Des de Medieval Comtes de Barcelona fins a Medieval Comtes de Barcelona ( 988 / 1150 )
Des de Medieval fins a Medieval ( 1150 / 1492 )
Des de Modern fins a Modern ( 1453 / 1789 )
Tipus de jaciment
Edifici religiós monestir
Lloc d'enterrament Inhumació col·lectiu necròpolis
Protecció: Declarat BCIN
Classificació: Monument històric
Núm. de Registre/Catàleg: 80-MH
Descripció
L'any 1992 es va realitzar un seguit d'obres de pavimentació de la plaça dels Claustres de Besalú, zona a tocar de l'antic monestir de Sant Pere de Besalú. Aquests moviments van motivar un seguit d'intervencions arqueològiques preventives que van consistir en l'excavació de la façana sud del monestir i molt a prop del transepte on hi havia una porta que hauria comunicat el claustre amb el temple.
La plaça dels Claustres estava coberta per un nivell de runa i enderrocs (arribant en alguns punts als 2 metres de potència).
Un cop finalitzada l'excavació es definiren quatre etapes:
-Primera etapa: Es documentà la necròpolis, relacionada amb la primera església de Sant Pere (que ja existia des del 977). Sota la graonada d´accés es documentaren dues tombes de lloses i sota el nivell de l´enllosat del passadís est del pati n´aparegueren tres més. D´aquest moment també s´ha documentat un ossari.
-Segona etapa: La construcció del claustre, que estava directament rel.lacionada amb la segona església del segle XII. S´ha documentat la graonada d´accés al claustre, que es recolza en l´ossari (anteriorment citat) per la seva banda est. Els esglaons formaven un angle descendent a les bandes sud i oest i tot seguit es tobava un replà que estava ocupat per una altra tomba. En aquesta tomba s´hi documentà aixovar. Fou reutilitzada fins el segle XVII per enterrar-hi personatges importants de la comunitat).
Cap a la banda sud s´han documentat quatre esgraons més i cap a la banda oest dos més (aquí es situa la segona de les tombes), la qual marcava el nivell de circulació de l´"ambulacrum" nord. Pel que fa a l´"ambulacrum" est, es documentaren dues fileres d´un paviment, dos murs que el limitaven cap a l´oest i la tercera de les tombes. Totes les tombes havien contingut més d´una inhumació.
El tipus de claustre és atípic, amb una forma no massa regular i una distribució a dos nivells.
-Tercera etapa: Les reformes del claustre. En aquests moment es construeix una claveguera que travessa el pati i corre en direcció a les estances monacals (aquesta claveguera presenta el seu moment de colmatació en el segle XVII) i està també relacionada amb una petita estructura semicircular que podria tractar-se d´una font.
-Quarta etapa: Durant les guerres napoleòniques s´utilitzà l´església com a a polvorí i la resta de la zona es transformà en una caserna militar. A principis del segle XX tota la zona es cobreix amb enderrocs. També en aquest moments és quan es construeix una vivenda adossada a la façana sud del transepte. D´aquest lloc es recuperà un capitell pertanyent a l´església del segle X. Davant l´absis s´estudiaren les construccions, i es van localitzar part del que podria ser el seu pati.
Anys després, al 2016, es va realitzar una segona intervenció arqueològica, aquest cop centrada a l'interior del mateix monestir. Aquesta actuació va consistir a la prospecció georadar en extensió dins i fora de l'església per a la delimitació d'elements arqueològics anteriors a l'edifici actual. En total, es van explorar 858m2 que incloien les tres naus, el transepte i l'altar. A la part exterior es van explorar 412m2 al volant de les façanes oest i nord.
Els resultats d'aquesta intervenció es divideixen per sectors:
- A la nau central es va identificar restes d'un paviment de pedra i lloses de vasos funeraris i 27 possibles enterraments.
- En alguns àmbits de la nau del sud i central es van detectar diverses anomalies que podrien correspondre a restes d'una pavimentació anterior a l'actual.
- A la part del transsepte es van localitzar diversos enterraments.L'any 1992 es va realitzar un seguit d'obres de pavimentació de la plaça dels Claustres de Besalú, zona a tocar de l'antic monestir de Sant Pere de Besalú. Aquests moviments van motivar un seguit d'intervencions arqueològiques preventives que van consistir en l'excavació de la façana sud del monestir i molt a prop del transepte on hi havia una porta que hauria comunicat el claustre amb el temple.
La plaça dels Claustres estava coberta per un nivell de runa i enderrocs (arribant en alguns punts als 2 metres de potència).
Un cop finalitzada l'excavació es definiren quatre etapes:
PALAHÍ GRIMAL, LLUÍS; CODINA VIVÓ, DAVID. (1992). Memòria d'excavació a Prat de Sant Pere (Plaça dels Claustres). Any 1992. Núm. Mem. 827.
Memòries i informes
SALA, ROGER. (2016). Prospecció geofísica per la delimitació d'elements arqueològics a l'antic monestir de Sant Pere de Besalú. Any 2016. Núm. Mem. 12319.
Referències bibliogràfiques
Autor
Any
Títol
PALAHÍ, L. i VIVÓ, D
1994
II Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona
PALAHÍ, L. i VIVÓ, D
1997
Amics de Besalú. VII Assemblea d'estudis del seu comptat.
)
)
)
)