| Cronologies |
|
Des de Ferro-Ibèric fins a Ferro-Ibèric ( -650 / -50 )
|
|
Des de Medieval fins a Medieval ( 400 / 1492 )
|
| Tipus de jaciment |
|
Lloc d'habitació amb estructures conservades poblat
|
|
Assentament militar castell
|
|
| Protecció: Declarat BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. de Registre/Catàleg: 1450-MH
|
|
Data Declaració: 22/04/1949
|
|
| Descripció |
S'accedeix al jaciment per la carretera BV-5301. A l'alçada de la barriada de Santa Margarida cal girar a l'est, vers la casa de Can Marc. Des d'aquí es travessa la Tordera per enfilar-se al turó en què es troba l'assentament ibèric i el castell de Montclús. Aquest es troba dalt d'un turó amb grans espadats de parets pràcticament verticals de més de 30 m de desnivell excepte per la banda de ponent, per on l'accés és més fàcil. Això fa que el castell tingui un ampli control visual sobre la via natural que travessa la vall alta del Tordera, en direcció a la comarca d'Osona, al mateix temps que té una bona comunicació visual amb altres castells de la comarca.
L'any 1995 es realitzà una intervenció arqueològica per tal de recuperar i condicionar l'estructura arquitectònica del castell de Montclús i per aprofundir en el seu coneixement històric.
El projecte de recuperació del Castell de Montclús va néixer l'any 1996 a partir de la iniciativa de l'equip d'arqueòlegs format per ESTRATS, scp que, amb el suport de l'Ajuntament de Sant Esteve i la Diputació de Barcelona, definiren un Pla d'actuacions arqueològiques i de restauració; l'any 1996 es realitzà una campanya de neteja de la vegetació de l'entorn, el 1997 s'arranjaren els principals accessos i s'instal·là una escala per accedir a l'interior del recinte sobirà, el 1998-1999 s'excavà dins el recinte sobirà.
L'any 1999 es va elaborar i redactar el "Pla Director de Rehabilitació del Castell de Montclús", i s'han succeït les intervencions anuals.
El castell consta de dos recintes; del recinte jussà se'n conserven restes del perímetre; del recinte sobirà destaquen els murs perimetrals i una poderosa torre cilíndrica assentada sobre una base en talús, en la part inferior del qual, s'observa una canalització que conduiria l'aigua recollida cap a una cisterna.
L'actual recinte sobirà és de planta quadrada, resultat de les transformacions que ha patit el castell durant segles. Conserva tres dels quatre murs perimetrals, en els que es pot observar diferents tècniques constructives.
La torre, cilíndrica, que es conserva en l'angle nord-oest del recinte sobirà fou construïda amb còdols lligats amb morter de calç, i el seu interior està dividit en dos pisos, l'inferior, de gran alçada, és cobert per una volta de pedra; el superior està a nivell del camí de ronda, amb dues obertures en els murs i una gran obertura en el centre, d'accés a la planta inferior.
Dins el recinte jussà destaca l'antiga capella de Santa Margarida, d'una sola nau i amb absis semicircular, pràcticament destruïda.
Durant l'última campanya d'excavació, es va documentar en la torre dues fases d'ocupació, la primera entre els segles XI i XIII, moment de fundació de la torre, caracteritzada per la presència d'alguna estructura de combustió bastida amb grans còdols plans lligats entre si. La segona fase es caracteritza per la presència d'un paviment, de color groc verdós i amb taques fosques (segle XIV) i just sobre aquest nivell es documenten una sèrie d'estrats d'enderroc relacionats amb l'abandó de la torre.
En el jaciment estan representades sis fases:
1. Fase ibèrica, representada per una canalització bastida amb còdols plans, de funció encara indeterminada, tot i que possiblement fou de recollida d'aigües pluvials.
2. Segles XI - XII. Es conserva un nivell de circulació i alguns retalls amb restes de morter i, a l'interior de la torre, on queden estrats i estructures d'aquest moment: la llar i estrats de cendres.
3. Segle XIII. Entre 1230 i 1265 Guillem de Montclús va establir la seva residència al castell, fet que va provocar reformes estructurals per tal de convertir una petita fortalesa romànica en un castell més gran per a viure-hi. Es documenta un edifici de planta rectangular, del qual només es coneixen els límits nord i sud, que va quedar en desús durant la segona meitat del segle XIV.
4. Segona meitat del segle XIV. Moment de transformacions per tal de convertir el castell en castell-palau. Es construïren muralles al nord i a l'oest i la torre cantonera entre aquestes; la reforma, però, no es finalitzà. El nivell de circulació va pujar en algunes zones, i es va construir en un pati central obert ordenat al voltant de la torre mestra.
5. Primera meitat del segle XV. S'inicià un nou projecte d'obres que comportà una reordenació dels espais interns del castell. Al voltant de la torre mestra (pati) es construïren nous edificis que amortitzaven el pati. Es construí un nou edifici al voltant de la torre, en el que quedava integrada, un altre espai amb un caire més senyorial, i un altre destinat a tenir-hi el bestiar.
6. Segles XVI - XVII. Un cop el castell va ser pràcticament abandonat i va perdre les seves funcions defensives i senyorials es convertí en runes, progressivament espoliades i algunes zones foren ocupades parcialment com a hàbitat en moments puntuals, en relació, sobretot amb tasques de camp. D'aquest moment es documenten restes d'enderroc i potser d'alguna ocupació puntual.
Els resultats dels treballs del 2008 a la zona del recinte sobirà han posat de manifest les principals obres d'ampliació i transformació que va patir el castell principalment en tres moments: durant el segon terç del segle XIII (Fase 3), durant el tercer quart del segle XIV (Fase 4) i a finals del segle XIV-principis del segle XV (Fase 5). A part de les restes arqueològiques deixades per aquestes obres, també s'han documentat restes del castell anteriors a les obres portades a terme durant el segon terç del segle XIII, en concret, estructures murals possiblement pertanyents als edificis que conformaven part del recinte sobirà de la fortificació durant el segle XII.
El 2009/10 es van dur a terme 4 sondejos, 2 dins el recinte jussà (sondejos 1 i 2) i 2 dins el recinte sobirà del Castell. Durant aquestes es van documentar estructures pertanyents als segles XI, XII, XIII, finals del segle XIII - primera meitat del segle XIV, finals del segle XIV- principis del segle XV. Paral·lelament es va procedir a la consolidació del mur MR 1.
S'accedeix al jaciment per la carretera BV-5301. A l'alçada de la barriada de Santa Margarida cal girar a l'est, vers la casa de Can Marc. Des d'aquí es travessa la Tordera per enfilar-se al turó en què es troba l'assentament ibèric i el castell de Montclús. Aquest es troba dalt d'un turó amb grans espadats de parets pràcticament verticals de més de 30 m de desnivell excepte per la banda de ponent, per on l'accés és més fàcil. Això fa que el castell tingui un ampli control visual sobre la via natural que travessa la vall alta del Tordera, en direcció a la comarca d'Osona, al mateix temps que t...
|
| Estat de Conservació Regular |
|
| Anys |
Tipus intervenció |
| 1994 |
Excavacions: urgència |
| 1996 |
Adequació |
| 1997 |
Excavació |
| 1998 |
Control, Altres |
| 1998 |
Consolidació, Excavació |
| 1999 |
Excavació |
| 2000 |
Excavació |
| 2001 |
Excavació |
| 2001 |
Consolidació |
| 2003 |
Intervenció preventiva, Excavació |
| 2004 |
Intervenció preventiva, Excavació |
| 2008 |
Intervenció preventiva |
| 2009-10 |
Consolidació, Adequació, Intervenció preventiva |
|
| Documentació |
| Classe |
Comentari |
| Memòries i informes |
Informe de la intervenció arqueològica al Castell de Montclús, Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental (juny - juliol 2004). |
| Memòries i informes |
Memòria intervenció arqueològica i consolidació estructures (set/nov. 2003). Arxiu Àrea Coneixement i Recerca. |
| Memòries i informes |
Memòria intervenció arqueològica de neteja i consolidació d'estructures (nov/des. 2001). Arxiu Àrea Coneixement i Recerca, DGPC. |
| Memòries i informes |
Memòria intervenció arqueològica i consolidació d'estructures (set/nov 2003). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC. |
| Memòries i informes |
Chorén Tosar, Jordi; Olivé Taché, Marcel; Salvadó Jambrina, Ivan "Intervenció arqueològica, de consolidació i d'adequació al Castell de Montclús (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental)". Any: 2009/10. Núm. Memòria: 9477. |
| Memòries i informes |
Olivé Taché, Marcel; Salvadó Jambrina, Ivan "Intervenció arqueològica al Castell de Montclús (Sant Esteve de Palautordera, Vallès Oriental)". Any: 2008. Núm. Memòria: 9491. |
| Memòries i informes |
Garriga Casteblanque; Vila Bonamusa, Ll., (1998), Memòria de les campanyes d'intervenció arqueològica al Castell de Montclús, Mem.núm. 3291 |
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| ESTRADA, J. |
1969 |
Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona |
|
| |
|
)
)
)
)