|
|
|
|
|
|
| Cronologies |
|
Des de Medieval Ocupació i domini musulmà fins a Medieval Ocupació i domini musulmà ( 715 / 799 )
|
|
Des de Medieval fins a Medieval ( 800 / 1150 )
|
|
Des de Medieval fins a Medieval ( 1150 / 1492 )
|
| Tipus de jaciment |
|
Assentament militar muralla
|
|
Assentament militar torre
|
|
| Protecció: Declarat BCIN |
|
Classificació: Monument històric
|
|
Núm. de Registre/Catàleg: 737-MH
|
|
| Descripció |
MURALLES DE BALAGUER: C/Barri Nou 19; C/Miracle 9; Pl. Mercadal i C/ Gaspar de Portolà; Muralla del Portal del Gel; Muralla del Museu de la Noguera; Psg. del Bombo; Antic Col·legi dels Escolapis, etc.
L'actual descripció fa referència a una fitxa genèrica de les muralles de Balaguer, on s'agrupen totes les intervencions realitzades al municipi on hagin aparegut restes de l'element defensiu que tancava la ciutat segons el nom de la intervenció arqueològica corresponent.
Col·legi dels Escolapis: 11597
L'antic col·legi dels Escolapis de Balaguer es troba al casc antic d'aquesta ciutat, al carrer Miracle, concretament a la cruïlla entre aquest i el carrer Germà Peralba. Actualment l'edifici, que a l'edat mitjana estava dintre del call jueu, alberga l'escola de música municipal i la biblioteca i té façana tant al carrer Miracle com al carrer del Portalet.
L'edificació aprofita part de l'antiga muralla medieval feudal que ha quedat integrada en les seves façanes est i sud. L'any 1994 durant les obres d'adequació de l'edifici es van fer unes rases per col·locar nova fonamentació. Aparegueren en aquest procés unes estructures que van ser interpretades com part de la sèquia del Cup, i d'una sínia construïda al segle XV que tenia com a funció aixecar l'aigua per dur-la als nous barris apareguts amb l'ampliació de la ciutat als segles XIV-XV.
Muralla del Museu de la Noguera: 11602
Darrera de l'actual edifici del Museu de la Noguera, a la plaça Comtes d'Urgell, es va localitzar l'any 1993 un tram de muralla que actualment pot observar-se des del pati del Museu. Es conserva només la part de la fonamentació que està construïda amb encofrades d'argamassa de calç i pedres, majoritàriament fragments de sorrenca i còdols. El mur presenta moltes refaccions i afectacions. Durant els darrers segles la muralla ha passat a formar part de les parets migeres de les cases i, per tant, ha patit moltes modificacions fruit de les reformes realitzades en aquestes cases.
La muralla, en aquesta part de la ciutat, data de la darreria del segle XIV i principis del segle XV, moment en el que s'ordena la construcció del call jueu darrera de la plaça Mercadal i, per tant, es fa necessari ampliar les muralles de la ciutat per incloure'l al seu interior. L'any 1408 Pere d'Aragó, al seu testament ordena aquesta ampliació.
L'any 1993 es dugué a terme una intervenció d'urgència que consistí en la neteja i documentació del tram de muralla aparegut durant les obres. La intervenció permeté documentar que, a pesar que en altres indrets de la ciutat la muralla s'assenta directament sobre el terreny natural, en aquest punt tenia rasa de fonamentació excavada en un estrat de llims, de procedència al·luvial, i sabata.
En finalitzar els treballs de documentació, per motius de conservació i seguretat, es va calçar el tram de muralla amb un mur de formigó, quedant la muralla integrada al pati del Museu.
Muralla del Portal del Gel: 11603
S'accedeix al Portal del Gel des de la plaça del Mercadal. Cal agafar el carrer Botera que naix al nord-est de la plaça Mercadal, al final del qual, passada la plaça Ollé pot trobar-se el portal. També s'hi pot accedir des del barri del Firal, baixant el carrer de la Muralla que naix vora l'antic cementiri municipal, o bé baixant el carrer de la Creu.
La muralla està integrada dintre del paisatge urbà de la ciutat; per dintre del portal passa un carrer pel que circulen vehicles i algunes de les petites cases de la zona s'entreguen directament a la muralla fent que sigui difícil veure el seu traçat en alguns punts.
El mur presenta un excel·lent estat de conservació, en part, perquè ha estat restaurat. Conserva 114m lineals en aquest tram i uns 15 m d'alçada de mur construït amb encofrades farcides de pedra sorrenca de tamany mitjà unida amb argamassa de calç. Només les dovelles de l'arc del portal així com les jambes de la porta estan construïdes amb carreus treballats. Al capdamunt de la muralla es conserva encara el pas de ronda dels soldats.
Tant el portal del Gel com el tram de muralla en el que està, pertanyen al cos murat del segle XIV i defensava el barranc de la Gerundella. Es tracta de les ampliacions baixmendievals de la muralla de la ciutat per encabir al seu interior els nous barris apareguts al segle XIV, com la plaça del Mercadal i el call jueu.
L'any 1995 es realitzaren unes obres d'adequació per facilitar l'accés al pas de ronda amb aquest motiu es va realitzar una cala de 5,5x6,6m. Les dimensions de la cala s'ajustaven a la planta proposada per una torre de formigó que havia de permetre l'accés des del carrer al pas de ronda de la muralla. Durant els treballs és va posar al descobert un desguàs practicat a la muralla que va ser localitzat a 8,46m per sota del nivell del carrer, així com la negativa d'una torre circular exempta que havia estat absolutament desmantellada a partir del segle XVIII. Podien observar-se dues fases de desmantellament. La primera ha deixat una imprompta a la muralla que té una profunditat de 0,43-0,51 m, a pesar d'això s'han conservat 4,5m en alçada de la torre podent-se observar l'arrencament d'una arcada relacionada amb el cos superior de la torre. De la segona fase de saqueig es pogueren recuperar 4,16m d'alçada de la torre. Probablement la torre tenia la base massissa. Finalment, la negativa deixada per l'espoli de la torre fou reomplerta amb diferents abocaments de runa dels segles XIX-XX.
La intervenció va finalitzar abans de poder excavar completament els nivells de fonamentació de la dita torre i la muralla. La cala va ser reomplerta per evitar riscos tant per la circulació de persones com per l'estabilitat de la muralla.
En el lloc on s'emplaçava aquesta torre hi ha ara una torre quadrada metàl·lica que conté les escales que permeten pujar des de la confluència dels carrers de la Creu i la Muralla al pas de ronda.
Plaça del Mercadal - C/ Gaspar de Portolà: 11605
L'any 1994, a causa de les obres de remodelació de la Plaça Mercadal, es realitzà un seguiment arqueològic al punt on es troba la plaça amb el carrer Gaspar de Portolà. Aquest consistí en la realització de tres cales, que van donar com a resultat la localització de la sèquia del Cup i un tram de la muralla medieval.
A la cala on es trobà la Sèquia del Cup també es documentà part de la planta de les cases enderrocades l'any 1921 per obrir el carrer Gaspar de Portolà, i es realitzaren dues obertures a la sèquia per fer passar una canonada.
Pel que fa a la muralla, aquesta consistia en un doble parament de pedra sorrenca i farciment intern de pedres i calç, i està assentada directament sobre les graves del terreny geològic. En l'excavació també es documentà diferents estructures de cronologia diversa que s'hi adossaven, i l'anomenat Portalet, un petit portal de dos metres d'amplada, obert els s. XVI i XVII, i que havia arrasat part de la muralla medieval. En aquest punt es va desmuntar un tram de 150-200 cm de la muralla per fer passar un col·lector.
C/Barri Nou, 19: 14832
Al solar número 19 del carrer Barri Nou pot accedir-se baixant el carrer Barri Nou en direcció a la plaça Mercadal o bé, des del carrer Miracle cal prendre el trencall amb el carrer de Sant Josep, travessar la plaça dels Comtes d'Urgell i pujar les escales que es troben al final d'aquesta. El solar està darrera de l'actual Arxiu Comarcal.
Actualment el solar s'ha urbanitzat construint una plaça en la que s'han ubicat uns col·lectors pneumàtics d'escombraries.
L'any 2005 s'enderrocà la casa que hi havia en aquest solar i es feu un seguiment de l'enderroc, ja que en els solars contigus hi havia restes de la muralla medieval de la ciutat.
Durant el seguiment aparegué un fragment de la muralla construïda amb carreus de pedra sorrenca units amb morter. Conservava només un parell de filades i actuava com a paret migera entre l'edifici enderrocat i el número 21.
Les obres d'adequació de la plaça han tapat les restes aparegudes durant el seguiment.
Passeig del Bombo: 18175
El Passeig del Bombo es troba a la part més alta del casc antic de Balaguer, just a ponent de la plaça del Mercadal i per sobre, presidint-la- Aquí un tram de muralles adjacents al passeig el recorre fins arribar a la torre Blanca.
El tram de muralles de Balaguer adjacent al futur passeig del Bombo es troba a la part alta del casc antic de Balaguer, just a ponent de la plaça del Mercadal i per sobre d'ella. Es tracta d'un tram de muralles de prop de 202 metres lineals que comença a l'anomenat Barranc de la Botera i discorre fins al final del futur passeig del Bombo, on hi ha un búnquer de la Guerra Civil, indret on s'ubicava l'antiga Torre Blanca.
La intervenció arqueològica realitzada en 2007 es va centrar en l'extrem nord de la muralla, on es trobava l'anomenada Torre Gerundel·la, indret on sempre s'havia pogut discernir entre la vegetació, les restes d'una torre rodona.
En l'inici dels treballs de restauració, la superfície d'arrasament de la torre va quedar al descobert i també algunes estructures al seu voltant. L'excavació arqueològica va abraçar un espai d'entre 2 i 6 metres entorn a l'esmentada torre rodona. Aquesta muralla s'assenta sobre una antiga terrassa de graves carbonatades del Segre. Consta d'una primera filada d'alçada variable que corregeix les irregularitats del terreny, feta bàsicament d'argamassa de calç i còdols del mateix terreny natural. Sobre aquest es basteix la festa d'encofrades, sis tapiades que presenten un parament de maçoneria irregular de blocs de pedra sorrenca. La tècnica consistia en muntar un encofrat format per taulons sobre agulles de fusta que en molts indrets encara es poden veure inserides dins els murs, de secció més o menys circular. A l'interior es bastien murs de maçoneria irregular amb pedra sorrenca contra els laterals i l'espai central es reblia amb morter de calç i còdols, disposats en llitades regulars.
El tram de muralla estudiat va ser projectat inicialment amb cinc bestorres o torres de defensa de planta semicircular ultrapassada per la cara de ponent, tot i que tan sols se n'observa una, a l'altura del carrer Salvador Seguí. La ubicació de les altres quatre torres es coneix gràcies a que en fer la muralla es va deixar un rebaix o depressió, aprimant el gruix de la muralla en els indrets bon s'havien projectat les torres per a poder encaixar-les millor. Aquests buits eren coberts per arcs en la part superior per tal de poder conservar l'ample del pas interior per la muralla. Aquests encaixos es troben situats equidistants entre ells uns 30 metres. Sembla que les torres no van ser enderrocades, sinó que tot i haver estat projectades, no es van arribar a construir mai, tret de la torre central.
La muralla també disposa d'un fossat que s'ha constatat per mitjà de l'obertura d'un sondeig. El fossat va ser reblert en el decurs del segle passat amb escombraries i runa procedent de les obres de la ciutat.
A l'extrem sud del tram objecte d'estudi es troba en que les fonts anomenen la Torre Blanca, bastida probablement en època moderna sobre les restes d'una torre circular. Defensaria el front anomenat de Lleida, el tradicionalment més feble.
Durant la Guerra Civil Espanyola a l'interior d'aquest espai es va construir un niu de metralladores de formigó que va implicar la destrucció de gran part de la torre existent.
L'excavació de l'extrem nord del tram de muralla del passeig del Bombo ha permès documentar diverses estructures que fins al moment no es coneixien, Tot i que l'àrea excavada és de dimensions reduïdes, s'ha treballat en una franja d'entre 2 i 6 metres entorn a les restes d'una torre de planta rodona que ja es coneixia parcialment i que en gran part es trobava descarnat. Per sota van aparèixer estructures corresponents a dues fases diferenciades, de manera que s'han pogut establir com a mínim tres grans fases d'evolució d'aquesta zona de la muralla. Al sector de tramuntana s'han documentat tres estructures més, de factura molt diferent a les corresponents a les fases esmentades i que resten pendents d'interpretació.
Fase A: Torre de planta rectangular. L'estructura més antiga documentada correspon a les restes d'una construcció de planta rectangular de 10,5x5m, amb murs de 1'5m d'amplada, de la qual es van documentar els dos extrems i gairebé tot el costat de llevant restava per sota dels fonaments de la torre rodona que s'hi recolzava. A l'interior d'aquesta torre hi restava un rebliment d'argiles de color vermellós del qual es van recuperar alguns fragments ceràmics corresponents a una tenalla o alfàbia de ceràmica oxidada andalusina pintada a l'exterior amb meandres de color mangra, datada de mitjan segle XI.
Fase B: El Folre exterior. Les estructures bastides es troben en relació directa amb les ja existents, ampliant la primera construcció. En aquell moment es va reforçar la construcció existent amb un mur situat a 1'3m del primer. S'ha resseguit tot el tram de migdia i ponent, així com també s'ha documentat la cantonada nord-oest.
Fase C: La construcció d'una torre de planta rodona. La base d'aquesta torre està encara dempeus amb una alçada d'uns 3m. La torre feia prop de 9'5m de diàmetre exterior i 5'3m de diàmetre interior, amb un mur d'uns 2m de gruix. D'acord amb la documentació escrita, aquest tram de muralla va ser bastit en el segle XVI.
Fase D: La construcció de la muralla. Aquesta fase es data, a partir de la documentació escrita entre els anys 1337 i 1390. És un punt d'unió de dues muralles ben diferenciats. L'observació preliminar de la junta existent indica una relació d'anterioritat del tram del passeig del Bombo respecte del que discorre fins l'església de la torre de la Gerundel·la.
Fase E: Abocament de terres al costat migdia de la torre datat a mitjans del segle XVII, ús de la cavitat central de la torre com a amagatall o punt de guaita durant la Guerra de Successió i localització en nivells superficials de diversos projectils de la Guerra Civil Espanyola.
Resumint: El tram de muralles de Balaguer adjacent al futur passeig del Bombo es troba a la part alta del casc antic de Balaguer, just a ponent de la plaça del Mercadal i per sobre d'ella. Es tracta d'un tram de muralles de prop de 202 metres lineals que comença a l'anomenat Barranc de la Botera i discorre fins al final del futur passeig del Bombo, on hi ha un búnquer de la Guerra Civil, indret on s'ubicava l'antiga Torre Blanca. El tram de muralla estudiat va ser projectat inicialment amb cinc bestorres o torres de defensa de planta semicircular ultrapassada per la cara de ponent, tot i que tan sols se n'observa una. El fossat va ser reblert en el decurs del segle passat amb escombraries i runa procedent de les obres de la ciutat. L'excavació de l'extrem nord del tram de muralla del passeig del Bombo ha permès documentar diverses estructures que fins al moment no es coneixien i s'han pogut establir com a mínim tres grans fases d'evolució d'aquesta zona de la muralla.
CARRER MIRACLE, 9.
Durant el mes d’abril de 2011 es va realitzar una intervenció arqueològica al Carrer Miracle número 9, dins el casc antic de la ciutat. Aquesta consistí en un seguiment arqueològic de les tasques d’enderroc de l’edifici que ocupava la finca. Se sospitava que a la zona hi hauria l’antic call jueu, un tram de la Sèquia del Cup i un tram de la muralla baixmedieval. Les tasques d’enderroc no preveien afectació al subsòl. Les tasques d’enderroc van deixar al descobert un cup o trull destinat a l’elaboració de vi, situat al costat de l’escala que dóna accés al celler. Es tracta d’una estructura circular d’uns 2m de diàmetre per 2 d’alçada. També s’ha pogut documentar un passadís soterrat de 2 m aproximadament d’ample, que va des de l’immoble del costat (Carrer Miracle, número 7) fins a l’església del Miracle. Per altra banda, s’ha pogut documentar un tram de muralla medieval del segle XIV, reaprofitat com a mur de tancament de l’edifici que actualment es troba parcialment destruïda a causa de les reformes efectuades per tal d’obrir una porta. L’amplada de la muralla és de 2 metres, formada per carreus de pedra sorrenca de mida mitjana i factura irregular lligats amb morter de calç. L’única afectació al subsòl ha estat la realització de diversos orificis de 15 cm de diàmetre al llarg de tota la superfície, sense afectar la zona de la muralla.
MURALLES DE BALAGUER: C/Barri Nou 19; C/Miracle 9; Pl. Mercadal i C/ Gaspar de Portolà; Muralla del Portal del Gel; Muralla del Museu de la Noguera; Psg. del Bombo; Antic Col·legi dels Escolapis, etc.
L'actual descripció fa referència a una fitxa genèrica de les muralles de Balaguer, on s'agrupen totes les intervencions realitzades al municipi on hagin aparegut restes de l'element defensiu que tancava la ciutat segons el nom de la intervenció arqueològica corresponent.
Col·legi dels Escolapis: 11597
L'antic col·legi dels Escolapis de Balaguer es troba al casc antic d'aquesta ciu...
|
| Estat de Conservació Parcialment destruït |
|
| Anys |
Tipus intervenció |
| 1993 |
Documentació |
| 1994 |
Intervenció d'urgència |
| 1994 |
Documentació |
| 1995 |
Intervenció d'urgència |
| 2005 |
Control |
| 2007 |
Intervenció preventiva, Control, Excavació |
| 2007 |
Intervenció preventiva, Control, Excavació |
| 2010 |
Control |
| 2011 |
Intervenció preventiva |
|
| Documentació |
| Classe |
Comentari |
| Memòries i informes |
Informe de intervenció arqueològica al Passeig del Bombo (Abril/novembre 2007). Arxiu Servei d'Arqueologia i Palenontologia. |
| Memòries i informes |
PANCORBO, A., Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Passeig del bombo. Balaguer, la Noguera. de l'1 al 27 d'abril de 2007. Del 14 al 25 de novembre de 2007. nº reg. 8144 |
| Memòries i informes |
Carrer Barri Nou, número 19.: Informe intervenció arqueològica 1995: Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca |
| Memòries i informes |
Informe i memòria de la intervenció arqueològica 1993. Número de Registre: 1501. |
| Memòries i informes |
CAMATS, A. (2012): Memòria del control arqueològic del Projecte d'enderroc d'edifici d'habitatges entre mitgeres, situat al carrer Miracle, 9. (Balaguer, Lleida). Mem. Núm. 10229. |
| Memòries i informes |
AGUILÀ, M. Memòria de la intervenció arqueològica en el projecte d'habilitació i senyalització del recorregut històric de les muralles de Balaguer des de la Torre Gerundel·la fins a la Torre del Bombo. 2010. Mem. Núm. 10379 |
Referències bibliogràfiques
| Autor |
Any |
Títol |
| BRUGUEÑO, J |
2001 |
Atles de les viles, ciutats i territoris de Lleida |
| ESCÓ, Carlos; GIRALT, Josep; SÉNAC, Philippe |
1986 |
Arqueologia Islámica en la Marca Superior de Al-Andalus |
| GIRALT, J |
1988 |
Arqueologia andalusí en Balaguer (Lérida). Sharq al-Andalus |
| SANAHUJA, P |
1965 |
Història de la ciutat de Balaguer |
|
| |
|
|
| |
|
)
)
)
)