mem.núm. 10948 |
| Memòries i informes |
Cle Brunsoms, A. (2013). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva efectuada al carrer Ullal s/n de San Martí d'Empúries (L'Escala, Alt Empordà). mem.núm. 10846 |
| Memòries i informes |
Sala, R. (2010). Exploració georadar al jaciment arqueològic d'Empúries test operatiu sistema stream-x 200MHz. (L'Escala, Alt Empordà). mem.núm. 10407 |
| Memòries i informes |
Hernández Pastor, E. (2011-2012).Sector nord-occidental de la ciutat grega d'Empúries (L'Escala, Alt Empordà). mem.núm. 10025 |
| Memòries i informes |
Nieto, X.; Vivar, G. (2006). Intervenció al Port Romà d'Empúries (L'Escala, Alt Empordà). Mem.Núm.8319 |
| Memòries i informes |
Nieto, X.; Vivar, G. (2007). Prospecció geofísica al Port Grec d'Empúries (L'Escala, Alt Empordà). Mem.Núm.7945 |
| Memòries i informes |
Aquilué Abadias, X.; Santos Retolaza, M.; Tremoleda i Trilla, J. (2003). Empúries: Termes públiques de la ciutat romana (L'Escala, Alt Empordà). Mem.núm. 6819 |
| Memòries i informes |
Aquilué, X.; Tremoleda, J. (2002-2003). Memòria de la intervenció arqueològica efectuada els anys 2002-2003 a la necròpolis Granada (L'Escala, Alt Empordà). mem.núm.4409 |
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
|
D.L. 2007 |
Animals d'Empúries. La fauna i l'home a l'antiguitat |
|
D.L. 2006 |
Pescadors de l'antiga Empúries |
|
2009 |
Marbles and stones of Hispania: catálogo de la exposición celebrada con motivo del IX ASMOSIA Conference, Tarragona, 8-14 de junio 2009 |
| AA.VV. |
2007 |
El cristianisme a Empúries: dels orígens a l'església actual |
| AA.VV. |
1999 |
Intervencions arqueològiques a Sant Martí d'Empúries (1994-1996). De l'assentament precolonial a l'Empúries actual |
| AA.VV. |
2002 |
Empúries. Guía didàctica |
| AA.VV. |
2003 |
Deu anys d'arqueologia a l'entorn d'Empúries (1993 - 2002) |
| AA.VV. |
2008 |
Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos |
| ALMAGRO, M. |
1951 |
Las fuentes escritas referentes a Ampurias |
| ALMAGRO, M. |
1955-1956 |
Ampurias |
| ALMAGRO, M. |
1950 |
Excavaciones Arqueológicas en España |
| ALMAGRO, M. |
1952 |
Las inscripciones ampuritanas, griegas, ibéricas y romanas |
| ALMAGRO, M. |
1953 |
Las necrópolis de Ampurias, I. Introducción y necrópolis griegas |
| ALMAGRO, M. |
1955 |
Las necrópolis de Ampurias, II. Necrópolis romanas. Las necrópolis indígenas
ntroducción y necrópolis griegas |
| ALMAGRO, M., LAMBOGLIA, N. |
1959 |
Ampúrias |
| ALMAGRO, Martín |
1964 |
Excavaciones arqueològicas en España |
| ALMAGRO, Martín i PALOL, Pere de |
1962 |
Revista de Girona |
| AQUILUÉ I ABADÍAS, Xavier [et al.] |
2010 |
Contextos ceràmics i cultura material d'època augustal a l'occident romà: Actes de la reunió celebrada a la Universitat de Barcelona els dies 15 i 16 d'abril de 2007 [recurs electrònic] |
| AQUILUÉ, X |
1998 |
Pla Director del Museu d'Arqueologia de Catalunya-Empúries. Un projecte pel Primer Centenari de la recuperació d'Empúries (1908-2008). Vol. I: Proposta dels programes de recerca, documentació, conservació i difusió d'Empúries |
| AQUILUÉ, X |
2008 |
MARQ, Arqueología y Museos |
| AQUILUÉ, X. [et al.] |
D.L. 2005 |
III Congreso Internacional sobre Musealización de Yacimientos Arqueológicos. De la excavación al público. Procesos de decisión y creación de nuevos recursos. Zaragoza, 15, 16, 17 i 18 de noviembre de 2004 |
| AQUILUÉ, X. [et al.] |
D.L. 1999 |
Intervencions arqueològiques a Sant Martí d'Empúries (1994-1996). De l'assentament precolonial a l'Empúries actual |
| AQUILUÉ, X. [et al.] |
2005 |
La difusió de la Terra Sigillata Sudgàl·lica al nord d'Hispania |
| AQUILUÉ, X. [et al.] |
2000 |
La ceràmica de vernís negre dels segles II i I aC: Centres productors mediterranis i comercialització a la Península Ibèrica. Taula rodona. Empúries, 4 i 5 de juny de 1998 |
| AQUILUE, X., BIGARÓS, G., BOIX, L., OLIVERES, C. |
2001 |
Josep Puig i Cadafalch, Empúries i l'Escala |
| AQUILUÉ, X., MAR, R., NOLLA, JM., RUIZ DE ARBULO, J., SANMARTÍ, E. |
1984 |
El fòrum romà d'Empúries (excavacions de l'any 1982). Una aproximació arqueològica al procés històric de la romanització al nordest de la península ibérica |
| AQUILUÉ, X.; CASTANYÉ, P.; SANTOS, M.; TREMOLEDA, J.; |
1998 |
Quartes Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona, Figueres (Alt Empordà) 20 i 21 de novembre de 1998 |
| AQUILUÉ, Xavier |
2000 |
Ceràmiques jònies d'època aercàica: centres de producció i comercialització al Mediterrani Occidental. Actes de la Taula Rodana celebrada a Empúries, els dies 26 al 28 de maig de 1999 |
| AQUILUÉ, Xavier |
2000 |
Actes de la Taula Rodana celebrada a Empúries, els dies 26 al 28 de maig de 1999 |
| AQUILUÉ, Xavier |
1997 |
Ciutats antigues de la mediterrània |
| AQUILUÉ, Xavier |
2001 |
Josep Puig i Cadafalch, Empúries i l'Escala |
| AQUILUÉ, Xavier [et al.] |
2010 |
Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire. Actes des rencontres du programme européen Ramses2 (2006-2008) |
| AQUILUÉ, Xavier, BURÉS, Lurdes, CASTANYER, Pere, SANTOS, Marta, TREMOLEDA, Joaquim |
1996 |
II Jornades d'arqueologia de les comarques de Girona, Santa Coloma de Farners (la Selva), 14-15 de juny de 1996 |
| AQUILUÉ, Xavier, CASTANYER, Pere, JORDAN, David, SANTOS, Marta, TREMOLEDA, Joaquim |
2000 |
Empúries |
| AQUILUÉ, Xavier, CASTANYER, Pere, SANTOS, Marta, TREMOLEDA, Joaquim |
2004 |
Setenes jornades d'arqueologia de les comarques de Girona (La Bisbal d'Empordà, 4 i 5 de juny de 2004) |
| AQUILUÉ, Xavier, CASTANYER, Pere, SANTOS, Marta, TREMOLEDA, Joaquim |
2008 |
Vuitenes jornades d'arqueologia de les comarques de Girona, Roses, 6 i 7 d'octubre de 2006 |
| AQUILUÉ, Xavier, CASTANYER, Pere, SANTOS, Marta, TREMOLEDA, Joaquim |
2002 |
Sisenes jornades d'arqueologia de les comarques de Girona (Sant Joan de les Abadesses, 10 i 11 de maig de 2002) |
| AQUILUÉ, Xavier, CASTANYER, Pere, SANTOS, Marta, TREMOLEDA, Joaquim |
2008 |
Novenes jornades d'arqueologia de les comarques de girona, l'Escala - Empúries, 6 i 7 de juny de 2008 |
| AQUILUÉ, Xavier, CASTANYER, Pere, SANTOS, Marta, TREMOLEDA, Joaquim |
2007 |
Guies del Museu d'Arqueologia de Catalunya. Empúries |
| AQUILUÉ, Xavier, CASTANYER, Pere, SANTOS, Marta, TREMOLEDA, Joaquim |
2006 |
Aigua i conjunts termals a les ciutates d'Emporiae, Gerunda i Aquae Calidae... sed uitam faciunt |
| BADIA i HOMS, Joan |
1990 |
Catalunya romànica, l'Empordà II |
| BADIA i HOMS, Joan |
1990 |
Catalunya romànica, l'Empordà II |
| BALIL, A |
1975 |
Sautuola I |
| BARBERÀ, Josep |
1974 |
Simposio de Colonizaciones, Barcelona-Ampúrias |
| BARRAL i ALTET, Xavier |
1981 |
L'art pre-romànic a Catalunya. Segles IX-X |
| BARRAL, X |
1979 |
Flaventia |
| BELTRÁN DE HEREDIA, Julia; MACIAS, Josep Maria |
2016 |
Quarhis: Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona |
| BLENCH, Michael, MARZOLI, Dirce |
2005 |
Empúries |
| BURCH, Josep [et al.] |
2015 |
Villae and Domain at the end of Antiquity and the begining of Middle Age: How do rural societies respond to their changing times? |
| BURÉS, L. |
1998 |
Les estructures hidràuliques a la ciutat antiga: l'exemple d'Empúries |
| BURJACHS, Francesc, BACH, Joan, BUXÓ, Joan, LLÀCER, Patrícia, MCGLADE, James, PICAZO, Marina, PIQUÉ, Raquel, ROS, Maria Teresa |
2005 |
Empúries |
| BUSCATÓ I SOMOZA, Lluís; DE LA FUENTE, Pablo |
2013 |
Revista d'Arqueologia de Ponent |
| BUSCATÓ SOMOZA, Lluís; PONS PUJOL, Lluís |
2012 |
Madrider Mitteilungen |
| CABRERA, P |
2000 |
Ceràmiques jònies d'època arcaica: centres de producció i comercialització al Mediterrani Occidental. Actes de la Taula Rodona celebrada a Empúries, els dies 26 al 28 de maig de 1999 |
| CAMPO, Marta |
2017 |
De la dracma a l'euro: Sistemes i unions monetàries a l'occident d'Europa: 15è aniversari de la introducció de l'euro: XXI Curs d'història monetària hispànica, 29 i 30 de novembre de 2017 |
| CARRERAS, T |
2001 |
I Jornades hispàniques d'història del vidre. Barcelona-Sitges 30 de Juny, 1 i 2 de Juliol de 2000 |
| CASAS, J.; SOLER, V |
2006 |
Llànties romanes d'Empúries. Materials augustals i alto-imperials |
| CASAS, Josep; NOLLA, Josep Mª; SOLER, Victòria |
2009-2011 |
Empúries |
| CASTANYER, Pere [et al.] |
2016 |
Madrider Mitteilungen |
| CASTANYER, Pere; SANTOS, Marta; TREMOLEDA, Joaquim |
2015 |
Contacts et acculturations en Méditerranée occidentale: Hommages à Michel Bats: Actes du colloque de Hyères, 15-18 septembre 2011 |
| CASTANYER, Pere; SANTOS, Marta; TREMOLEDA, Joaquim |
DL 2014 |
Tribuna d'Arqueologia 2012-2013 |
| CHEVILLON, Jean-Albert; RIPOLLÈS, Pere Pau |
2014 |
LVCENTVM |
| CORTÉS VICENTE, Ada |
2014 |
LVCENTVM |
| DE CHAZELLES, Claire-Anne |
2010 |
Grecs et indigènes de la Catalogne à la mer Noire. Actes des rencontres du programme européen Ramses2 (2006-2008) |
| DE LLOBET, S. |
1989 |
Notes per a una bibliografia de Josep Meranges de Miramon, primer historiador-arqueòleg d'Empúries |
| DÍAS, OJ. |
1991 |
Fulls d'Història Local |
| GALLEGO, Abel [et al.] |
2017 |
Pyrenae. Revista de Prehistòria i Antiguitat de la Mediterrània Occidental |
| GIRAL ROYO, Francesc |
2017 |
Revista d'Arqueologia de Ponent |
| GONZÁLEZ-ALCALDE, J |
2009 |
Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló |
| GOUDA, T |
2008-2009 |
Boletín de la Asociación Española de Amigos de la Arqueología |
| GRACIA, F |
2000 |
Ceràmiques jònies d'època arcaica: centres de producció i comercialització al Mediterrani Occidental. Actes de la Taula Rodona celebrada a Empúries, els dies 26 al 28 de maig de 1999 |
| JÁRREGA DOMÍNGUEZ, Ramón |
2015 |
SPAL: Revista de Prehistoria y Arqueología de la Universidad de Sevilla |
| LAMBAUD, Fernando |
2005 |
Empúries |
| LAMBOGLIA, N. |
1952 |
Rivista di Studi Liguri |
| LAMBOGLIA, N. |
1973 |
Rivista di Studi Liguri |
| LLINÀS i POL, Joan |
1997 |
Archivo Español de Arqueología |
| LLINÀS i POL, Joan |
|
Estudis arqueològics |
| LÓPEZ MULLOR, Albert |
2015 |
La dècada prodigiosa 1914-1924: L'arqueologia catalana, un instrument vertebrador al servei de la Mancomunitat de Catalunya |
| MADRID FERNÁNDEZ, Marisol; BUXEDA GARRIGÓS, Jaume |
2010 |
Contextos ceràmics i cultura material d'època augustal a l'occident romà: Actes de la reunió celebrada a la Universitat de Barcelona els dies 15 i 16 d'abril de 2007 [recurs electrònic] |
| MAR, R., RUÍZ DE ARBULO, J. |
1993 |
Ampurias romana. Historia, arquitectura y arqueología |
| MARCET, Roger, SANMARTÍ, Enric |
1989 |
Empúries |
| MARTIN, A |
2001 |
I Jornades hispàniques d'història del vidre. Barcelona-Sitges 30 de Juny, 1 i 2 de Juliol de 2000 |
| NIETO, J. |
1977 |
XIV Congreso Nacional de Arqueología. Vitoria, 1975 |
| NIETO, J., NOLLA, JM. |
1982 |
VI Congreso de Arqueologia Submarina |
| NIETO, Xavier, REVIL, André, MORHANGE, Christophe, VIVAR, Gustau, RIZZO, Enzo, AGUELO, Xavier |
2005 |
Empúries |
| NOLLA, J. M i CASAS, Josep |
1984 |
Carta arqueològica de les comarques de Girona. El poblament en època romana al N.E. de Catalunya |
| NOLLA, JM., SAGRERA, J. |
1996 |
Revista de la Facultat de Lletres. UdG |
| NOLLA, Josep M. |
2007 |
El cristianisme a Empúries: dels orígens a l'Església actual |
| NOLLA, Josep Maria; TREMOLEDA, Joaquim (coord. i ed.) |
DL 2015 |
Empúries a l'antiguitat tardana |
| OLIVA PRAT, Miquel |
1950 |
Memorias de los museos arqueológicos provinciales de 1948-49 |
| OLIVA, M. |
1974 |
Miscelánea Arqueológica |
| OLIVERAS, C. |
2001 |
Josep Puig i Cadaflach, Empúries i l'Escala |
| PALOL, Pere de |
1967 |
Arqueología cristiana de la España romana (siglos IV-VI) |
| PENA, MJ. |
1981 |
Quaderns de treball |
| PENA, MJ., RIPOLL, E., SANMARTÍ, E. |
1978 |
Información Arqueológica |
| PÉREZ RUIZ, María |
2013 |
Madrider Mitteilungen |
| PONS i BRUN, Enriqueta |
1984 |
L'Empordà. De l'edat del bronze a l'edat del ferro |
| PONS, J |
1951 |
Restos humanos de la colonia focense de Ampurias (Gerona) |
| PUIG I CADAFALCH, J. |
1911-1912 |
Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans |
| PUIG I CADAFALCH, J. |
1913-1914 |
Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans |
| PUIG I CADAFALCH, J. |
1915-1920 |
Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans |
| PUIG I CADAFALCH, J. |
1921-1926 |
Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans |
| PUIG I CADAFALCH, J. |
1927-1931 |
Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans |
| PUIG I CADAFALCH, J. |
1908 |
Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans |
| PUIG I CADAFALCH, J. |
1909-1910 |
Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans |
| RAFEL FONTANALS, Núria |
DL 2013 |
Interacción social y comercio en la antesala del colonialismo: (Actas del Seminario Internacional celebrado en la Universidad Pompeu Fabra el 28 y 29 de marzo de 2012) |
| RIPOLL, E. |
1973 |
Homenaje a José María Blazquez |
| RIU, E. |
1995 |
Cultura 67 |
| ROCAS, X .; MANZANO, S. i PUIG, Anna M. |
1992 |
Primeres jornades d'arqueologia a les comarques de Girona, Sant Feliu de Guíxols |
| ROUILLARD, P.; PLANA-MALLART, R.; MORET, P. |
2015 |
Contacts et acculturations en Méditerranée occidentale: Hommages à Michel Bats: Actes du colloque de Hyères, 15-18 septembre 2011 |
| RUÍZ DE ARDULO, J. |
1991 |
Historiografía de la Arqueología y de la Historia Antigua en España (siglos XVIII-XX) |
| SÁNCHEZ, Carmen; PÉREZ AGUAYO, Ángel Carlos |
2017 |
Empúries: Revista d'arqueologia del món antic |
| SANMARTÍ, E |
1978 |
La Cerámica campaniense de Emporion y Rhode |
| SANMARTÍ, E. RIPOLL, E. |
1981 |
L'Avenç |
| SANMARTÍ, Enric |
1994 |
Leyenda y arqueología de las ciudades prerromanas de la península ibérica. Ciclo de conferencias. Madrid, 25 y 26 de Noviembre de 1993 |
| SANMARTÍ, Enric |
2000 |
Sripta in Honorem: Enrique A Llobregat Conesa |
| SANMARTÍ, Enric, CASTANYER, Pere, SANTOS, Marta, TREMOLEDA, Joaquim |
|
Primeres Jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona |
| SANMARTÍ, Joan |
2015 |
Contacts et acculturations en Méditerranée occidentale: Hommages à Michel Bats: Actes du colloque de Hyères, 15-18 septembre 2011 |
| SANTOS, Marta; CASTANYER, Pere; TREMOLEDA, Joaquim |
2013 |
L'Occident grec: de Marseille à Mégara Hyblaea: Hommages à Henri Tréziny |
| TREMOLEDA I TRILLA, Joaquim (coord.) |
DL 2018 |
Empúries, la gran empresa arqueològica de J. Puig i Cadafalch 1908-1923 |
| TREMOLEDA TRILLA, Joaquim |
2017 |
Annals de l'Institut d'Estudis Gironins |
| TREMOLEDA, J. |
2005 |
Pyrenae |
| UROZ, H |
2004-2005 |
Lvcentvm |
|
| |
|
)
)
)
)
)
)
)